Generar experiències directes, in situ, que permetin aconseguir clients locals sense renunciar a l'impuls de les vendes online és una de les propostes plantejades a la primera Jornada del Comerç i la Restauració del Garraf, celebrada ahir dijous al matí a Neàpolis.
Sota el lema “Garraf, comerç i restauració de marca”, l'Agència de Desenvolupament del Garraf va reunir experts i representants d'associacions comercials de Reus, Berga i Vitoria per tal de donar a conèixer iniciatives d'èxit que puguin servir com a exemple als establiments de la nostra comarca.
L'experta en retail marketing i consultora en experiència de client, Laia Morales, va parlar de la importància de gestionar “molt bé” les ressenyes a internet dels establiments i organitzar activitats de dinamització, com tallers, experiències, etc., que atreguin possibles clients als comerços. Morales va destacar l'increment de compres a través del mòbil, una tendència que han de tenir en compte els comerços locals amb botiga online per tal de posar-ho “fàcil” als possibles compradors. La consultora també veu imprescindible comptar amb alternatives al pagament convencional, com Bizum, Square o QR. En aquest sentit, Laia Morales va recordar que Bizum té a Espanya 23 milions d'usuaris i 44.000 comerços online adherits. “A nivell de comerç hem d'actuar en local i pensar en global. Un comerç local té unes oportunitats infinites per augmentar els seus clients”, va dir.
Les experiències de Reus, Berga i Vitoria
El hashtag virtual però també físic “Mira que tinc” és una de les iniciatives impulsades pel Tomb de Reus, una associació que aplega el comerç, l'hostaleria i els serveis de la ciutat des de fa 23 anys. El seu president, Jacint Pallejà, va explicar com els establiments han fet seva aquesta proposta de “presumir” d'allò que ofereixen tant als locals com a les xarxes socials, adaptant el lema al seu negoci d'una manera original però al mateix temps coordinada. Les Jornades de l'Arròs Ganxet, Menja't el pàdel o la Festa de la Primavera són alguns dels actes que impulsa l'entitat per dinamitzar el seu comerç.
Des de l'associació Berga Comercial, Ermínia Altarriba va posar com a exemple les campanyes Portal attack, que combina una cursa de bicicletes pel casc antic amb degustacions gastronòmiques; Bergabolet, basada en la tardor, o Bergamoda, dedicada a les darreres tendències en roba. Finalment, Patricia García, gerenta de Gasteiz On, va explicar com la unió de cinc grans associacions de Vitoria i la col·laboració públicoprivada han permès crear una marca que dinamitza la ciutat i permet generar més vendes, amb iniciatives com la Pasarela Gasteiz, una setmana dedicada al cafè o la fira enogastronòmica “Ardoabara”. “Amb la dinamització fem marca i, a més, animació de ciutat”, va apuntar García. Gasteiz On organitza entre 70 i 80 esdeveniments a l'any adreçats bàsicament als compradors “locals” si bé, segons la gerenta, “hi ha cada cop més turistes” que també hi participen.
El director general de Comerç de la Generalitat, Jordi Torrades, va referir-se al comerç de proximitat com a un “element social, de vida” que permet “crear llocs de treball aquí i pagar impostos aquí”. D'altra banda, la cap de l'Oficina de suport al teixit comercial local de la gerència del comerç de la Diputació de Barcelona, Encarna Peran, va recordar que el comerç suposa un 13% del PIB a Espanya, i que genera un 15% d'ocupació.
“No es tracta de copiar, sinó d'agafar idees per adaptar-les a la nostra ciutat”, va afirmar el regidor president de l'Àrea de Promoció econòmica, Ocupació i Innovació de Vilanova, Jordi Medina. La jornada també va comptar amb la presència del gerent de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona, Sergi Vilamala, la regidora d'Intervenció i Tresoreria, Empresa i Innovació i Convivència i Equitat de Vilanova, Conxi Martínez, i la presidenta de l'Agència Node Garraf, Rosa Huguet. L'acte, organitzat per la Taula del Comerç i Restauració del Garraf, s'emmarca en la iniciativa Garraf, Comerç de Marca per promoure els establiments del comerç i la restauració de la comarca a través de l'Agència de Desenvolupament del Garraf i amb el suport de la Diputació de Barcelona.
