PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Damià Deàs i Gual

Damià Deàs i Gual
President de l’Institut del Cava i director gerent de les Caves Vilarnau

 “Hem de vendre uns 300 milions d’ampolles de cava en quatre anys”

PE 80 | El director gerent de les Caves Vilarnau és, des del passat mes de maig, el nou president de l’Institut del Cava, una de les dues patronals cavistes del Penedès. En un any en el qual han canviat els representants als capdavant de l’Institut del Cava i de Pimecava, i també del Consell Regulador del Cava, hem volgut parlar amb Damià Deàs sobre les inquietuds i els plans de futur del sector. També sobre els nous camins que s’obren en un món que està en plena evolució i transformació. 

 



Damià Deàs i Gual (15 de febrer de 1962) és el president de l’Institut del Cava des del passat mes de maig. Es tracta d’una associació formada per cellers elaboradors de cava petits, mitjans i grans, que troba els seus orígens a mitjans del segle XX. En termes de producció, representen el 76% del mercat nacional i internacional i el 83% de les exportacions.
Deàs també és el director gerent de les caves Vilarnau de Sant Sadurní des de l’any 2001. A aquest celler va començar a treballar l’any 1985 desenvolupant diferents funcions com a encarregat de producció, director de logística, compres i producció. Des de l’entrada del grup González Byass en l’accionariat de Vilarnau, s’han produït diversos canvis, entre els quals el trasllat i la construcció de les noves instal·lacions a la Finca de Can Petit de Vilarnau i la implementació del centre de vinificació en les mateixes instal·lacions, de 1.300 m2.
 

Des del maig és el nou president de l’Institut del Cava en substitució de Jaume Gramona. Quines prioritats s’ha marcat en aquests primers mesos i de cara al futur?

Tenim molts projectes. Ara estem treballant en un pla estratègic, però no he tingut massa temps per aprofundir-hi, perquè m’ha coincidit tot. Tenim un equip molt consolidat treballant que coneix el sector. Volem seguir treballant en comissions, i ampliar-ne alguna, com per exemple, la de viticultura. La idea és que els pagesos estiguin molt a prop de nosaltres. Hem d’intentar que tot confluexi, que ens sentim tots iguals, que no hi hagi recels, i que tothom estigui content. També vull fomentar que la nostra comissió de marketing segueixi generant propostes així com la relació amb el Consell Regulador del Cava i Pimecava.

 

Ha dit que quan va entrar en el càrrec tot li va coincidir. A què es refereix?

Quan vaig entrar ens vam trobar amb un Pla territorial Parcial del Penedès (PTP Penedès) del qual no hem estat prou informats, ni la part agrària ni la part industrial, i que ens afectava de ple. Vam obrir una pàgina web i hem aglutinat més de 150 adhesions. També hem tirat endavant des de l’Institut del Cava la plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”, juntament amb Pimecava, AVC-UVIPE (Unió Vinícola del Penedès) i el CEPVI (Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola). Tot plegat ha coincidit també amb les eleccions al Consell Regulador del Cava.

 

Quines seran les següents passes?                

En relació al PTP Penedès vam tenir una primera reunió amb el departament de Territori el mes passat, i ens va convidar a treballar entre tots perquè siguem capaços de fer un pla territorial que sigui un model per a tota Catalunya. També vam ser convidats a una altra reunió aquest mes a on ja hi haurà un equip de treball. Per la nostra part, estem començant a treballar amb un equip de tècnics multidisciplinari del més alt nivell especialitzat en plans territorials. Volem iniciar un dinàmica proactiva i constructiva i començar a generar propostes per a l’administració amb l’objectiu d’aconseguir un Pla Territorial model i del que les futures generacions se’ns sentin orgullosos.

 Tenim una do molt jove i amb moltes oportunitats per endavant

La defensa del paisatge penedesenc serà un dels principals eixos d’aquesta comissió. Quins en seran els altres?

Aquest eix és bàsic, però nosaltres som empresaris i no renunciem a tenir unes infraestructures de qualitat. Anem a endreçar el paisatge, a tenir en compte que l’agroindústria treballa a favor d’aquest paisatge i que estem molt a prop de Barcelona, que mereix tenir aquest pulmó verd que formem nosaltres. Aquesta proximitat comporta també uns riscos, perquè tenim altres tipus d’indústria que s’han d’ubicar endreçadament al territori. No faríem un favor a Catalunya si al Penedès féssim un “cúmul d’infraestructures anàrquiques”.

 

Entre les qüestions que es debatran es troben el Logis Penedès i el quart cinturó.

Aquests temes ens afecten a tots i crec que s’haurien de repensar. S’està parlant de liberalitzar els peatges de l’AP-7, fer una A2 més potent, desdoblar la C-15, etc. Caldria veure si el quart cinturó fa tanta falta o no i mirar models d’altres països.

 

Fa poc també s’ha produït el relleu del president del Consell Regulador del Cava. Unes eleccions que enguany van ser molt  disputades.           

Sí, penso que això és bo perquè si hi havia tants candidats vol dir que hi ha gent que vol treballar pel cava. Jo crec que el nou president té un bon perfil, un home d’empresa gran i que ja havia treballat a l’empresa privada. En Pere Bonet també procedia d’una empresa gran i ens ha ensenyat a tots que podem fer coses qualitatives i amb molt bon criteri. Crec que en Javier Pagès és la persona indicada per seguir recolzant la tasca que s’ha fet, perquè tots els canvis que volem fer no els farem en quatre anys.

 

Quins serien aquests canvis?

Al sector s’ha posat sobre la taula el tema de la zonificació perquè ens ajudarà a vendre més en tenir el nostre consumidor més informat i ser pedagògicament més ric. Sabrà d’on procedeixen els nostres productes, els hi posarà cognom i això sempre va en favor del cava. La DO cava és molt potent en el tema del control, del seguiment i ara ens falta donar més valor.

 Cal comunicar-nos més i millor i impregnar-nos de positivisme

Això implica apujar preus?

Sí perquè el negoci ha de ser sostenible per la pagesia, l’elaborador, la indústria auxiliar, la zona, etc. Jo penso que això el Javier Pagès ho té molt clar. Aquesta part continuïsta en favor de la percepció de la qualitat del cava crec que la seguirà fent. Des de l’Institut del Cava pensem que tenim una DO molt jove, amb només 36 anys, i amb moltes oportunitats. Tenim un camí molt bo, encara que hi hagi inquietuds i malestar. Si li sumem el creixement que està tenint l’escumós a nivell mundial, crearem un cocktail positiu.

 

Abans feia referència a la zonificació. Fa temps que se’n parla, però de moment no s’ha avançat gens.

Aquestes és una de les coses que ens passa a Catalunya, que parlem molt de molts temes, però després s’ha de posar blanc sobre negre i fer que la gent ho voti i hi cregui. Hi ha d’haver una taula d’experts que digui com s’ha de zonificar i amb argumentació sòlida. Ha de ser una cosa ben feta i ben estudiada. 

 

Quines altres línies de futur del sector s’estan debatent actualment?

En Pere Bonet i els seus vocals van iniciar la piràmide qualitativa amb els caves de paratge i els premium. També el fet de poder identificar les contretiquetes. El vincle amb la parcel·la d’on procedeix el vi ens aportarà molta qualitat.

Hi ha molts altres punts que podem debatre entre tots. No podem deixar sol el president. Hi ha unes vocalies que les ha triat tot el sector i aquests representants i les patronals hem de treballar colze a colze amb ell i mostrar-li les nostres inquietuds.

 

Com per exemple?

Per mi hi ha dos coses importants: som capaços de pagar més per fer més promoció? Només pagant una petita part més per hectàrea ja tindríem prou, perquè està clar que cal invertir per a una millor percepció del producte. La segona és que tenim més de 37.000 ha plantades perquè no s’ha pogut parar la plantació aquest any.

 

Els elaboradors d’altres zones d’Espanya volíen créixer.

Doncs han de ser capaços de vendre més, perquè 37.000 hectàrees donen per a elaborar més de 300 milions d’ampolles i en venem 250. Si una xifra tenim clara en el nou pla estratègic és que hem de vendre d’aquí a quatre anys més de 300 i escaig milions d’ampolles.

 

Com ho pensen fer?

Amb una millor promoció i comunicació, anant colze a colze la part comercialitzadora, la gent del carrer, els periodistes, etc. Cal comunicar més i millor, coses positives, no haver de patir per titulars negatius. Ens hem d’impregnar de positivisme.

 

En quina mesura els caves premium han ajudat a aquest creixement?

Molt, i a més en molt poc temps. En dues campanyes hem venut 30 milions d’ampolles, que és el que ha ajudat a tirar, conjuntament amb el cava ecològic.

 

Un cava que està tenint una gran progressió també.

En els darrers anys el Cava Premium està creixent força. Partíem de xifres molt baixes, però són molts els cellers que han estat treballant per augmentar la seva producció de Cava ecològic. Penso aquesta és també la tendència al Consell Regulador del Cava.

 

El consumidor ho valora?

Els mercats escandinaus, Anglaterra, Bèlgica i altres països del nord d’Europa sí ho aloren, i aquí sobretot la gent jove, que viatja i té una mentalitat diferent. No estan tan condicionats, volen que la natura es respecti i el futur passa per ells. I el nostre sector ha d’estar a l’alçada d’aquesta preocupació per la natura.

 

Com creu que serà el resultat d’aquesta verema?

Serà una verema que crec que acabarà bé i amb unes bones acideses. Al macabeu li costa madurar, però tindrem un xarel·lo molt maco, un xardonnay que ha estat molt interessant, un pinot noir i la garnatxa també ens ha anat molt bé. Penso que la parellada acabarà bé, tot i l’ha afectat alguna pedregada molt local. 

 

Fa uns mesos que va sorgir Corpinnat, una nova marca col·lectiva de la UE. Com valora aquesta iniciativa?

Jo m’ho miro en positiu perquè els cavistes que en formen part aposten per la qualitat i perquè és una inquietud que hem de treballar i que té coses positives. Tots ens mereixem se’ns consideri, això passa perquè les coses que es plantegin es facin amb solidesa i argumentació. Cal posar-ho tot en una balança i veure si entre tots ens queda equilibrada.

 

 

 

0
0
0
s2smodern