PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Dolors Marín Tuyà

La meva ànima i jo

La meva ànima no sóc jo. Jo sóc jo. Jo tinc la meva ànima. La meva ànima és la que ho sap tot de mi, de la meva pròpia vida interior d’afectes, idees, emocions, sensacions i decisions. Ho sap tot millor que jo perquè no es distreu com jo. Jo em distrec en el soroll i el tràfec diari. Tenir una mentalitat analítica i empírica fa que les denses boires formals m’allunyin de la meva pròpia ànima. Llavors és quan em desanimo. Per a recuperar l’estat d’ànim cal saber escoltar i atendre l’ànima. La meva ànima em parla, sóc jo que amb les enormes distraccions d’avui dia no l’escolto. L’acostumo a tenir allà dins, ignorada i confinada. No la veig perquè la tinc just darrere meu, dins meu. Hi és sempre i és tan viva com jo.

La meva ànima viu en el meu refugi interior, sempre m’espera i, quan hi vaig, allí la tinc i m’anima. Brilla quan estic amb ella. Amb ella m’aquieta, em relaxa, em concentra. Amb ella quedo lluny del brogit de fora. I vaig sabent més de mi i m’animo.

I és que no és l’economia o la ciència que ho arreglen tot, hi ha una part que correspon, malgrat que negada i marginada, al món de l’esperit. La consciència. Que és d’on brolla la intel·ligència i la voluntat, la responsabilitat i la llibertat, la independència i la sobirania de cada persona. Jo tinc el meu cos (psíquic i físic) i tinc la meva ànima (sentiment emocional profund i els costums de persona individual i col·lectiva).

Tots els pobles antics i els salvatges, que encara avui es poden trobar en racons de món, eren animistes. Segons els primitius, tot té cos i ànima. El materialisme o el fisicisme, derivats del cientisme, s’imposaren en el segle XIX. Avui encara batega entre les masses humanes manipulades per acadèmics antiquats, molt abundants en el nivell mitjà de l’acadèmia. Els humans més desperts, ja des dels inicis del segle XX, albiren la necessitat de postular l’esperit fora i molt més enllà del territori físic.

Lluís Maria Xirinacs, ja assenyalava a finals del segle XX que el transcendiment de la nostra ànima cap a les altres ànimes en el món espiritual, d’ànima a ànima, malgrat ser un món pràcticament desconegut entre nosaltres, és tan ric i ple com el món material i proposava que requeriria tota la investigació que pogués fer una Universitat de l’Esperit, paral·lela i complementària de la nostra universitat tan unilateralment científica. Les ànimes no estan posades l’una al costat de l’altra, com els cossos; elles s’interpenetren sense perdre llur singularitat, s’influeixen, sempre si volen deixar-se influir. Les ànimes presoneres del cos, en canvi, poden ser influïdes contra la seva – feble – voluntat; d’aquesta influència mútua se’n diu possessió o rentat de cervell.

 

0
0
0
s2smodern