PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Eric Enguita Albet

The young ones

Fent referència a la sèrie britànica de principis dels 80, i després de veure alguns capítols fa poc, vaig estar pensant sobre l’encaix dels joves en l’actualitat, i arribo a una conclusió...: Entenc el 100% la situació emocional dels joves d’avui dia.

Tots sabem, que el camí més normal és estudiar, treure’t una carrera i màster, començar com a becari treballant gratis i acabar ja amb més de 30 anys en una feina més o menys estable. Això és el que la societat en marca, en predefineix el camí, i és aquí un dels problemes.

Tampoc jo puc parlar gaire, ja que els de la generació del 83, hem passat per TOTES les reformes educatives, des de la introducció de P3, P4... a acabar l’EGB a 8è i entrar al institut directe a 3r d’ESO, i encara per acabar d’embolicar la troca el pla Bolonya en mig de la carrera, potser per tot plegat ens ha fet una generació més emprenedora...

Tornant al tema, quan dic que entenc la situació dels joves, és per l’abismal diferència que hi ha entre el que els diuen que han de fer (família, societat i escoles), i la vida actual, cosa que genera un impacte desorientador en ja una ànima desorientada degut a les hormones i l’edat. Hem (la societat, escoles, famílies...) de començar a inculcar a les noves generacions que s’ha acabat el que era vàlid fins ara, i em faig les següents reflexions:
- És tant vàlid com abans el tema o històric curricular, CV?
- Fins a quin punt no desenvolupem unes competències professionals en la formació?
- Continuem jutjant als nostres fills com aquell que jutja un peix per la seva habilitat de trepar un arbre?
- L’estabilitat que defensen els sindicats és ja cosa del passat?
- La política de votar cada 4 anys és vàlida en la era de la informació i la comunicació?
- Ha anat més ràpida la societat que la política?

Segurament jo no tinc prou criteri per donar respostes a aquestes preguntes, al final sorgiria un debat molt interessant, però sí que puc donar la meva opinió: El CV val, però ja no és definitiu en la selecció de personal; no desenvolupem ni formem persones capaces d’afrontar els reptes de futur (cert que està començant a canviar), però tenim en general una educació del S.XX per a una generació del S.XXI; no es desenvolupen capacitats per talent, volem nens i nenes iguals, quan ningú mira de trobar les millors capacitats i aptituds singulars; estabilitat? S’ha acabat fa temps; per què no fan consultes/referèndums habitualment sobre temes del dia a dia dels municipis, països, fer apropar les decisions al poble, una mena d’àgora amb les tecnologies que hi ha avui? (o als polítics els fa por consultar al poble?); per què demanem canvis a l’educació i no a la política?; per què la societat és tan passota? M’explotarà el cap...

0
0
0
s2smodern