PENEDÈS ECONÒMIC

PE 84 | Joan Marcé va deixar el 26 de gener de ser el president de la cooperativa Covides, després de deu anys en el càrrec. El relleu es va produir en el decurs d’una assemblea de socis extraordinària que va tenir lloc a les instal·lacions de la cooperativa a Sant Sadurní. Defensor del cooperativisme a ultrança, lamenta la situació actual del sector al Penedès.

 

Com es va forjar la idea de crear Covides?

El nostre projecte col·lectiu el van començar l’any 1966 uns visionaris que van apostar per fer una coopertiva comarcal que aglutinés pagesos petits i mitjans. Tanmateix, hi van haver uns altres visionaris que van pensar que calia aturar el creixement d’una manera o una altra perquè, només néixer Covides ja va entrar 16 milions de quilos de raïm, i de seguida es van haver de fer ampliacions. La cooperativa creixia com l’escuma i alguns creien que aquest treball col·lectiu s’havia de frenar i tornar més a l’individualisme.

 

Però la unió fa la força.

Sí, però cadascú treballa com creu, i a un li pot interessar una cosa i a un altre una de diferent. La societat sempre es contrarresta i hi ha cooperatives i també empreses privades.  El resultat és que ara no hi ha cap projecte col·lectiu al Penedès ni del vi, ni del cava. Aquí funcionem amb projectes individuals, per tant, cadascú fa la seva: les grans empreses tenen el seu projecte, les cooperatives tenim el nostre projecte col·lectiu, però no lligat amb un  altre col·lectiu més gran, i el cava està desunit: uns han marxat perquè elaboren Clàssic Penedès, uns marxen a Corpinnat, els altres no estan còmodes perquè estan amb els grans. Si hi hagués un projecte col·lectiu, no hi hauria tot aquest enrenou. Després anem a França i a la Xampanya pensem què bé que ho fan, però és que ells han cregut en tema col·lectiu i l’han defensat sempre.

 

En canvi el nou president de la DO Cava sempre parla d’anar units.

Sí, però si tu estàs en un col·lectiu aquí al Penedès en el qual hi ha una tradició individual, és difícil treballar en projectes col·lectius dins d’una societat individualista, i ens lamentem quan anem a fora.  Ara quina solució volem adoptar? La que adoptaran serà reduir la producció, no plantar, i després hem de fer la competència amb els del prosecco, que cullen 20 quilos per hectàrea, i que venen més car que nosaltres.

 

Com s’ha arribat a aquesta situació?

Amb projectes individuals no millorarem mai, i no sé perquè el Penedès no se n’adona. Què ha passat? Doncs que les empreses grans han marxat. Han quedat els projectes més petits, quan nosaltres hem de donar solució a tot el raïm del Penedès. Nosaltres, per exemple, hem de fer-ho per a tot el que entra a Covides, no només una part. Tots els raïms que entrem, i del qual surt el nostre vi, es paguen al mateix preu, per la mateixa qualitat. Els socis, com que saben que tenen aquesta regularitat, tenen clar que la seva collita no val menys que qualsevol altre pagès.

 

No hi hauria d’haver un preu mínim?

El preu és lliure, cadascú se’l posa. A nosaltres, pel sistema cooperatiu, tothom té el mateix preu, tant el que entra 50.000 quilos, com el que n’entra 100.000.

 

Quants socis sou actualment?

Som 600 socis que entrem raïm, més uns 150 d’associats sense collita, i una vuitantena de les olives. Soci comú només ho és el que té activitat cooperativitzada, i també hi ha el soci col·laborador, que té una representació més petita a l’assemblea, però pot fer servir els serveis de la cooperativa igual, amb un capital social mínim, pot comprar a la botiga amb els avantatges de l’associat. Està pensat per a socis que deixen l’activitat agrària.

 

Hi ha relleu de pares a fills?

Hi ha famílies que no tenen continuïtat Aleshores el que es fa, a través del fons de terres que vam crear fa dos anys, es passen les terres a un altre soci, i es queden de socis col·laboradors. Així, recuperen el 100% del capital social que tenen a la cooperativa i, alhora, es manté la producció.

 

Covides ha crescut molt en els darrers anys, en gran part gràcies a l’exportació.

Si, actualment el 60% de la producció es destina a l’exportació, que es realitza a una cinquantena de països de tot el món.