Mònica Vilanova Cardona
Propietària del taller Mònica Vilanova: Espai creatiu
“A través de les flors formes part de moments molt especials de la gent”
PE 81 | Ha estat recentment proclamada com la millor florista d’Espanya per haver guanyat la Copa Iberflora d’Art Floral enfront de dotze floristes d’arreu del territori. Hem volgut parlar amb ella per conèixer les seves sensacions després de rebre aquest guardó i per descobrir el seu singular negoci: un taller de floristeria a la Múnia on el tracte personal amb els clients és una de les seves normes primordials i la creativitat i originalitat dels seus productes, el seu segell personal.
Mònica Vilanova Cardona (25 d’abril de 1976) és la propietària del taller Mònica Vilanova: Espai Creatiu, situat a la Múnia.
Va començar a estudiar per formar-se en floristeria l’any 2005 a l’Escola Catalana d’Art Floral, a Barcelona, on va estudiar Auxiliar de Floristeria. Mentre feia el segon curs de formació va trobar feina a una empresa familiar de floristeries al Penedès on va estar onze anys. Fa quatre anys que va deixar el treball en aquella empresa i durant un període de dos anys va estar rumiant i preparant ben bé el projecte que volia desenvolupar fins que el 2016 va obrir el seu propi negoci: un taller de floristeria al seu municipi.
Recentment ha estat reconeguda com la millor florista d’Espanya, després de proclamar-se guanyadora de la Copa Iberflora d’Art Floral, organitzat per AEFI (Associació Espanyola de Floristes), celebrada durant la Fira Internacional de Planta i Flor a València.
Has estat considerada com la millor florista d’Espanya després d’haver guanyat la Copa Iberflora d’Art Floral. Quin era el teu objectiu quan et vas presentar?
L’objectiu de participar en aquest concurs era atraure nous clients, donar-me a conèixer pel territori i que la gent tingués el meu negoci com un referent, sobretot per a casaments que són la meva especialitat.
Va ser una sorpresa guanyar el concurs. Segons els meus càlculs esperava classificar-me quarta o cinquena entre les dotze participants.
En què van consistir les proves del concurs?
Durant dos dies vam haver de fer quatre proves. Les dues primeres s’avaluaven a cegues i les darreres s’havien de fer en directe davant dels jutges i el públic. La primera prova consistia a fer un ram de mà inspirat en el quadre El Beso de Klimt i la segona en un treball amb plantes amb la pel·lícula Amélie de temàtica. La tercera prova va ser un treball nupcial, en el meu cas vaig triar fer un ram de núvia el qual havia de pensar-se per a l’actriu Audrie Hepburn en la pel·lícula Desayuno con diamantes. La darrera prova va consistir en elaborar un seating plan que és l’element de decoració amb el qual s’informa d’on han de seure els convidats durant el banquet.
Quin resultat vas obtenir?
Vaig aconseguir la puntuació més alta en tres de les quatre proves i vaig estar més fluixa en la de fer el ram de mà.
Per què creus que són importants proves com aquesta?
En part, aquestes proves es fan per promoure el nostre ofici, perquè en general es coneix poc. Hi ha gent que desconeix que darrere del que veu hi ha una formació tan sols pensen que et fas florista perquè simplement t’agraden les flors. El que no saben és que jo, per exemple, he hagut de formar-me oficialment i he realitzat molts cursos amb professors internacionals per estar al dia de les últimes tendències i per accedir a aquest tipus de cursos has de tenir, per obligació, els estudis oficials.
El tracte humà és molt important al meu negoci per poder fer peces personalitzades
Com ha estat d’important rebre aquest premi?
Crec que el premi arriba en el millor moment perquè és ara quan la gent ha començat a conèixer el meu taller, ja fa dos anys que el vaig obrir i és quan em trobo més còmoda treballant. A més, el premi són 10.000 euros en productes de floristeria, el qual per a un negoci com el meu és moltíssim. Vull ser referent a la comarca en decoració de casaments i la projecció que aquest premi està tenint és molt bona perquè els habitants del Penedès coneguin el meu treball.
Has estat treballant molt de temps en una botiga però quan vas decidir obrir el teu propi negoci et vas decantar per un taller de floristeria. Per què?
Era el meu somni des que vaig començar a formar-me. Sabia que un cop acabés els estudis volia muntar el meu propi taller.
Mentre estudiava vaig trobar una feina en una botiga de floristeria on estava força a gust i m’hi vaig acabar acomodant, tant que no trobava el moment de fer el salt. Va arribar un dia que em vaig llençar de cap, amb por perquè emprendre sempre és molt difícil i més en aquest sector perquè no tenim cultura floral.
Sabia que volia muntar un taller perquè després d’haver treballat onze anys en una botiga, amb un horari marcat, sabia que aquesta rutina em tallava molt les ales. Actualment, a part de tenir el meu propi taller també faig de freelance, cosa que em permet treballar amb altres empreses quan contacten amb mi. Si obres una botiga és incompatible poder tenir diverses feines alhora.
D’altra banda, en un taller no és necessari tenir el material quiet esperant que vinguin els clients a comprar-lo sinó que es treballa a partir d’encàrrecs.
Com va ser la rebuda del teu taller?
Al principi va ser complicat fer entendre la idea de què és un taller perquè no n’hi ha cap de semblant per la zona. Era difícil fer entendre que el taller no té un horari estricte sinó que potser estava tancat perquè em trobava fent un curs a Madrid o estava muntant un esdeveniment a Barcelona. Tendim a comparar-ho tot i perquè la gent ho pogués comprendre acostumo a dir que funciono com un fuster, quan el necessites i vas al seu taller potser no el trobes perquè està muntant un armari a casa d’algú.
Ara mateix gairebé tothom sap que abans de venir al taller ha de trucar-me per saber si hi sóc o no.
El teu és un negoci atípic, sense botiga física ni pàgina web. Com et dónes a conèixer?
És veritat, ara mateix la web és un projecte però fins ara he fet servir les xarxes socials per donar a conèixer el meu treball. També em promociono a plataformes de muntatge d’esdeveniments i casaments. D’altra banda, gràcies a la gent del sector que ja em coneix i del boca a boca a la comarca, que ha estat força eficient.
Quins són els trets característics del teu negoci?
La meva norma principal a l’hora de treballar és cuidar molt el tracte humà. Vull fer peces totalment personalitzades i dedicades al client.
Crec que no és només un negoci, hi tinc molt en compte el vessant humà i és molt important la relació personal que s’estableix amb el client. A través de les flors formes part de moments especials i amb molt de sentiment i vulguis o no t’involucres. No m’agrada la sensació de pensar que faig un treball darrere l’altre sinó que prefereixo establir contacte personal per poder plasmar ben bé el que demanen.
Quin és el procés que segueixes a l’hora de preparar un casament?
Sempre faig una primera entrevista amb la parella per conèixer els seus gustos i com volen orientar l’esdeveniment. Després els faig algunes propostes i els ensenyo fotografies del que faig per orientar-nos amb els espais que volem decorar i els colors que volem fer servir. D’altra banda, si l’espai on es farà el casament és exterior, acostumem a fer una visita per veure el lloc i prendre mides. Després faig un pressupost i quadrem tot el que volen fer els nuvis. Potser volen afegir la decoració del cotxe o la decoració de casa per quan arribi el fotògraf. És més aviat l’acompanyament del casament, fins i tot un cop ha acabat tot ens truquem per veure si estan satisfets i, a vegades, fins i tot els nuvis vénen a veure’m per ensenyar-me les fotografies.
Afortunadament el món de la floristeria ha canviat molt i els clients ja no només demanen el típic ram de núvia
Què és el que més et demanen els clients?
Actualment el món de la floristeria ha obert fronteres i ha canviat moltíssim. El gran gruix dels meus clients es deixen guiar fàcilment i molt sovint, a banda dels productes més tradicionals es decanten per articles més atrevits i personals. És important mostrar el que fas perquè a vegades és la desconeixença la que fa que no s’atreveixen a demanar certes coses. Si no saben que puc decorar des de sabates fins a tocats o braçalets mai ho demanaran. D’altra banda, els més atrevits m’expliquen les seves idees, a les quals sempre estic oberta, i les estudiem per veure si és viable fer-ho o no. Afortunadament, la floristeria ja no és només fer el típic ram de núvia
Els gustos del Penedès són diferents al d’altres territoris de Catalunya?
Diria que al Penedès som una mica més tradicionals que a altres zones del país. Tot i això, quan expliques i ensenyes el teu treball de seguida es deixen guiar i això s’agraeix en aquest treball.
Fins on et desplaces?
Actualment treballo a qualsevol lloc de Catalunya. Em moc on em demanin, tot i que és cert que el que més m’agrada és treballar a escala local. Puntualment també treballo fora de Catalunya i estic disposada a moure’m però sempre vigilo que tot estigui molt ben organitzat perquè és molt el volum de feina.
Amb quanta gent comptes al teu equip?
Al taller treballo sola i normalment no requereixo l’ajuda de ningú més. Tot i això, si he de desplaçar-me a altres llocs o tinc un esdeveniment molt gran, compto amb dues floristes més de la zona de Barcelona. Entre les tres ens ajudem i si alguna necessita més mans per fer alguna feina, ens truquem. Així fem sinergies entre nosaltres per treballs de gran volum.
En quins esdeveniments de la comarca has participat?
Al juny vaig fer la decoració del Castell de Penyafort pel Remeiart de Santa Margarida i els Monjos. També he estat a la fira de Santa Teresa del Vendrell impartint cursos. D’altra banda, també he decorat aparadors a Vilafranca i he participat en el Temps de Flors de Girona durant molts anys.
També fas tallers?
Sí, van sortir de manera totalment improvisada. Durant alguns anys vaig fer tallers de treballs manuals a una escola i la gent em va començar a demanar si podia fer alguna activitat per aprendre a decorar centres de taula. De mica en mica aquests tallers van començar a agafar nom i en faig de molts tipus, tant al meu taller com arreu; alguns de privats i d’altres oberts a tothom. Actualment en tinc programats al Molí del Foix dels Monjos, a Sant Joan de Mediona i a Vilanova.
Quin camí seguiràs al futur?
M’agradaria potenciar una mica més el negoci, que el coneguin més persones i sobretot que, en l’àmbit de casaments i esdeveniments, se’m tingui com a referent a la comarca.
Com creus que ho aconseguiràs?
D’una banda, gràcies al premi ja he començat a tenir més repercussió. M’he trobat amb gent que no sabia que havia muntat el meu propi taller i mitjançant les notícies que han sortit a la premsa local han descobert el meu treball. D’altra banda a través de la publicitat i sobretot amb el boca a boca. Crec que al Penedès aquest mètode de comunicació funciona molt bé. De fet, la decoració del Remeiart me la van encarregar perquè la responsable del Castell de Penyafort em va conèixer quan vaig estar muntant un casament en les seves instal·lacions.