PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Agustí Romeo Huguet

Els límits de l’ambició

Hi havia una vegada... Un ric industrial del Nord que es va horroritzar quan va veure a un pescador del Sud tranquil·lament recolzat contra la seva barca i fumant una pipa.
- Per què no has sortit a pescar? Li va preguntar l’industrial.
- Perquè ja he pescat prou per avui, va respondre el pescador.
- I per què no pesques més del que necessites? va insistir l’industrial.
- ¿I què faria amb això? va preguntar al seu torn el pescador.
- Guanyaries més diners, va ser la resposta.
- D’aquesta manera podries posar un motor a la teva barca. Llavors podries anar a aigües més profundes i pescar més peixos. Llavors guanyaries prou per comprar-te unes xarxes de niló, amb les quals obtindries més peixos i més diners. Aviat guanyaries per tenir dues barques... i fins a una veritable flota. Llavors series ric, com jo.
- I què faria llavors? va preguntar de nou el pescador.
- Podries seure i gaudir de la vida, va respondre l’industrial.
- I què creus que estic fent en aquest precís moment?, Va respondre el satisfet pescador.

Conegut relat d’Anthony de Mello sobre el tòpic de la balança entre la felicitat i els diners.
La lliçó final que podem i hem d´extreure és que no tot en la vida és guanyar diners, per molt que ens agradi, sinó conservar la capacitat de gaudir del que tenim. Ara bé com amb tot, no hi ha una veritat absoluta i cal matisar i saber llegir diferents punts de vista.
L’actitud del pescador del Sud és si més no intel·ligent. L’home ha trobat “una drecera” bastant senzilla per arribar a la mateixa finalitat que l’industrial del Nord.
No vol dir però, que un sigui més feliç que l´altre ja que, seguint amb el mateix exemple, qui ens diu que la felicitat del ric industrial no ha estat haver amassat una fortuna?
És bo el prevenir i treballar avui per procurar-nos un futur “tranquil i còmode” però també ha de considerar-se que la vida és el que ens està passant en el present.
No crec hagi una única recepta. Res és blanc o negre. Hi haurà qui sigui feliç “estirat a la fresca” qui ho sigui treballant i/o acumulant riquesa, fent un servei social, etc.
Com amb gairebé tot, considero que les posicions extremes no són les més aconsellables. L’èxit de la recepta consisteix a saber equilibrar, combinar dosis apropiades de cada ingredient.
Crec efectivament que “el treball dignifica l’home” i que en definitiva hem de “treballar per viure i no viure per treballar”.

0
0
0
s2smodern