Hi havia una vegada... “Un ànec que nedava pel riu a la recerca de peixos i, en tot el dia no n’havia trobat cap. Quan va arribar la nit, va veure el reflex de la lluna a l’aigua, va pensar que era un peix i es va submergir per capturar-lo. Els altres ànecs el van veure i es van començar a riure.
Des de llavors, l’ànec va sentir tanta vergonya i timidesa que, fins i tot quan veia un peix sota l’aigua, no feia res per capturar-lo, i així es va morir de gana.”
Breu conte de León Tolstoi, on presenta a l’ànec com una metàfora de l’ésser humà, capaç de fer-se mal a si mateix per preocupar-li l’opinió dels altres.
En la majoria dels casos i, tenint la certesa que estem actuant amb correcció, no hauríem de canviar la nostra conducta ni preocupar-nos pel que diguin els altres.

No obstant i això, La burla i, riure’ns segons com dels altres, s’ha de considerar assetjament. I és que ridiculitzar algú pot causar molt de mal.
Al món de l’empresa, l’assetjament laboral es coneix com a mobbing. Cosa que per desgràcia i segons experts, és cada cop més freqüent i es pot manifestar a través d’actes hostils, humiliants o degradants de forma repetida.
Segons la nostra legislació, a través del mateix codi penal, pot tenir conseqüències legals greus per a l’assetjador.
Hi ha quantitat de tipus i variants d’aquest “delicte”, així com d’informació a les xarxes i de tota mena per ser un tema de trista actualitat.
I és que els efectes del mobbing poden ocasionar des d’una disminució de l’autoestima per part de la víctima fins a quadres aguts d’estrès i depressió. En casos extrems, resulta ser un atac directe a la salut física com a mental de la persona que el pateix.
No és fàcil ser conscient o saber si estem patint un assetjament laboral, sobretot al principi, ja que se sol considerar com a “incidents normals” de l’activitat laboral o que les persones que l’exerceixen, es comporten així pel seu propi caràcter.
El sentiment i la sensació d’indefensió sol ser habitual en la majoria dels casos. L’única opció és denunciar-ho, però per això s’hauran de recollir proves (documents, emails, enregistraments, etc.) i testimonis del que està passant. Només així es podrà denunciar l’assetjador davant la direcció de l’empresa o fins i tot als tribunals.