PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

 

PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

El 60% dels treballadors estan en una situació de risc de salut mental, més del triple que fa cinc anys

Més de la meitat dels treballadors creuen que la seva salut ha empitjorat en la pandèmia, 16 punts més que el 2020, i el 60,6% dels assalariats estan en una situació de risc de salut mental, més del triple que fa cinc anys. Són dues de les conclusions d'una enquesta a 21.500 empleats elaborada per CCOO i la UAB entre l'abril i el maig del 2021. Aquests dos factors són pitjors en els treballadors joves i en els que tenen salaris més baixos. "La precarietat emmalalteix i mata", ha advertit el secretari general de CCOO, Unai Sordo en la presentació de l'informe. L'estudi també assenyala que el teletreball ha caigut a la meitat en comparació amb l'any passat i només un 17% dels treballadors assalariats fan feina en remot.
 
Aquesta és la segona edició de l'enquesta elaborada per l'Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut Istas-CCOO i del grup de recerca Powah de l'Autònoma, en col·laboració amb la Fundació 1 de maig. Després d'un any de pandèmia, un 52,7% meitat dels treballadors assalariats tenen la percepció que la seva salut ha empitjorat. L'any anterior, només un 36,7% van respondre en aquest sentit. Les dones són les protagonistes d'aquest empitjorament, ja que el 57,2% consideren que tenen menys salut que abans de la pandèmia, enfront del 48,8% d'homes que opina igual.

En concret, l'enquesta ha percebut un augment significatiu en el percentatge de persones en risc de mala salut mental entre la població assalariada, que és del 60,6% el 2021, un 5,5% més que el 2020 i el triple que el 2016. Altra vegada, aquest indicador és més alt en les dones (66,9%) que en els homes (54,8%). En aquest cas, es nota de manera notable la bretxa generacional, ja que les dades es disparen en els treballadors d'entre 16 i 34 anys, el 68,2% es troben en valors considerats de risc per la salut mental.

També es detecta una relació entre les professions amb salaris més baixos i el risc de salut mental alt. Per exemple, 3 de cada 4 treballadores de botigues d'alimentació estan classificades en el segment de "mala salut mental". En aquest sentit, el secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha dit que "la precarietat i els baixos salaris són un agreujant" de totes les patologies estudiades, i ha reivindicat que cal apujar el salari mínim interprofessional (SMI) i impulsar un "canvi de patró en la cultura empresarial" per aconseguir sous dignes.

Una de les "pitjors" dades que mostra l'enquesta, segons els seus autors, és l'elevat nombre de persones que treballen en condicions "d'alta tensió", que s'enfila a gairebé la meitat de la població assalariada, quan el 2016 se situava en el 22,3%. Una persona en aquesta situació quan "les exigències a la feina són altes", "té més feina de la que pot fer en el temps assignat", i té "poca influència sobre les seves tasques". Aquest és un factor important, ja que l'enquesta recorda que si es treballa a alta tensió hi ha un 34% més de probabilitats de tenir cardiopaties coronàries i un 82% més de patir ansietat o depressió.

En concret, són les ocupacions feminitzades –treball domèstic o de cures– les que estan més exposades a l'alta tensió, així com les professions amb sous més baixos de sectors com la restauració. "No es pot canviar el factor genètic que causa una malaltia, però si les condicions de feina que la provoquen. És inadmissible socialment que no fem res davant de riscos coneguts que creen desigualtats de salut tan importants", ha dit la sociòloga de l'Istas i del grup de recerca POWAH-UAB, Clara Llorens.

Pel que fa al consum de psicofàrmacs, el consum de tranquil·litzants i analgèsics es troba en xifres similars a les del 2020, i continua sent més acusat en el cas de les ocupacions feminitzades i precàries. Per exemple, un 30% de les dones que han respost a l'enquesta han consumit tranquil·litzants en l'últim mes, mentre que en el cas dels homes la dada era del 18%.

L'enquesta també revela que el 70% de la població assalariada té por a no trobar una feina si perd la que té actualment, un valor que ha augmentat un 10% des del 2016.

Un any després de l'esclat de la pandèmia, s'ha notat una millora "significativa" en la disponibilitat de mitjans de protecció. A diferència de fa 12 mesos, quan un 60% de les persones asseguraven que no treballaven protegits, un 33% dels enquestats afirmaven que no tenien les mesures de protecció adequades. La situació ha millorat especialment entre els sanitaris però encara hi ha una part "significativa" de professions de primera línia que no estan sempre protegits" com el professorat primari i infantil, conductors de transport públic, cambrers, treballadors de supermercats o peons de construccions".

Pel que fa al teletreball, els autors de l'informe han indicat que "no ha vingut per a quedar-se", després que hagi disminuït a la meitat dels valors del maig del 2020. La sociòloga de l'Istas, Clara Llorens, ha dit que aquest descens s'explica perquè moltes de les feines no es poden fer en remot, perquè les pràctiques de gestió laboral generalitzades a l'Estat "es basen en el presencialisme" i per "l'escassa digitalització" de les empreses.

L'estudi també mostra que el fenomen d'anar a treballar amb símptomes de covid ha millorat, passant d'un 13% al 7%.
0
0
0
s2smodern

 Ja és a la venda el número 112

Subscripció newsletter Penedès Econòmic

Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic i rebràs totes les notícies en un sol correu