Hi havia una vegada... Un nen que robava a l’escola els llibres dels seus companys i, com si res els portava a la seva mare, qui, en comptes de corregir-ho, aprovava la seva mala acció.
En una altra ocasió va robar un rellotge que així mateix va lliurar a la seva mare. Ella també va acceptar el robatori. Així van passar els anys i el jove es va transformar en un lladre perillós.
Però un dia, agafat en el moment de robar, el van emmanillar les mans a l’esquena i el van conduir a la presó, mentre la seva mare el seguia, donant-se cops al pit. El lladre va trucar a la seva mare per dir-li alguna cosa a cau d’orella, però en apropar-se el fill, d’una mossegada, li va arrencar el lòbul de l’orella.
Recriminant la mare la seva acció, li va dir:
-No acord amb els teus delictes, acabes per ferir la teva pròpia mare!
A la qual cosa el fill va replicar:
-Si el primer cop que et vaig portar els llibres que vaig robar a l’escola m’haguessis corregit, avui no em trobaria en aquesta lamentable situació.

“Cruel” relat atribuït a Isop, gran fabulista de l’antiga Grècia que gira entorn L’EDUCACIÓ.

Educar no és tan sols el procés de facilitar l’aprenentatge o l’adquisició de coneixements. L’educació comporta molts altres valors, creences, hàbits, moral i afectivitat de les persones d’acord amb la cultura i les normes de convivència de la societat a la qual pertanyen.

En l’àmbit empresarial, apareix el terme de “CAPITAL HUMÀ” per designar a les persones, amb els seus coneixements, habilitats i actituds que integren un projecte.
Amb l’acumulació de capital econòmic i l’adquisició de tecnologies sofisticades ja no n’hi ha prou per si soles.

Són les persones les que mouen i donen valor i diferenciació a l’empresa.

A l’entorn de la nostra activitat laboral, resideix la manera de ser i de viure de cadascú, és la manera en què ens constituïm com a persones. L’educació, entesa més enllà d’un conjunt de coneixements, revaloritza el treball humà.

Es per això que l’empresa valora cada vegada més l’actitud, a més de l’aptitud dels seus integrants.

Tornant al relat, s’evidencia en el protagonista una mancança de normes de conducta que la seva mare mai li va haver de transmetre. Una irresponsabilitat en ella mateixa en primera instància ja que segurament mai va actuar amb integritat i honestedat.

Aquestes normes de conducta, s’assimilen a través de l’educació i van molt més enllà dels coneixements o l’estatus social de la persona. És bàsicament qüestió de civisme i respecte cap a l’altre.