Ahir al vespre, a la biblioteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú la presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès, Neus Lloveras, i el cap de relacions institucionals del Grup Santander a Catalunya, Luís Herrero, van signar un conveni amb motiu de la cessió de l'escultura del déu Mercuri, icona de l'antic Banco de Villanueva, entitat que va ser fundada l'any 1881 per Francesc Gumà i Ferran.
Després de la signatura del conveni, l'enginyer i historiador vilanoví Albert Tubau, va oferir una glosa històrica, tant del banc com de l'escultura i el seu context històric. Lloveras va introduir l'acte afirmant que la cessió de l'escultura de Mercuri per part de Banco Santander "demostra la seva sensibilitat per la ciutat". Per la seva banda, Luís Herrero va afirmar que "nosaltres som hereus del Banc de Vilanova, i compartim els mateixos ideals de progrés i d'ajudar a la societat, a les famílies i les empreses que volen créixer".
Tot seguit, va prendre la paraula l'Albert Tubau que va explicar que el banc es va constituir el gener de 1981 promogut per diferents accionistes locals i foranis amb l'objectiu de donar suport a la construcció de la línia de ferrocarril entre Vilanova i la Geltrú i Valls i també la línia dels Ferrocarrils Directes de Madrid, Saragosa i Barcelona. L'any 1924 va fer fallida i va ser absorvit pels Banco Urquijo Catalan que, vint anys més tard, va ser al seu torn absorvit pel Banco Hispano Americano, l'oficina del qual es trobava on actualment està el convent dels Caputxins.
Pel que a l'escultura del déu Mercuri, protector dels comerciants i els botiguers, va ser adquirida per l'empresari Francesc Gumà "en un moment imprecís", segons Tubau, i va formar part del seu patrimoni personal durant anys, fins que la va cedir al banc vilanoví, la fundació del qual va promoure. El banc es va constituir el 23 de gener de 1981 amb un capital de cinc milions de pessetes, subscrit en la seva majoria per persones adinerades de Vilanova i d’altres de Barcelona, i el 10 de març del mateix any va iniciar la seva activitat. Va tenir la seu al carrer de Sant Antoni, 6 de Vilanova i la Geltrú, i una sucursal a Sitges, i va intervenir en diversos negocis, a més del ferrocarril.
El crack de la borsa de París el 1882 i la crisi financera, agrària i industrial dels coneguts com a "anys tristos" va afectar el banc i també l'"aventura temerària" de Gumà d'impulsar una línia directa de tren entre Barcelona i Madrid, un projecte "exagerat", segons Tubau, per la seva dimensió, forjat per l'entusiasme del vilanoví.