Es diu que les persones prenem decisions i actuem mogudes per dues poderoses forces: sentir el plaer o evitar dolor.
Fa un temps, un client amb qui estàvem fent un procés de canvi per desenvolupar el seu lideratge es va adonar que el motor que empenyia la seva empresa era la por. I això va marcar un abans i després en la manera de gestionar el seu negoci.
Això no va passar de la nit al dia com podem imaginar sinó que va ser necessari augmentar la consciència i actuar amb determinació amb la nova manera de fer.
Aquest empresari del sector de la construcció (a qui anomenaré Marc de forma fictícia) es va adonar de que la por l’empenyia a acceptar tot tipus d’obres, encara que no fossin les més interessants, ja que tenia por a no facturar el suficient per poder pagar totes les seves despeses. Malauradament aquesta és una tessitura freqüent en el mon empresarial.
Quan la por és el motor que ens porta a decidir i comportar-nos de determinada manera fa que el nostre dia a dia es pugui convertir en una lluita. Una lluita per aconseguir clients, aconseguir finançament... amb el conseqüent estrès.
I per contra, quan les nostres accions són escollides des del plaer, des de la il·lusió l’energia amb què actuem és totalment diferent.
D’aquesta manera, en Marc va ser capaç de deixar de guiar-se per la por i donar la benvinguda a una nova perspectiva, la de decidir realment quin tipus de projectes, clients, tarifes etc. estaven alineats amb la seva empresa. Així fou com va dissenyar una nova visió i missió per a la seva empresa i va haver de donar passos encaminats cap a aquesta nova estratègia. Aquesta nova fase va donar peu a nous reptes, i el més gran de tots va ser desenvolupar l’assertivitat per aprendre a dir NO a molts projectes i empreses que no estaven alineats amb la nova visió. No va ser gens fàcil, ja que aquestes decisions requerien molt coratge i cridaven a altres pors, com la incertesa a saber què passaria si rebutjava projectes que tot i que no s’ajustaven a la nova estratègia no deixaven de ser-li familiars, ja que durant anys els va estar agafant, amb el conseqüent dubte i vacil·lació en l’acció.
En Marc va aprendre a definir un nou rumb, a seleccionar els seus clients, i a relacionar-se amb ells amb seguretat, ja que estava molt convençut de les variables amb què feia el seu particular filtre, sense perdre de vista el plaer que li representava apropar-se al seu nou target.
En Marc va fer una molt bona feina, ja que va créixer personalment a l’hora d’identificar les seves pors, superar-les, aprendre a dir NO, etc. per poder créixer professionalment. La bona notícia és que amb aquesta estratègia va ser capaç d’augmentar la facturació un 30% treballant de forma més intel·ligent i il·lusionant.
I ara li pregunto, des d’on pren les decisions, des de la por a perdre o el plaer de guanyar?
