PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Agustí Romeo Huguet

Arreglar el món

Hi havia una vegada... Un científic, que vivia preocupat amb els problemes del món, estava decidit a trobar els mitjans per minorar-los. Passava els seus dies en el seu laboratori a la recerca de respostes per als seus dubtes.
Un dia, el seu fill de sis anys va envair el seu santuari, decidit a ajudar-lo a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre costat. Veient que era impossible treure’l, el pare va pensar en alguna cosa que pogués entretenir-lo. Tot d’una es va trobar amb una revista, on hi havia un mapa amb el món, just el que necessitava. Amb unes tisores, va retallar el mapa en diversos trossos i juntament amb un rotllo de cinta, hi va lliurar al seu fill dient:

- “Com t’agraden els trencaclosques, et donaré el món tot trencat perquè ho reparis sense l’ajuda de ningú.”
Llavors va calcular que al petit li portaria deu dies compondre el mapa, però no va ser així. Passades algunes hores, va escoltar la veu del nen que el cridava calmadament:
- “Pare, pare, ja he acabat”.
Al principi el pare no va creure en el nen. Va pensar que seria impossible que, a la seva edat, hagués aconseguit compondre un mapa que mai havia vist abans. Desconfiat, el científic va aixecar la vista de les seves anotacions, amb la certesa que veuria el treball digne d’un nen. Per a la seva sorpresa, el mapa estava complert. Tots els trossos havien estat col·locats en els seus deguts llocs. Com era possible? Com el nen havia estat capaç?
- “Fill, tu no sabies com era el món, com ho has aconseguit?”
- “Papa, jo no sabia com era el món, però quan vas treure el mapa de la revista per retallar-lo, vaig veure que de l’altre costat hi havia la figura de l’home. Així, que vaig donar volta a les retallades, i vaig començar a recompondre l’home, que sí sabia com era.”
- “Quan vaig aconseguir arreglar l’home, vaig donar volta al full i vaig veure que havia arreglat el món.”

Petit gran relat de Gabriel García Márquez.
Sens dubte la reflexió d’aquest conte és que tota solució als problemes passen per l’home. Si bé, és cert que estem vivint en una societat amb una gran decadència de valors.
Guerres, fam, explotació, desigualtat, el “canvi climàtic”, l’extinció d’espècies animals, la superpoblació... Els grans problemes del món han estat creats per nosaltres mateixos.
Hem de realment seguir intentant “arreglar el món”? O hauríem de començar a plantejar-nos com arreglar-nos nosaltres, les persones?
Els grans canvis s’aconsegueixen amb canvis petits, en nosaltres mateixos en primera instància i en el nostre entorn després.
En els moments en què ens agradaria canviar el món topem sempre amb una gran sensació d’impotència al adonar-nos del poc impacte que les nostres accions poden tenir...
I és que ja ho deia Ghandi “Sigues tu el canvi que vols veure reflectit al món”.

0
0
0
s2smodern