Els cellers penedesencs Can Ràfols dels Caus i Mas Candí han signat un contracte on es comprometen a recuperar una vinya històrica del Garraf. L’objectiu dels dos cellers és protegir i donar valor a aquestes vinyes úniques en ple Massís del Garraf.
En ple Massís es troben unes vinyes fruit del treball de generacions guanyant terra cultivable a la muntanya a base d’aixecar murs de pedra per fer terrasses de conreu. Després de la fil·loxera aquestes vinyes van ser abandonades i no va ser fins als anys 80 que es van tornar a posar al descobert després que un incendi deixés a la vista les antigues estructures de murs de pedra. El propietari d’aquestes terres, en Xavier Ribes, viticultor de l’Arboçar, va pensar a replantar la vinya després d’una tasca ingent de refer els marges i desbrossar les restes de vegetació. La plantació va culminar l’any 2004 amb diverses varietats de raïm. Malauradament, tota la collita es va perdre a causa de la voracitat dels porcs senglars i els cabirols així que les vinyes del paratge conegut com a Montombra es van abandonar.
Assabentats de la situació, tant Can Ràfols dels Caus com Mas Candí, han mostrat la seva voluntat de protegir aquest llegat tan singular i la setmana passada van signar un compromís de 10 anys per tal de comprar-ne tota la producció i elaborar-ne cadascú un vi amb el raïm d'aquestes vinyes. El preu que estan disposats a pagar serà elevat, de manera que compensi la forma com es treballen aquestes terrasses: l’orografia, amb feixes molt estretes i pendents de més del 40%, no permet la mecanització. Des de les llaurades a mà fins a les ensulfatades amb motxilla. Seria un bon exemple del que avui en dia es designa com a “viticultura heroica”.
Cada celler elaborarà el seu vi: Can Ràfols dels Caus es farà càrrec del vessant nord de la muntanya, amb un total d’1,5 ha i Mas Candí del vessant sud, un amfiteatre de gairebé 1 ha.
A pocs metres del terreny, se situa la finca Mas Sunyer, la qual va ser adquirida per Can Ràfols dels Caus ja l'any 2004 per tal d'evitar la instal·lació d'una pedrera destinada a la producció de ciments i que hauria suposat una amenaça paisatgística i mediambiental.