Hi havia una vegada... Un rei que va rebre com a obsequi dos petits falcons, i els va lliurar al mestre de falconeria perquè els entrenés.
Passats uns mesos, el mestre va informar al rei, que un dels falcons estava perfectament però que a l’altre no sabia que li passava, no s’havia mogut de la branca on el va deixar des del dia de la seva arribada.
Va encarregar llavors la missió a membres de la cort, però res va succeir. A l’endemà per la finestra, el monarca va poder observar, que l’au encara continuava immòbil.
Llavors va decidir comunicar al seu poble que oferiria una recompensa a la persona que fes volar al falcó. Al matí següent, va veure el falcó volant àgilment pels jardins. El rei li va dir a la seva cort que portessin a la seva presència a l’autor del miracle.
A la seva cort, es va presentar ràpidament un pagès. El rei li va preguntar:
“Tu vas fer volar a el falcó? Com ho vas fer? Ets mag? “
Intimidat, el pagès li va dir al rei:
“Va ser fàcil meu rei ... tan sols vaig tallar la branca i el falcó va volar ... es va adonar que tenia ales i es va llançar a volar.”
Relat anònim basat en les limitacions psíquiques d’un falcó tot i que aquestes poden ser també humanes i físiques. Sigui com sigui i, per assolir un alt nivell professional, és imprescindible detectar les limitacions per poder superar-les.
És una anàlisi i aprenentatge continu, basat en nosaltres mateixos i el nostre entorn.
Quan es busca complir amb determinats objectius, acceptar i afrontar els límits existents augmentarà les possibilitats d’aconseguir qualsevol meta.
L’article “Aceptar nuestros límites” de la pàgina miautoestima.com, explica clarament que les persones amb una baixa autoestima només veuen els seus defectes, sense valorar les seves habilitats o punts forts. I que per contra, les persones amb una alta autoestima, només veuen les seves habilitats i són incapaços de valorar-ne les limitacions. Aquestes persones solen embarcar-se en projectes massa grans perquè no poden valorar de manera realista les dificultats que trobaran, sent motiu de fracàs.
L’equilibri està en conèixer les dues facetes de la nostra personalitat: les nostres capacitats i els nostres límits. Hem d’intentar ser realistes, sense perdre temps i energia tractant d’aconseguir ideals impossibles. Hem de valorar les nostres qualitats i les facetes en què destaquem i fomentar aquestes qualitats positives.
D’altra banda, cal analitzar els nostres límits, intentar superar-los si està dins les nostres possibilitats o acceptar-los si no es poden canviar.
I finalment, hem de acceptar-nos com a individus humans únics i diferents, amb les nostres capacitats i les nostres limitacions.
