L’Alt Penedès i el Garraf lideren el creixement, amb una evolució positiva de la majoria d’indicadors, alguns dels quals per sobre de la província de Barcelona
Millora el dinamisme de l’Alt Penedès amb una evolució positiva en la gran majoria d’indicadors, i alguns d’ells, com és el cas dels llocs de treball o de l’atur, per sobre del conjunt de la província. Així ho indica l’Informe econòmic local de la província de Barcelona 2024, elaborat per la Diputació de Barcelona, que analitza les dades de l’any 2023 per a la província i cadascuna de les seves comarques.
L’atur es manté lleugerament a la baixa i cau el -0,3%, una evolució positiva, però a prop de l’estancament que presenta la província (0%). La reducció ha estat més important en el cas de les dones (-1,5%), i sobretot en el cas del grup d’edat de 30 a 44 anys (-5,8%). La taxa d’atur es redueix, però es manté al mateix nivell que la província (9,1%).
La població ocupada resident a l’Alt Penedès ha experimentat un augment del 2% en aquest període, per sota del creixement provincial (2,4%). En relació amb els llocs de treball, és la segona comarca (després del Vallès Occidental) amb un creixement més intens, del 3,2% (2,5% a la província), recolzat en la pujada de la modalitat de treball assalariat (3,9%), ja que el treball autònom pràcticament s’estanca (-0,1%).
Alhora, el teixit empresarial aconsegueix recuperar part del perdut durant l’any 2022, i creix el 0,3%. L’activitat turística presenta un creixement de l’oferta, però la demanda es manté similar a l’any anterior. Pel que fa al comerç, s’experimenta una marcada reducció en el nombre d’establiments, però un augment de la superfície de venda.
Diferències per comarques
La comarca del Barcelonès concentrava el 2023 el 47,7% de les empreses de la província, tres dècimes més que l’any anterior. Set comarques barcelonines han registrat un augment del nombre d’empreses, liderades pel Barcelonès (+0,8%) i seguides pel Garraf, que modera la seva dinàmica fins al +0,6%; l’Alt Penedès i l’Anoia, que registren una evolució similar a la del conjunt de la província (+0,3%), el Vallès Occidental (+0,1%), i el Baix Llobregat i Osona pràcticament tenen el mateix nombre d’empreses que un any abans. Les altres sis comarques presenten una evolució negativa en el nombre d’empreses: el Lluçanès és la comarca amb una caiguda més intensa (-5,4%), seguida del Moianès (-3,9%), el Maresme (-0,7%) i el Vallès Oriental (-0,6%).
L’Alt Penedès i el Garraf lideren el creixement
L’Alt Penedès i el Garraf lideren el creixement empresarial al sector serveis (1,1% ambdues), però encapçalen les pèrdues a la indústria (-2,6% i -3,3% respectivament), juntament amb el Lluçanès, que cau el -8,8%. De fet, totes les comarques perden teixit empresarial industrial, amb l’excepció del Berguedà (+2,0%). En la construcció és el Barcelonès el que impulsa l’augment (+1,9%), ja que algunes comarques han patit importants retrocessos, com el Bages (-5,2%) i el Moianès (-15,2%).
L’agricultura manté una tendència a la baixa gairebé a totes les comarques, entre les que destaca la reducció del Vallès Oriental (-7,6%) i el Barcelonès (-7,7%), en contraposició a l’ascens de l’Anoia (7,4%).
La població ocupada registrada creix a totes les comarques de la província. El creixement més destacat s’ha observat al Barcelonès (2,7%), seguit del Maresme (2,6%) i el Garraf (2,5%). Les comarques que presenten un dinamisme més moderat en aquest darrer any han estat el Moianès (0,5%) i el Lluçanès (0,2%).
La població ocupada més dinàmica registrada ha estat la de les dones a totes les comarques
A totes les comarques la població ocupada registrada ha estat més dinàmica entre les dones, i més positiva entre la població ocupada de nacionalitat estrangera que no l’autòcton.
Pel que fa al nombre de llocs de treball, on ha crescut de forma més intensa ha estat Osona (3,1%), Alt Penedès (3,2%) i Vallès Occidental (5,7%), en aquest darrer cas accelerat per canvis administratius en empreses, més que no per un increment real. En canvi, s’experimenta un descens de llocs de treball en dues comarques, el Berguedà (-1,5%) i el Moianès (-8,2%). Gairebé a totes les comarques barcelonines s’experimenta un major augment en la modalitat de treball assalariat que en la de treball autònom.
En relació a la població aturada registrada el Maresme és la comarca que presenta la davallada més marcada, del -3,0% seguida del Baix Llobregat (-2,1%).
En la situació contrària destaquen dues comarques, el Barcelonès, on creix el 2,4%, i el Moianès, que experimenta un repunt important de l’atur el darrer any (10,2%). La majoria de comarques han experimentat un descens de la seva taxa d’atur, sobretot al Maresme, on es rebaixa en cinc dècimes respecte al mateix període de 2022. D’augments només s’ha produït un, al Moianès, on la taxa creix sis dècimes.
El nombre de beneficiaris de prestacions ha crescut l’any 2023 a la província (1,7%), però no a totes les comarques. El Moianès (21,9%), el Bages (4,3%) i el Barcelonès (3,9%) són les que han experimentat un major creixement. Alhora, ha davallat en set comarques, el Berguedà (-1,8%), l’Alt Penedès (-2,1%) i sobretot al Lluçanès (-12,3%) són les comarques on s’ha reduït de forma més intensa.
En el comerç, s’ha incrementat la superfície de venda gairebé de forma generalitzada entre totes les comarques, però el nombre d’establiments ha caigut en totes elles. L’augment més intens de superfície de venda s’ha donat al Vallès Oriental (11,8%) i al Garraf (12,5%), en contraposició al Moianès (-2,4%) i al Lluçanès (-4,4%). En nombre d’establiments, les caigudes més pronunciades són les del Berguedà (-12,0%) i del Lluçanès (-17,6%), i els més moderats són els del Maresme (-4,3%) i del Vallès Oriental (-3,5%).
Les empreses pronostiquen un augment de l’ocupació per al proper trimestre
La Federació d’Empresaris del Gran Penedès (FEGP) va presentar aquest mes els resultats de la seva darrera enquesta, reflectint un panorama prometedor per a les empreses del Garraf i el Penedès.
Els resultats mostren no només estabilitat i millores en el sector empresarial, sinó també una valoració mitjana destacada de 7.4 en la “situació del negoci”, un indicador clar de la confiança i el positivisme en el teixit empresarial de la federació empresarial.
La pregunta sobre l’evolució del negoci respecte al trimestre anterior ha evidenciat que un 35% de les empreses consideren que la seva situació ha millorat, i en cap cas ha manifestat que ha empitjorat. En relació al nombre d’empleats en un 30% dels casos augmenta i només en un 3% disminueix.
Pel que fa a les expectatives per al proper trimestre, un 47% de les empreses apunten que la situació millorarà i un 20% preveu un augment de l’ocupació. Així mateix, són molt poques les empreses que tenen males previsions de cara al proper trimestre.
El Panel del Clima Empresarial classifica també les respostes de les empreses segons si aquestes són indústries o empreses de serveis i també segons la seva mida. Això permet descobrir diferències significatives en algunes respostes.
En aquesta onada del Panel de Clima Empresarial destaquem que les empreses més petites i les del sector serveis són les que tenen una marxa més positiva respecte al trimestre anterior. Cal també destacar que les indústries de més de 50 treballadors, tot i ser una proporció més petita de l’enquesta, mostren una tendència a l’augment de la plantilla prevista.
La FEGP aprofita la distribució del Panel per preguntar als enquestats sobre qüestions de pràctiques empresarials i opinió sobre temes d’actualitat que afecten les empreses. Els resultats més rellevants són la preocupació per una possible repetició de les eleccions al Parlament de Catalunya.
Les dades indiquen que un 44% de les empreses no veuen cap preocupació per a una possible repetició electoral i només un 20% declaren una forta preocupació en aquest sentit.
Pel que fa al benefici pels fons Next Generation, un 38% de les empreses manifesten no haver-se’n beneficiat i no preveuen beneficiar-se’n en el futur. D’altra banda, un 44% manifesten haver-se’n beneficiat de manera directa o indirecta.