L’ABC del 23 de gener de 2017 va publicar, dins d’una sèrie que m’ha resultat enormement interessant de Borja Cardelús La huella de España en EEUU. L’article és sobre la tragèdia de Sant Saba.

D’aquest recomanable text us faig un resum: La política general espanyola era que les Missions i els Presidis es construïssin en veïnatge. La Missió, per instruir als indis en la fe i en la cultura occidental; el Presidi per dissuadir a les tribus enemigues de qualsevol agressió sobre la Missió.

Però San Saba (Texas) va ser l’excepció.
El pare Giraldo de Terreros pertany a la nòmina de religiosos que jutgen perniciosa la presència propera dels soldats del Presidi. Espanya porta ja dos segles al territori i hi ha hagut casos aïllats de soldats que s’han extralimitat amb les índies, però, com ocorre sempre, l’excepció s’ha fet norma instal·lant entre els missioners la idea que la proximitat dels soldats és nociva per als indígenes.
El pare Terreros manté aquesta posició que es va acabar imposant (ja que llavors els religiosos tenien mes pes que els militars) tot i que el veterà cap del Presidi, Diego Ortiz l’avisa de l’enorme perillositat dels agressius comanxes que odien als apatxes recollits en ella i que una Missió solitària era un reclam molt atractiu per a ells i tots dos es van construir separats amb una distància de 5 km.
En un dia tràgic 2.000 comanxes es van llançar sobre la Missió deixant-la reduïda a enderrocs, incendiant, saquejant i matant als pobres indis i decapitant als pares que atenien la Missió, entre ells al pare Giraldo. L’únic pare que va sobreviure, fra Miguel, va manifestar: “Si el presidi hagués estat a prop, els comanches no s’haurien atrevit”.

* Destruïda al març de 1758, a menys d’un any de la seva fundació.