Redacció | Olga Aibar .- El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar el dijous 25 de febrer, l’Ordre del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) per la qual s’aprova el reconeixement transitori i el reglament, també amb caràcter transitori, de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Gall del Penedès, i es reconeix el seu consell regulador provisional.
Això significa que després d’anys de dedicació i feina, la IGP Gall del Penedès ja és una realitat a Catalunya. El reconeixement definitiu a escala europea s’assolirà quan s’inscrigui en el registre europeu de denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides. Aquest procediment es troba en un punt molt avançat ja que el passat 23 de febrer es va publicar la sol·licitud al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE). Per aquest motiu, s’espera que la IGP Gall del Penedès serà una realitat també a nivell internacional a l’estiu. La zona de producció de la IGP ‘Gall del Penedès’ compren 73 municipis de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf, l’Anoia i l’Alt Camp.
L’esmentada Indicació Geogràfica Protegida (IGP) va ser promoguda i sol·licitada per l’‘Associació de Criadors de la Raça de Gallines Penedesenca’ amb la intenció de dinamitzar, valoritzar i protegir la producció d’aviram penedesenc. Els productors preveuen que el reconeixement com a IGP serveixi per a incrementar les vendes i el valor afegit del producte. Però la importància i l’impacte econòmic i social del reconeixement de la IGP no es limita a un impacte directe, sinó que es preveu un impacte indirecte sobre l’economia del territori degut a la repercussió sobre el turisme. La Indicació Geogràfica Protegida Gall del Penedès protegeix carn fresca de pollastre de la varietat Penedesenca negra millorada de la raça Penedesenca tradicional. És una carn que es caracteritza per la seva qualitat gustativa, el color rogenc de les canals i una carn i uns músculs ferms i sucosos.
Per la cria del ‘Gall del Penedès’ s’utilitza un sistema de producció estretament lligat a la tradició vitivinícola de la zona amb la inclusió de granet de raïm en la seva dieta. Altres característiques de la producció és que els animals es crien en galliners que disposen d’accés a l’exterior durant tot l’any, i l’edat mínima de sacrifici és de 98 dies.
