Oriol Amat, economista i catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, va protagonitzar ahir el Dinar del Cercle a la Masia Vilanoveta de Sant Pere de Ribes. A l’acte hi va assistir més d’una setantena de directius i directives, així com els alcaldes de Sant Pere de Ribes, Ana Herrera, i de Vilanova i la Geltrú, Juan Luís Ruiz.
Sota el títol de “Perspetives econòmiques i empresarials 2025-1026, amb la incertesa en nivells màxims”, Amat va començar la seva didàctica intervenció fent un DAFO de l’economia catalana, assenyalant les seves fortaleses i debilitats, i també de les empreses. Analitzant les dades del registre mercantil del 2023, les darreres publicades, que va titllar de “molt positives”, va explicar que la rendibilitat financera s’ha incrementat un 9,7% i que la majoria de les empreses generen beneficis, amb un increment de les vendes del 6% de mitjana. Per contra, els problemes són la productivitat, que se situa en el 0,7%, i la dificultat per trobar talent.
Amat va recordar que les empreses a Catalunya duren, de mitjana, uns 9 mesos. La principal causa de la mortalitat és que els seus directius no tenen en compte la gestió del capital circulant, és a dir, que han de finançar-les durant 147 dies. Per ajudar a minimitzar aquest problema, la Generalitat està realitzant acords amb l’ICO per finançar a llarg termini el capital circulant, va explicar l’economista.
Respecte a les incerteses econòmiques, les dades de la Reserva Federal indiquen que estan a màxims històrics a causa de la tensió geopolítica mundial pels conflictes armats oberts a diferents països i a la repercussió mundial d'algunes de les decisions del president dels Estats Units, Donald Trump. En aquest punt, Amat va insistir en el fet que és molt important la prevenció, perquè els mercats financers estan a màxims des de l’any 2000, el que vol dir que “en algun moment hi haurà un catacrac”, advertia. Per tant, aconsellava els presents que “si s’ha d’invertir, cal fer-ho en empreses sòlides”.
Pel que fa a les previsions econòmiques, Amat va afirmar que són bones, ja que el PIB català de l’any passat se situava en el 3,4 i enguany està al 2,6. Les dades de l’atur també són positives. En l’altra cantó de la balança està la situació de la vivenda, amb preus desorbitats per l’alta demanda existent. També preocupa el deute públic, la situació dels mercats financers, la polarització social, i l’excés de burocràcia, que dificulta la creació d’empreses i d’ocupació.
Els reptes va ser el darrer punt de la seva dissertació. Amat va incidir en el fet que “per aconseguir benestar cal millorar el sector públic, perquè sigui més eficient i proactiu, invertir en innovació i en capital humà, incrementar la col·laboració público-privada, i l'emprenedoria, així com els valors de l’esforç i l’excel·lència.
Com a conclusions, va apuntar que “tenim al davant dos anys que poden ser bons, però cal tenir compte amb els riscos globals i dels mercats. Per això cal prevenció, estratègies clares i sòlides, innovació, i incentivar la col·laboració entre l’administració i les empreses”.
Un cop finalitzada la seva intervenció, es va obrir un torn de preguntes, en el decurs del qual es va parlar de la intel·ligència artificial com a actor econòmic, "la teranyina" burocràtica i els seus efectes, l'índex de pobresa i el finançament singular, entre altres temes.
