PENEDÈS ECONÒMIC

PE 75 | L’associació Dones d’Empresa ha celebrat aquest mes de març el seu desè aniversari, amb un sopar al qual van assistir més de 120 persones. Va néixer el 8 de març del 2008, el Dia Internacional de la Dona Treballadora, per cobrir les necessitats de les dones en el món empresarial. Dones d’Empresa compta actualment amb unes 210 sòcies i més de 650 dones empresàries, emprenedores, directives i executives que en formen part, ja sigui a partir de la Federació Empresarial Gran Penedès o de manera independent.

 

Per què existeix Dones d’Empresa i quin és el seu eix d’actuació principal?

C.M. Vam sortir d’un grup de dones empresàries que notàvem mancances: que les dones tenim més dificultats a l’hora d’arribar a segons quin càrrec, que moltes tenim por a llençar-nos endavant en el nostre sector professional, que conciliar la vida professional amb la cura dels fills i altres temes és complicat...Volíem aconseguir que la trajectòria professional de les dones no quedés encallada, que tinguéssim visibilitat i que s’assolís la igualtat.

 

Creieu que hi ha sororitat dins Dones d’Empresa?

C.M. Mai hi ha hagut rivalitats. No ens podem imaginar que una de nosaltres aconsegueixi anar pujant graons i no ajudi les altres a fer-ho: nosaltres mateixes ens hem d’ajudar molt, quan alguna assoleix els objectius ha d’ajudar les altres.

S.D. Volem fomentar aquesta generositat, que ens dóna una gran riquesa. És la suma de totes plegades el que ens dóna satisfacció i ens omple al veure els bons resultats. A més, en el nostre cas, la diversitat no ens separa sinó que ens ajuda.

 

A la vostra pàgina web diu que busqueu “millorar el desenvolupament de la dona professional i guanyar presència i visibilitat en els òrgans de decisió i representació”. Ho heu aconseguit?

Queda molta feina: s’avança però el procés és molt lent. Però aquest any, per exemple, el 8 de març ja ha estat un dia molt potent, i per nosaltres és un encert posar tots els temes sobre la taula i sacsejar la situació. No s’ha de deixar de parlar i debatre sobre la situació de les dones i anar a tots els àmbits: l’empresa, l’educació, la societat, i també la política, on necessitem més dones. El que demanem és de sentit comú: volem igualtat, perquè ningú ha de ser més que els altres.

 El llegat de les més experimentades és clau per l’apoderament de les dones

Dones d’Empresa és una aposta arriscada, perquè engloba moltes empreses, iniciatives, projectes... No us heu trobat amb impediments o contrarietats?

No ens trepitgem en cap moment i sempre hem tingut moltes facilitats, sobretot als moments inicials. També tenim la sort d’estar sota el paraigües de la Federació Empresarial Gran Penedès, on sempre hem rebut suport. Pel què fa a Dones d’Empresa, hi ha molta sinèrgia i empatitzem molt entre nosaltres: tenim complicitat i gràcies a això ens anem estenent i arribem cada vegada a més gent. I sempre diem que tant de bo arribi el dia en què una associació com la nostra ja no sigui necessària i no tingui sentit, perquè s’haurà arribat a tot arreu i s’hauran assolit els objectius.

 

Vosaltres encapçaleu empreses i teniu càrrecs executius en un món d’homes: com heu aconseguit fer-vos un lloc aquí?

E.T. Hi ha un tema molt clar: la dona és la primera que ha de treure el seu potencial. Hem de ser conscients que som capaces, i això és un dels objectius que tenim amb les formacions i els congressos que organitzem. Portem ponents molt potents, que són referents per a nosaltres i que transmeten que és possible arribar on vols. Les dones que vénen als congressos surten apoderades i plenes d’energia, amb ganes de seguir amb els seus projectes.

C.M. També hem de tenir clar que no és que abans no hi hagués dones que es dediquessin als sectors més masculinitzats, sinó que no podien patentar els invents i projectes si no utilitzaven el nom del marit i sembla que no hi hagi referents. Si tens un referent tens més clar on vols arribar. Al Garraf, per exemple, pràcticament tots els càrrecs executius dels Ajuntaments són alcaldesses, i això ens demostra que es pot. Però és important fer l’acompanyament, que tinguis gent al voltant que t’ajudi, que cap de nosaltres amb idees, valors i projectes per tirar endavant es trobi sola.

S.D. Cal que qui estigui a dalt vagi estirant del fil perquè la resta també puguin pujar. No pot ser que hi hagi dones que es quedin a mitges, i nosaltres busquem aquesta ajuda entre nosaltres.

 “El que demanem és de sentit comú: ningú ha de ser més que els altres”

La conciliació de la vida laboral i la vida personal és un dels vostres objectius. A Homes d’Empresa també seria així?

E.T. Hauria de ser així, sí. A més, sovint hi ha homes que volen agafar la baixa per paternitat i no ho fan per vergonya: cal canviar aquesta cultura perquè tothom hi surti guanyant i pugui fer el que necessita, tenint en compte que la conciliació és un tema d’homes i de dones. Un altre aspecte a analitzar és el presentisme, que es premia molt a les empreses. Per nosaltres és important deixar aquesta creença enrere, perquè no totes les feines exigeixen la presència física dels treballadors, els horaris poden ser més flexibles... Cal que les empreses busquin el punt d’equilibri just, però sovint depèn de qui es troba al capdamunt de les jerarquies. Nosaltres valorem els objectius i els resultats per sobre de l’estar o no present.

 

Com es veuen i viuen les desigualtats al món laboral al Gran Penedès?

Hi ha molta feina a fer. No tenim dades però les hem demanat, perquè a vegades molta gent no només t’exigeix dades i números abans de creure’t, sinó que consideren les reivindicacions com a parlar per parlar. Hi ha molts homes que no entenen l’existència de la bretxa salarial, que no la veuen, però l’Observatori de Dones, Empresa i Economia fa vuit anys que recopila dades. Per això podem veure on érem i on som: si avui s’invertís en l’economia el temps que es dedica als fills, les feines domèstiques i les cures en general, el salari de les dones pujaria un 25%, que no és poca cosa.Per altra banda, els estudis han determinat que actualment hi ha homes que dediquen 23 minuts més que abans a la cura dels fills i la casa, però falta molt més: no es tracta d’ajudar, sinó de compartir. A més, també cal que es comprovin els plans d’igualtat a les empreses perquè una cosa és tenir-lo i l’altre aplicar-lo. De fet, la clau de tot està en la conscienciació, que és des d’on es farà el canvi real.

 “La conciliació de la vida laboral i la vida personal és cosa d’homes i dones” 

Com actueu vosaltres per eradicar aquestes desigualtats?

S.D. Nosaltres el que fem és ajuntar forces. Actuem amb moltes associacions, entitats i institucions en pro dels drets humans, cosa que trobem essencial. Aquí comencem a fer sentir la nostra veu i mica en mica ho anem construint.

Si els treballs de cures i feines domèstiques de la dona s’invertissin en economia, cobrarien un 25% més

Heu assolit les fites més urgents de deu anys enrere?

L’únic que hem superat és que hem anat creixent. Sabem que el nostre projecte agrada, en fem un seguiment i funciona, perquè agrupem totes les generacions i veiem que encaixem. Està clar que hem donat visibilitat i hem millorat la situació de la dona, però malgrat que estiguem satisfetes de les nostres reivindicacions i objectius creiem que hem d’arribar fins el final, volem aconseguir la igualtat. Anem per bon camí, però el canvi i requereix més temps.

 “La dona és la primera que ha de creure’s que
pot i treure tot el seu potencial”

Creieu que amb Dones d’Empresa heu cobert una necessitat?

Sí, i tant. Estem ajudant a agafar confiança i a que moltes dones s’apoderin, i intentem canviar algunes percepcions.

 

Com es planteja el futur de Dones d’Empresa?

Continuarem treballant i ho enfoquem de manera molt positiva: s’incorpora gent nova, també gent jove, i això ens diu que anem bé. I cada vegada vénen més homes als nostres actes, cosa que també ens agrada: les nostres ponents són dones professionals, perquè treballem la visibilitat de la dona, però el que ens ofereixen serveix com a aprenentatge per a tothom. Seguirem avançant fins que aconseguim donar-li la volta a tot plegat, perquè una cosa és creure que al nostre entorn tot va bé i després comprovar les estadístiques: hem d’anar sembrant i aconseguir que cada vegada els passos siguin més ràpids, perquè els canvis arribin a tothom.