La mirada positiva d’una dona

    Parlar com una petita empresa del sector de la construcció en aquests temps post-covid, és una tasca difícil i ambivalent com a poc. Tinc una mirada positiva i plena d’il·lusions en el futur professional.
    Sóc interiorista des de fa 25 anys i em dedico a fer projectes d’arquitectura d’interiors i decoració tant per a privats com a professionals. La meva empresa es diu Cristina Mestre/Design41.
    Segur que algú ha pogut pensar: “Aquesta empresa sí que ha passat diverses crisis”, doncs sí, les hem passat de tots colors, com altres empreses del nostre i d’altres sectors...

    I per què tinc una mirada positiva? Doncs, perquè no n’hi ha d’altre. S’ha de tirar endavant, sigui com sigui. Ara molta gent diu que toca reinventar-se, i sí, és veritat... però no és el que fem sempre els empresaris i emprenedors? Reinventar-nos cada dia?
    D’ençà que ens han “desconfinat”, he anat a diversos Networking empresarials de dones, els dos últims organitzats per l’associació de dones empresàries Talent Femení. Després d’escoltar a cada dona explicar en el què treballa i què fa cadascuna a les seves empreses, em vaig adonar que moltes d´elles fan diverses coses, és a dir que tenen diversos treballs, de vegades relacionats amb la seva feina principal i d’altres vegades que no hi tenen res a veure. Vaig copsar que eren bastants dones les que diversificaven la seva activitat professional.
    I per què aquesta diversificació de feines? Hi ha molts motius, però quan hi ha crisi com la que estem passant, les dones esdevenim les grans damnificades. Un motiu és que les dones tenim treballs menys qualificats i per tant se’ns paga menys. Un altre motiu pot ser que algunes dones han deixat de treballar per ser mares i quan retornen al món laboral, les feines que troben de vegades, no s’ajusten al seu nivell d´estudis o no són compatibles amb els horaris per la conciliació familiar.
    El que em va agradar d’aquestes trobades, era l’empatia, l’energia positiva que es respirava, la creativitat de les dones a l’hora d’emprendre projectes nous, la gran il·lusió en que parlaven dels seus nous projectes, la comunicació en positiu que utilitzaven que era del tot contagiosa. En definitiva, vaig sortir amb les piles carregades al màxim, en escoltar com lluitaven aquestes emprenedores, amb la vida en general i amb la feina en concret.
    És admirable veure com aquestes dones s’animen les unes a les altres, algunes feien de referent a les altres, i les empoderaven per tirar endavant els seus projectes. Entre nosaltres es van crear unes aliances com si pertanyéssim a la mateixa fraternitat. La paraula que em ve al cap és SORORITAT, es refereix al lligam estret que s’estableix entre les dones basat en la solidaritat, compartir experiències, preocupacions, etc.
    És com formar part d’una fraternitat de dones.
    Nosaltres, les dones que d’això en sabem, com hem pogut demostrar en el decurs de la història ,i ho hem vist en les nostres mares i les nostres àvies, som capaces de teixir aliances per ajudar-nos les unes a les altres a tirar endavant en moments tan difícils com aquests amb generositat i valentia. Em sento orgullosa de ser dona.

     Ja és a la venda el número 121

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu