Hi havia una vegada... Un sultà que va somiar que havia perdut totes les seves dents. Al despertar, va fer cridar a un savi perquè interpretés el seu somni.

- “Quina desgràcia, Senyor meu!”, va dir el savi. “Cada dent caiguda representa la pèrdua d’un parent de vostra Majestat.”

- “Quina insolència! Com t’atreveixes a dir-me semblant cosa? Fora d’aquí!, castigueu-lo!”, va cridar el sultà enfurit.

Més tard, el sultà va consultar a un altre savi i li va explicar el que havia somiat. Aquest, després d’escoltar al sultà amb atenció, li va dir:

- “Excels Senyor! Gran felicitat us ha estat reservada. El somni significa que sobreviuràs a tots els teus parents.”

El semblant del sultà es va il·luminar amb un gran somriure i va ordenar que donessin cent monedes d’or al savi. Quan aquest sortia del Palau, un dels cortesans li va dir admirat:

- “No és possible! La interpretació que heu fet dels somnis és la mateixa que el primer savi. No entenc perquè al primer se li va pagar amb un càstig i a tu amb cent monedes d’or.”

El segon savi va respondre:

- “Amic meu, tot depèn de la forma en què es diu. Un dels grans desafiaments de la humanitat és aprendre a comunicar-se. De la comunicació depèn, moltes vegades, la felicitat o la desgràcia, la pau o la guerra. La veritat pot comparar-se amb una pedra preciosa. si la llancem contra el rostre d’algú, pot ferir, però si la emboliquem en un delicat embalatge i l’oferim amb tendresa, certament serà acceptada de bon grat.”

Altres vegades, en altres relats, he escrit sobre la importància d’emprar les paraules correctes per comunicar-nos i sobre la importància de la correcta comunicació.

I tornant a aquest relat, quanta raó hi ha en la consideració final del segon savi !!! Ho ha dit tot!!!

Un mateix missatge es pot comunicar de moltes diferents formes: en positiu o en negatiu, de manera optimista o pessimista, exclamant o en veu baixa.

Certament, la paraula té gran poder. Ni més ni menys que el poder de crear, o el poder de destruir.

Les teories del “Pensament Positiu” incideixen també en el poder de la Paraula. Consideren que pensaments negatius generen realitats negatives, alhora que pensaments positius construeixen realitats positives.

La nostra manera de parlar descobreix la nostra manera de pensar. A la inversa també, les paraules configuren el nostre pensament.

Encara que no en siguem conscients, el que expressem es convertirà en la nostra manera de pensar que a la seva vegada, conformarà les nostres actituds.

Per tot això, pren especial importància allò del “pensar abans de parlar”.