Segons publica la revista Forbes, es tracta de les caves Codorníu, de Sant Sadurní d’Anoia, i la paperera J.Vilaseca de Capellades
Redacció | Olga Aibar .- Dues de les tretze empreses més antigues d’Espanya pertanyen a l’àmbit Penedès, segons publica la revista internacional Forbes.
Es tracta de Codorníu, fundada l’any 1551 a Sant Sadurní d’Anoia, i la paperera J.Vilaseca, datada del 1714 i ubicada a Capellades. Les dues apareixen en el rànguing que publica anualment aquesta prestigiosa capçalera de l’àmbit financer i econòmic com la primera i la tercera més antigues del país.
La segona seria la madrilenya Monte de Piedad, l’embrió del que després serien les caixes d’estalvi, fundada l’any 1702 pel sacerdot Francisco Piquer.
La resta de les 13 empreses citades en l’article de Forbes serien: Bodegas Alvear (1729), el segon celler més antic d’Espanya, fundat per Diego de Alvear i Escalera a Montilla (Córdova), seguida d’Arcos (1745), Goma Camps (1758), Bodegas Osborne (1772), La Farga Lacambra (1808), Bodegas Barbadillo (1821), Bodegas Caballero (1830), Bodegas González Byass (1835), Laboratorios Uriach (1838) i Orbea (1840).
Codorníu, amb més de 460 anys d’experiència en l’elaboració de vins i caves de qualitat, ha estat reconeguda com la companyia més antiga del país. Alhora, és la dissetena companyia familiar més antiga dins l’àmbit mundial. Des dels seus inicis, ha estat en mans de la mateixa família i ja són 18 les generacions dedicades a l’empresa.
Les primeres referències documentades de l’existència de l’empresa daten del segle XVI, quan Jaume de Codorníu, propietari de vinyes, va decidir dedicar-se a l’elaboració de vins. Durant aquell mateix segle, l’hereva de la masia Can Codorníu es va casar amb el viticultor Miquel Raventós, un fet que va marcar la història de la casa. Amb aquest l’enllaç, es va aconseguir que els cognoms Codorníu i Raventós quedessin per sempre vinculats com l’ànima de la companyia.
L’any 1885, el seu fill Manuel Raventós va impulsar la construcció de les Caves Codorniu a Sant Sadurní de Noia, obra de l’arquitecte modernista Puig i Cadafalch, i l’any 1914 ell mateix va adquirir 3.200 hectàrees a la DO Costers del Segre, fet que va dur al naixement posterior de Raimat. Cent anys després, Raimat és la vinya més gran d’Europa, amb més de 2.000 hectàrees plantades amb diferents varietats de raïm que s’utilitzen per a elaborar els caves Codorníu i els vins Raimat. A partir d’aleshores, l’expansió del grup es va anar consolidant amb l’adquisició de nous cellers, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional. En l’actualitat, sota la batuta de Mar Raventós, el grup compta amb deu cellers, vuit dels quals a Espanya (Bodegas Bilbaínas, Legaris, Escaladei, Raimat, Bach, Nuviana, Abadia de Poblet i Codorníu), una a la Vall de Napa a Califòrnia (Artesa) i una altra a Mendoza-Argentina (Setena).
Pel que fa a J.Vilaseca, va començar la seva trajectòria l’any 1714. Aleshores, un cirurgià de Manresa, Gaspar Vilaseca, es va instal·lar a aquesta població de l’Anoia, on va obrir un molí paperer i va començar a adquirir altres factories. Segons ens explicava el seu director general, Jaume Batllori, “és lògic que les papereres es trobin entre les empreses més antigues d’Espanya perquè, fa 300 anys, els àmbits en els quals es treballava eren els del paper, el tèxtil i l’alcohol”. L’empresa J.Vilaseca va ser adquirida per la família Torredemer durant els anys 50 del segle passat. Actualment produeix més de 600 referències de productes, des d’impresos oficials a bitllets de loteria i distribueix a més de 60 països. El seu principal client és la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre.
Tanmateix, aquesta no és la paperera més antiga d’Espanya. A l’Alt Penedès n’hi ha una d’anterior, ubicada a Sant Pere de Riudebitlles. Es tracta de Pere Valls, datada del 1620. Segons explicava a Penedès Econòmic el seu propietari, Pere Anton Valls, el fet que la revista Forbes no els inclogui a la seva llista es deu a al fet que l’empresa ha anat canviant de nom al llarg dels anys. Així, va néixer com a Pere Valls Julià i, posteriorment, quan aquest es va morir, es va passar a dir Vídua de Pere Valls Julià, per esdevenir una societat, Pere Valls SA.
Els orígens de Pere Valls es remunten als molins de Cal Jan, un conjunt de tres molins paperers construïts a mitjans del S. XVI després d’una llicència de construcció signada pel mateix Abat de Montserrat, Pedro de Burgos. La història de l’ofici paperer de la família Valls s’inicia acabada la Guerra de Successió en un d’aquests tres molins, l’anomenat Molí del mig, on Joan Valls va emprendre una trajectòria en el món de la fabricació de paper que actualment, vuit generacions familiars després, encara es manté viva.