PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Begoña Cartagena Font

Com superar el síndrome de l’impostor

Sentiment que mai s’està a l’alçada de les circumstàncies. No ser prou bo, competent o capaç. Creure que tot el que s’aconsegueix és degut a un cop de sort.
Aquests són els sentiments habituals de les persones que tenen el síndrome de l’impostor.
Són persones que se senten com un frau i que es preocupen per no ser tan competents com els altres.

Aquest síndrome afecta 7 de cada 10 persones i el pateixen tot tipus de professionals, des d’emprenedors, exitosos directius/ves a brillants actors o actrius. Qualsevol professional en algun moment de la seva carrera pot caure en aquest malestar emocional, independentment del gènere.
Fou investigat per primera vegada per la Dra. en Psicologia Valerie Young l’any 1978 i a dia d’avui, tot i ser molt comú, no apareix descrit en cap manual de diagnòstic mèdic o psicològic.
Generalment el síndrome es refereix a persones que han assolit certs èxits a la seva carrera però no se’n creuen mereixedors. Hi ha una elevada inseguretat i es consideren com un frau, i en moments poden témer que els altres descobreixin la seva manca de mèrits o competències.
Sol relacionar-se amb aquesta simptomatologia el perfeccionisme, la procrastinació i una elevada autoexigència. Tots aquests factors activen en la persona que ho pateix un patró d’autosabotatge que fa evitar, precisament, l’èxit al qual aspira. Per tant, aquí és quan apareix una aparent contradicció, ja que la persona normalment vol assolir uns objectius i aspira a tenir èxit i, per altra banda, es posen en marxa de forma involuntària i inconscient mecanismes mentals i emocionals que el fan sentir-se poc mereixedor d’aquests èxits.
Per poder superar el síndrome de l’impostor, el primer pas és reconèixer que es pot estar patint aquesta simptomatologia. I després:
- Reconèixer el propi valor, distingint la vàlua personal dels resultats.
- Buscar evidències de competències i assoliments propis.
- Centrar-se en els aspectes positius de les coses, per sobre dels
negatius.
- Deixar de comparar-se amb altres persones.
- Obrir-se a la possibilitat d’errar o fracassar com a possible font d’aprenentatge i relativitzar les errades.
- Augmentar l’autoconfiança.

0
0
0
s2smodern