Aquestes darreres setmanes he pogut parlar amb diversos productors de raïm, elaboradors de vins i escumosos del Penedès i tècnics del sector i el to que transmetien era molt semblant: els vins de la D.O. Penedès estan ben situats i si tenen alguns problemes són els mateixos que els de les D.O. més prestigioses. Per contra, dins el sector dels escumosos hi ha dos grups: el dels grans cavistes que han optat pels preus barats a costa dels viticultors, i els elaboradors mitjans i petits que, sota diversos paraigües, mantenen una qualitat i preu que permet seguir pensant que tenen un bon futur i que també el té el Penedès com a territori vitivinícola.

Arribats a aquí, la pregunta és quina estratègia caldria seguir, on s’ haurien de focalitzar els esforços de l’ Administració i del conjunt de la societat. I un expert que coneix el sector en el seu conjunt em va dir “és l’ hora dels elaboradors de mida mitjana”. I vaig pensar que tenia raó, que els grans han fracassat a l’hora de situar un producte en un nivell de prestigi i liderar un territori amb vocació vitivinícola. En canvi els mitjans, ja sigui sota el paraigua Cava, Clàssic, Corpinnat o per lliure són els que estan mantenint un nivell de qualitat, prestigi i preu com per veure el futur amb optimisme.
Tinc la sensació que en aquest sector passa com a la societat en general: quan els grans d’un sector deixen de ser motors, les empreses mitjanes han d’assumir tot el protagonisme. Crec que l’ Administració i el conjunt de la societat penedesenca hauríem de fer un esforç per donar suport i animar a aquests elaboradors mitjans, cooperatives incloses, a créixer, organitzar-se i agafar el lideratge d’un sector que voldríem que continuï fent de la qualitat l’emblema del Penedès.