Més del 90% de les prop de 60.000 reduccions de jornada per cura de fills i altres familiars registrades a final de 2023 les van demanar dones. L'ús d’aquest dret laboral va créixer un 26% respecte l’any anterior, segons dades de l’EPA, però els pares que l’exerceixen no arriben al 10%.
El camí cap a la paritat en l'àmbit laboral es desdibuixa quan intervenen les cures familiars, també pel que fa al repartiment de les excedències per cuidar de fills petits: un 89% per a mares i un 10,7% per a pares l'any 2022, segons el Ministeri de Treball. Aquí la proporció d'homes és igualment baixa, i si bé arriba per primer cop als dos dígits, no està gaire lluny del 4% que representaven les excedències d’aquest tipus en mans d’homes ara fa deu anys.
Les mares acaparen 9 de cada 10 reduccions de jornada per cura de fills i altres familiars malalts o dependents a Catalunya, segons les micro-dades del quart trimestre de 2023 de l'Enquesta de Població Activa (EPA) obtingudes per l'ACN. En xifres absolutes, van ser 54.500 de les 60.000 reduccions registrades el darrer quadrimestre de l’any, un 90,8%. Els pares, per tant, es van quedar amb el 9,2% de les reduccions.
El pes de les dones en aquesta estadística és aclaparador, tot i que una mica menys que al conjunt de l'Estat, on s'enfilen fins per sobre del 92% del total. Aquí només un 7,4% de les jornades a temps parcial per atendre els fills són cosa dels pares, en acabar l’any 2023.
Creixen les reduccions per cura de fills
Per norma general, es poden acollir a aquestes reduccions laborals els treballadors que tinguin a la seva cura directa algun menor de dotze anys o una persona malalta o incapacitada, amb la corresponent reducció de sou i un mínim de reducció d'una vuitena part de la jornada laboral.
Amb independència del sexe del sol·licitant, el nombre de reduccions de jornada laboral per cures a Catalunya va créixer amb força entre el darrer trimestre del 2022 i el mateix període del 2023, de 47.500 a les gairebé 60.000 esmentades, un 26% per sobre. Pel que fa al conjunt de l'Estat, també segons les dades de l'EPA corresponents a l'últim trimestre de l'any passat, es comptabilitzaven 380.000 reduccions de jornada per cura de fills, malalts, incapacitats o persones majors, un 6% més que el mateix període de l'any 2022 en aquest cas.
La cura dels fills i familiars dependents va ser la causa de gairebé el 12% de les jornades a temps parcial a Catalunya, la segona després dels que treballen en aquest règim perquè no troben feina a jornada complerta, que són el 34% del total, amb un 71% de dones. I encara una altra raó per al treball parcial que acaparen les dones són les obligacions familiars i personals d’altra mena, en aquest cas amb més del 78% davant del 21% demanades per homes. L’altra cara de la moneda són els contractes de jornada complerta, on també hi ha bretxa de gènere encara que menys acusada: a nivell estatal, les dones tenen el 42,5% d’aquests contractes, i els homes el 57,5% .
Reduccions entre el personal de la Generalitat
Pel que fa al personal de la Generalitat, segons dades de Presidència obtingudes per l'ACN per via de transparència, de les 13.742 reduccions de jornada per cura de fill gaudides durant el 2023, 12.507 van ser demanades per dones (el 91%) i les 1.235 restants, per homes (9%).
La plantilla de l'administració catalana és eminentment femenina, però en un percentatge menor que l'equilibri de gèneres en reduccions de jornada. A desembre del 2023, constaven al Registre General de Personal de la Generalitat 132.064 dones del total de 196.232 empleats (un 67,3% de dones).
La conselleria d'Interior és el que es mostra més paritària a l'hora de demanar una jornada laboral més curta per fer-se càrrec dels fills (58,5% de dones), per bé que és l'únic departament de la Generalitat amb majoria masculina, de tres quartes parts de la plantilla.
En gairebé cap de la resta de divisions de l'administració catalana el percentatge de reduccions de jornada no baixa del 90% de dones. Per exemple, a l'Institut Català de la Salut, en pràcticament un 95% de les 4.377 ocasions del 2023, les reduccions van ser gaudides per dones, mentre que la dada es va enfilar al 93,6% en l'àmbit d'Educació o fins al 91,3% a Drets Socials.
Des de l'any 2018, el pes de cada gènere en les reduccions de jornada per cura de fill a la Generalitat s'ha mantingut pràcticament inamovible. En cadascun dels sis últims anys la xifra s'ha mogut entre el 90,5% i el 91,5%, amb un volum total de persones que demanen la mesura anualment d'entre 12.000 i 14.000.
Excedències laborals per cura de menors
Els treballadors mares i pares tenen dret a un període d'excedència no remunerada de fins a tres anys per atendre la cura de cada fill o filla, sigui un descendent natural, per adopció o en els supòsits de guarda amb fins d'adopció o acolliment permanent. I, com s'ha dit, aquest permisos també segueixen sent majoritàriament patrimoni de les mares.
Dels 5.920 permisos d'aquesta mena atorgats el 2022 a Catalunya el 89,2% van ser sol·licitats per mares i tan sols un 10,7% per pares, segons dades del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. Per tant, igual com passa amb les reduccions de jornada, les mares demanen gairebé 9 de cada 10 permisos que es concedeixen.
Amb tot, el 2022 va ser el primer any que el percentatge de les excedències fetes per pares supera els dos dígits (10,7%) i, amb tres punts més respecte el 2021 (7,86%), va allunyant-se a poc a poc del testimonial 3% de progenitors homes que van fer aquesta excedència l'any 2005. Al conjunt de l'Estat, la relació és lleugerament més equilibrada, amb un 12% de les excedències demanades per pares i el 88% per mares. Catalunya va demanar el 2022 el 16% dels permisos de tot l'Estat, un percentatge que coincideix amb el seu pes poblacional.
