Hi havia una vegada... quatre personatges anomenats TOTS, ALGÚ, QUALSEVOL i NINGÚ.
Va passar que calia acabar una feina molt important per al dia següent.
TOTS sabien que ALGÚ ho faria.
QUALSEVOL podria haver-ho fet, però en realitat NINGÚ ho va fer.
ALGÚ es va enfadar quan es va assabentar del que havia passat, perquè li hauria correspost fer-ho a TOTS.
El resultat va ser que TOTS creia que ho faria QUALSEVOL i NINGÚ es va adonar que ALGÚ no ho faria.
Volen saber com acaba aquesta història?
ALGÚ va retreure a TOTS perquè en realitat NINGÚ va fer el que hagués pogut fer QUALSEVOL.

Aquest popular relat o joc de paraules, és propici per explicar el concepte de la proacció o proactivitat.
L’actitud proactiva és quelcom molt valorat pels Recursos Humans de qualsevol empresa.
Terme encunyat pel neuròleg i psiquiatre Víctor Frankl (1905-1997), la proactivitat és l’actitud d’una persona o grup de prendre control de la seva conducta de manera creativa, positiva i, sobretot, activa; ponderant la llibertat d’elecció per sobre les circumstàncies del context.
L’oposat a aquesta actitud és la passivitat o la reactivitat, de manera que la clàssica dinàmica acció / reacció podria substituir-se per acció / proacció.
Tornant al relat i als seus personatges, ells solen ser els representants de la nostra manca de responsabilitat o falta de respondre amb habilitat i per fer més consistent el concepte, del nostre “No fer-nos càrrec”.
Així, aquesta història acaba en què TOTS van donar la culpa a ALGÚ, quan NINGÚ va fer el que QUALSEVOL podria haver fet. Per descomptat, no cal aclarir que el treball va quedar sense fer
TOTS, ALGÚ, QUALSEVOL i NINGÚ simbolitzen persones que integren empreses no degudament articulades i amb responsabilitats diluïdes. Cada un d’aquests quatre personatges porten en síntesi la imatge d’estructures emmurallades o tancades en els seus compromisos i malament comunicades entre sí. Hi ha una dita que afirma: molts responsables, cap responsable. És en síntesi la descripció de la responsabilitat diluïda perquè ningú l’assumeix en si mateix.
I és que realment, sovint solem quedar atrapats en les excuses i ens quedem sense els resultats.