Van passant els dies, ja som a finals de febrer, i la gestió de la pandèmia continua sent poc estructurada i plena d’incerteses. La campanya de vacunació avança a un ritme massa lent i la recerca d’alternatives, com podrien ser els tests massius, per poder recuperar una part de les activitats, sembla que no es vulgui abordar.

Ja portem un any immersos en aquesta gran pandèmia i cada setmana que es prorroguen les mesures restrictives, sense gaire explicacions, són letals. Una setmana més pot ser “la gota que fa vessar el got” per a molts negocis. I tots sabem que és molt més difícil iniciar una nova activitat que mantenir-la!
I és que en un any (setembre 2019 a setembre 2020) s’han tancat 260 centre de treball a l’Alt Penedès, 70 al Baix Penedès i 207 al Garraf. Pel que fa a la taxa d’atur, durant el mateix període, ha passat a l’Alt Penedès del 9,91% al 12,19%, al Baix Penedès del 15,66% al 19,69% i al Garraf del 11,97% al 15,19%. La mitjana de Catalunya es situa el mes de setembre 2020 (últimes dades publicades) al 13,12%, per tant al Garraf i al Baix Penedès tenim un índex d’atur superior a la mitjana catalana.
Però aquestes xifres encara no ens indiquen quin ha estat l’impacte de la pandèmia en l’economia perquè s’han registrat un gran nombre d’Ertos a les tres comarques: 1202 a l’Alt Penedès, 1059 al Baix Penedès i 1867 al Garraf. Haurem d’estar molt atents amb què passa el 31 de maig quan s’hagin d’aixecar. El risc que moltes d’aquestes empreses no puguin continuar és gran i afecta a un total de 22.122 persones a les tres comarques.
Per aquest motiu resulta necessari reorientar la manera de lluitar contra la pandèmia, sent molt més quirúrgics a l’hora de decidir mesures restrictives. Cal ser valents i estudiar molt més detalladament les característiques dels diferents sectors i subsectors, per trobar maneres segures de poder autoritzar les activitats. El més fàcil i gens arriscat és generalitzar i tirar llarg, però això ens portarà a tenir problemes molt més greus.