El món que ve

    Fa molt de temps, posem vuit o nou mesos, el món ens semblava familiar. No és que fos perfecte, però sabíem a què atenir-nos. La pandèmia ens resulta desconcertant perquè ens col·loca en ‘terra incognita’.
    El coronavirus ha trastocat tan profundament el nostre món perquè no és només una crisi sanitària, tot i que ha afectat la salut de més de 50 milions de persones i ha matat 1,3 milions de persones. Qüestiona cada un dels pilars que sustenten la nostra existència. La manera de treballar i guanyar-nos la vida; de viatjar i de moure’ns per les ciutats. La manera d’educar els nostres fills i de tenir cura de la gent gran. La convivència al carrer, a la llar. Ens ha robat la celebració i el dol. Ens ha negat la salutació i escatimat l’abraçada, vivint amagats darrera d’una mascareta.
    Yuval Noah Harari: “Superarem la pandèmia, però correm el perill de despertar a un món diferent”, així de radical exposa una tesi un dels filòsofs més influents al món actualment, que desgrana com poden anar les coses segons el passat i l’evolució de la nostra espècie i la reacció davant les pandèmies que s’han anat succeint durant centenars d’anys.

    Llegint a l’historiador John Barry ens parlarà de l’antecedent més terrible d’aquesta pandèmia: la grip espanyola de 1918, que va matar 50 milions de persones i va afectar sobretot la població jove i sana. Va resultar tan traumàtica que els que la van viure van decidir no parlar-ne. «La salut i l’economia no són antagonistes, sinó companys de ball. I la que mana és la salut. Com més segura se senti la gent, abans es recuperarà l’economia», per tant, vigilem amb postulats populistes d’algunes dretes polítiques.
    L’historiador Antony Beevor, també escriu de l’efecte la pandèmia en els joves d’Europa, on aquesta ha catalitzat un problema profund de la neurociència, la visió de manca de futur: Dins dels pensaments dels joves tenen una visió complicada a curt termini, ja que les feines precàries que els permetia subsistir en la vida d’estudiant s’ha esborrat de cop, també veuen molts com no poden ni realitzar les pràctiques que els hi donaria el títol o uns fonaments d’experiència per al seu CV, però anem a més en la visió més a mitjà o llarg termini, on la crisi ecològica, el futur del medi ambient i l’acceleració de la societat i les coses els porten a un bloqueig mental complicat.
    Les pors com sempre són irracionals, i està clar que tenim futur, però és precisament en moments com els actuals, amb una incertesa brutal, i unes notícies que paren de parlar de morts com si fossin tan sols números, estan minvant (transitòriament) les expectatives dels nostres joves, cal començar a injectar esperança, canviar el missatge, abans no sigui tard i puguem perdre bona part d’una generació que va perduda.

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu