PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

 

PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Acaba el segellament de l'antic abocador del Garraf, focus de contaminació des dels anys 70


L'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Agència Catalana de Residus han donat per acabada la clausura i segellament de l'antic abocador de la Vall d'en Joan, al Parc del Garraf. El recinte va acumular 26,6 milions de tones de residus des del 1974 i fins el 2006, sent un gran focus de contaminació ambiental i freàtica. Ara fa tres anys, l'AMB i la Generalitat van acordar una inversió de 33,4 MEUR per reparar tot l'espai, després d'haver tancat algunes parcel·les. En total, s'han renaturalitzat 60 hectàrees amb la instal·lació d'una capa permeable que evita la filtració d'aigua, i s'ha creat una xarxa per aprofitar el biogàs. Durant els propers anys es preveu que continuïn les filtracions, si bé les administracions confien reduir-les lentament.
 
Tot i que entre el 2001 i el 2003 l'AMB ja va tancar una primera fase de l'abocador, i del 2008 al 2010 es va precintar una segona parcel·la, va ser el 2018 quan es va acordar tancar i restaurar la gran part restant. En aquests tres anys, l'AMB i l'Agència Catalana de Residus han cobert i segellat 47 hectàrees, que representen dues terceres parts de tot el recinte de l'antic abocador, un dels més grans d'Europa.

Les obres s'han centrat en instal·lar una capa impermeable que evita l'entrada d'aigua al subsòl, on s'hi acumulen milions de tones de residus en una profunditat que pot arribar als 100 metres. Si no entra aigua i tampoc oxigen, es redueixen els efectes contaminants, segons ha destacat aquest dijous el director de Serveis de Prevenció i Gestió de Residus de l'AMB, Joan Miquel Trullols.

A part de crear tota una coberta per precintar l'espai, també s'ha creat una xarxa de 150 pous per extreure els biogàs que generen tots els residus enterrats, alhora que es bombegen els lixiviats –líquids altament contaminants. El gas es canalitza per ser venut a la xarxa elèctrica, i es calcula que es generen 30.000 MWh anuals, de manera que es pot abastir el subministrament d'unes 9.000 llars cada any.

"La xarxa de pous és una actuació quirúrgica per extreure el volum concert de biogàs que hi ha a diferents punts de la vall per aconseguir que surti completament de sota terra", ha destacat Trullols, que ha reconegut que continuen havent petites filtracions. Des de l'AMB han assegurat que estan monitoritzant totes aquestes filtracions per anar-les reduint any a any, sense poder calcular quan arribaran a la neutralitat complerta.

Un dels principals problemes que ha provocat la filtració de gasos ha estat la seva acumulació als nombrosos avencs que hi ha arreu del Parc del Garraf. En alguns casos, la concentració fa que algunes coves siguin inaccessibles. Des de l'AMB han assegurat que, en coordinació amb la Federació Catalana d'Espeleologia, comprovaran l'evolució d'aquesta concentració un cop s'ha precintat l'abocador. En alguns casos, Trullols ha garantit que ja s'han notat millores. En d'altres, no es descarta fer alguna extracció bombejada de gas per purificar algunes coves.

Al mateix temps, l'AMB també ha assenyalat que hi ha punts determinats de l'abocador on encara hi ha filtracions de lixiviats cap a les aigües freàtiques i el mar. Trullols ha garantit que això es controlarà amb diversos estudis per avaluar quins danys provoca a l'ecosistema marí, ja que els lixiviats poden generar taques a l'aigua i també contaminació atmosfèrica.

A banda del control de gasos i líquids contaminants, els propers anys l'AMB també preveu monitoritzar l'assentament que tindrà la terra. Tenint en compte la combustió natural que tenen part dels residus enterrats, l'ens calcula que la terra pot baixar el seu nivell entre 50 centímetres i 1 metre cada any.

L'ens haurà d'assumir el manteniment i supervisió de l'espai durant els propers 30 anys, segons marca la llei de gestió de residus en abocadors. En aquestes tres dècades, la intenció és fomentar la recuperació de fauna i flora, incentivant el retorn d'espècies com l'àliga cuabarrada. En funció de com avanci la recuperació del recinte, també s'estudiarà l'obertura al públic.

"Mai s'hagués hagut de fer un abocador aquí"

Tant l'AMB com la Generalitat han celebrat la fi de les obres de segellament, en una fita que han situat com el "punt zero" per recuperar el valor natural de tota la vall. Les dues administracions han criticat durament l'obertura de l'abocador durant els anys 70, "en una època de no gestió, quan es pensava que no passava res si posaves els residus sota terra". El vicepresident d'Ecologia de l'AMB, Eloi Badia, ha assegurat que les obres fetes ara suposen "tancar les ferides del passat" i ha destacat que s'hagi resolt "un deute històric amb el territori".

Per la seva part, la secretària d'Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnadas, ha lamentat que es creés un abocador en un espai càrstic "quan ja hi havia geòlegs que sabien que no es podia fer". "Mai de la vida s'hagués hagut de crear un abocador aquí", ha asseverat, si bé ha evitat assenyalar responsables d'èpoques passades i ha fet una crida a "restaurar, recuperar i reutilitzar" l'espai segellat. "Tenim el deure moral de fer-ho", ha reblat.
0
0
0
s2smodern

 Ja és a la venda el número 114

Subscripció newsletter Penedès Econòmic

Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic i rebràs totes les notícies en un sol correu