L’evolució recent de l’índex socioeconòmic territorial (IST) posa de manifest que el Gran Penedès continua sent un espai amb importants contrastos interns en termes de renda, ocupació i capital humà. Les dades de l'Idescat, corresponents al 2023, confirmen que els municipis amb un nivell socioeconòmic més elevat es concentren principalment a l’Alt Penedès, mentre que el Garraf manté una situació globalment equilibrada i el Baix Penedès continua registrant els indicadors més baixos del conjunt regional.
A l’Alt Penedès, el municipi amb millor posicionament és les Cabanyes, amb un IST de 116,1 punts. Tot i una lleugera correcció respecte al 2022, es manté com el principal referent socioeconòmic de la regió. El segueix Pacs del Penedès, amb 115,1 punts, consolidant un model territorial caracteritzat per un elevat nivell de renda, una estructura laboral més qualificada i una major estabilitat econòmica. Santa Fe del Penedès, amb 110,9 punts, completa el grup de municipis amb un posicionament clarament per sobre de la mitjana catalana.
En canvi, la part baixa del rànquing comarcal reflecteix les dificultats estructurals de determinades zones interiors. Pontons registra el valor més baix de l’Alt Penedès amb 84,2 punts, després d’una davallada significativa respecte a l’any anterior. També presenten nivells reduïts Torrelles de Foix (85,1) i Sant Quintí de Mediona (89,1), municipis amb menor dinamisme empresarial i amb un mercat laboral més limitat.
Vilafranca del Penedès, capital comarcal, se situa en 96,1 punts. Tot i quedar lleugerament per sota de la mitjana catalana, continua exercint una funció central en l’economia penedesenca. La ciutat concentra una part important de l’activitat comercial, els serveis especialitzats i el teixit empresarial vinculat al sector vitivinícola, actuant com a node logístic i institucional del territori.
El Garraf presenta una realitat diferent. Tot i no concentrar els valors més elevats del conjunt regional, manté una estructura socioeconòmica més homogènia. Sitges és el municipi amb l’índex més alt de la comarca, amb 111,7 punts, gràcies al pes del turisme residencial, els serveis i l’atracció de població amb nivells de renda elevats. Olivella (105,1) i Canyelles (104) també se situen per sobre de la mitjana catalana, mentre que Sant Pere de Ribes registra el valor més moderat amb 100,2 punts.
La capital comarcal, Vilanova i la Geltrú, presenta un índex de 102,3 punts, consolidant el seu paper com a principal pol industrial i comercial del Garraf. El municipi combina activitat manufacturera, sector serveis i dinamisme demogràfic, factors que contribueixen a sostenir un nivell socioeconòmic estable.
Al Baix Penedès, les dades confirmen una situació globalment més vulnerable. Només Llorenç del Penedès (102,8) i Banyeres del Penedès (101) superen la mitjana catalana, mentre que la majoria de municipis es mantenen per sota. L’Arboç registra el valor més baix de tot el Gran Penedès amb 81,5 punts, seguit del Montmell (86,5), Cunit (88,3) i la Bisbal del Penedès (88,4). Aquest escenari evidencia les dificultats d’una comarca marcada per un fort creixement residencial, una elevada dependència del sector serveis i una menor presència d’activitat econòmica de valor afegit.
El Vendrell, capital comarcal, obté un índex de 90,9 punts. Tot i mostrar una lleugera millora anual, continua reflectint els reptes estructurals associats a la cohesió social, l’ocupació i la diversificació productiva.
L’anàlisi global del territori posa de manifest una polarització creixent entre el litoral i les algunes zones interiors, sobretot rurals. El Garraf destaca per la seva estabilitat i atractiu econòmic, mentre que l’Alt Penedès combina municipis amb alts nivells socioeconòmics amb altres que presenten majors vulnerabilitats. El Baix Penedès, per la seva banda, afronta el repte de reforçar el seu model de desenvolupament per reduir la bretxa respecte a la resta de la regió.
En aquest context, s'evidencia la necessitat d’impulsar polítiques territorials orientades a la millora de la qualificació laboral, la innovació empresarial i la mobilitat econòmica interna. El futur del Gran Penedès dependrà, en gran mesura, de la capacitat de generar oportunitats equilibrades entre comarques i d'assentar un model de creixement sostenible que aprofiti el potencial grogràfic i demogràfic de la zona.