“Ella és a l’horitzó.
Jo m’hi acosto dues passes i ella s’allunya dues passes.
Camino deu passos i l’horitzó corre deu passos més enllà.
Per més que jo camini, mai no l’aconseguiré.
Per què serveix la utopia? Per això serveix, per caminar.”

Preciosa cita de l’escriptor i periodista uruguaià Eduardo Galeano, que reflexiona sobre la necessitat de mantenir els somnis vius.
Descriu elegantment la utopia situada a l’horitzó i, per tant, inabastable.

El text, encara que curt, és molt ric en la seva essència i Galeano el porta a poder-se interpretar de moltes maneres diferents i amb múltiples exemples.

La història de la humanitat, per exemple, s’escriu sobre la base de la lluita de persones perseguint ideals.

Si veiem la utopia com el que realment és, com quelcom inassolible, no ens mouríem. No ens voldríem veure com el ruc darrere de la pastanaga.

Cal veure-la altrament. Com un somni, allò que anhelem és el que ens condueix i ens motiva al nostre dia a dia... allò que ens empeny realment a seguir fent passos en una direcció determinada.

Recordo la nostra època d’estudiants i davant d’un examen, ens deien que per obtenir una bona nota havíem d’apuntar al 10. Si apuntàvem al 5, amb tota probabilitat suspendríem la prova.

Ja en el pla empresarial i no tan sols per a l’equip comercial, cal establir uns objectius. Incentivar el nostre personal amb una part variable del salari segons la consecució d’objectius. Uns objectius que han de ser clars mesurables i assolibles. Alhora revisables, perquè del que es tracta és que ningú deixi mai de remar. Si fos així, l’empresa no podrà mantenir persones improductives i, en el pla personal, no hi ha res pitjor per a un mateix que sentir-se així.

Mantenir un equip, actiu i motivat en tot moment passa per definir molt bé per part de la direcció uns objectius individuals (conforme al lloc), de l’equip (per departaments) i uns objectius generals a nivell d’assoliment global de l’empresa.

Per a la nostra millor salut mental no hi pot haver res millor que tenir bones raons per aixecar-nos cada dia. Mantenir-nos actius i il·lusionats perseguint el que potser no és més que un somni...

... Però és que no hem d’oblidar que hi ha somnis que es converteixen en realitat.