Per saber què passarà en el futur del món del consum de vi, hem d’analitzar primer les tendències actuals, estudiar els moviments, i així tenir eines per preveure quins camins, modes i tendències seguirà el mercat.
Globalització versus identitat
Son les dues tendències actuals, vins globals plans, sense caràcter i ànima, pensats i elaborats per a un mercat global però amb una greu falta d’identitat i la majoria de dubtosa qualitat (ex. Yellow Tail –Austràlia-), i per altra banda vins amb identitat, amb DNI, amb una o unes persones darrera, que fan el vi a la seva bola i no la què ens demana el mercat, que busquen la diferenciació, sigui a través del cultiu ecològic, sigui a través del disseny o de la innovació.
Identitat com a supervivència o com a creença
Posaré l’exemple més clar, els vins ecològics, m’apostaria el que vulgueu que per a la majoria dels vins eco del mercat, és “postureo” total, ho fan per diferenciar-se, per sobreviure però no com a creença, i això ens porta a vins altre cop sense ànima.
La identitat real passa per adoptar una tipologia de vins en línia a l’estil de vida de l’elaborador, que hi hagi una història darrera, i que la resposta a: Per què fas vins ecològics? Sigui perquè cal conservar el medi i alimentar-nos millor, no pas perquè sigui el mercat qui ho dicti.
El fàcil es abaixar-se els pantalons i seguir el mercat, però deixem de creure en els nostres valors, i ens porta a vins buits, a una simple beguda hidro-alcohòlica, sense més. A quina lliga voleu jugar? A quina lliga vol jugar el Penedès?
Als països productors tradicionalistes els winelovers busquen, més enllà dels aromes i sabors, la comoditat i el consum responsable, és a dir, menor graduació, certificacions ecològiques i expressió del terroir. El consum a casa segueix decreixent, buscant en els moments d’oci en societat, més qualitat i un major nombre de referències, ja que en el seu ànim i naturalesa hi ha el descobrir, la curiositat.
Diferent és la situació als països sense herència vitivinícola, on el prestigi és la clau i l’estatus percebut del vi ve donat per la seva penetració entre les classes altes. La tendència de penetració del món Vi consisteix en l’efecte cascada, fent arribar a les classes mitjanes productes de bona qualitat a preus raonables. Aquí hi ha l’oportunitat.
Encara que si en alguna cosa convergeixen les noves generacions d’amants del vi és en el “menys és més”. Menor consum però de major qualitat i discurs propi. I estan - (estem) - disposats a pagar per això.