La manca d’oferta, l’escassetat de pisos de protecció oficial i la falta de regulació legal expliquen les dificultats per accedir a un habitatge avui dia
L’augment del preu del lloguer els darrers anys continua dificultant l’accés a l’habitatge de moltes persones. Les dades del 2023 indiquen que el preu mitjà a les comarques del Penedès es va situar en 705,35 euros el darrer any, un 50% més que el 2013, quan el preu mitjà estava en 470,01 euros.
Les xifres del 2024 tampoc són gaire esperançadores, ja que segons les dades del darrer agost del portal web pisos.com, el preu del lloguer a Catalunya ha continuat pujant, en concret un 9,81% respecte al 2023. La comarca penedesenca amb el preu més alt és el Garraf, amb 900,04 euros, mentre que el 2013 la xifra era de 590,34 euros, un salt prou important per a un període de temps relativament curt.
L’informe del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf, presentat poc abans d’estiu, demostrava certa revitalització del sector de la construcció durant l’any passat. A l’Alt Penedès va créixer un 35%, amb 233 habitatges iniciats, una notícia que, tanmateix, no va impedir que continuessin augmentant els preus, tant de lloguer com de compra. El gerent de Fusiona Penedès, Max Jané, considera que les construccions continuen sent insuficients i que una de les possibles solucions seria “liberalitzar molt de sòl a la vegada perquè tot acabi sent més econòmic”.
La proposta buscaria resoldre el problema de manca d’oferta, un dels motius pels quals els preus es mantenen a l’alça. Jané afegeix que fa anys era més probable que els joves s’hipotequessin, però “la poca capacitat d’estalvi” pels baixos salaris, entre altres aspectes, els obliga a buscar un pis de lloguer, la qual cosa fa que augmenti el nombre de demandants.
D’altra banda, assenyala la inflació dels últims anys com una més de les explicacions de la realitat. “Els propietaris cada vegada tenen més despeses, i han de pagar la comunitat, la contribució, les escombraries i l’assegurança, a banda dels impostos pels beneficis obtinguts”, comenta Jané.
Protecció oficial
L’escalada dels preus del lloguer durant els darrers anys ha provocat que l’habitatge sigui un dels temes centrals en l’agenda pública de les diferents administracions i de gran preocupació per a diferents col·lectius de la ciutadania.
L’Institut Català del Sòl (Incasòl), la Generalitat i ajuntaments com els de Vilafranca del Penedès, Sant Pere de Ribes i Cubelles, entre altres, estan invertint en l’ampliació del parc públic d’habitatge per tal d’oferir pisos en règim de lloguer social i, alhora, posar el seu petit granet de sorra per suavitzar el mercat.
El 2023 es van iniciar diverses promocions, que van sumar 150 habitatges al Garraf, i se’n van culminar un total de 113, mentre que a l’Alt Penedès se’n van acabar només cinc, segons dades de la Mancomunitat. La construcció d’aquests pisos ajuda a pal·liar l’alta demanda de persones sol·licitants d’aquest tipus de residència, però encara està lluny de solucionar el problema amb els preus, ja que, segons Max Jané, l’ampliació del parc públic d’habitatge “amb comptagotes” no té cap efecte en el mercat.
El mateix opina Txus Magallón, assessor del Sindicat de Llogateres i Llogaters i exmilitant actiu. “No hi ha prou habitatge públic per contrarestar els moviments especulatius i, així, incidir en el mercat”, posa en relleu. Magallón apunta que, tot i que el 2007 l’administració pública va establir el compromís que l’any 2027 el 15% del parc d’habitatge fos públic, “ara mateix el percentatge no arriba ni tan sols al 2%”.
La prova de la dificultat per accedir a l’habitatge és que l’any passat 2.848 persones es van inscriure en el Registre de Sol·licitants d’habitatges amb protecció oficial en alguna de les comarques del Penedès. Aquesta xifra és reveladora, ja que el 2013 la xifra de nous inscrits va ser de 666, la qual cosa significa una fluctuació del 327,6%. I el 2022, els nous inscrits van ser 2.018, també força per sota tot i haver-hi només un any de diferència, tot segons dades del Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge.
Legislar, una de les solucions
Més enllà de la compra d’habitatge, l’eina més important que té l’administració pública és la llei. Davant d’aquesta situació, es va impulsar la Llei d’Habitatge, amb la finalitat de regular el preu del lloguer en zones tensades i oferir mesures de protecció als llogaters i a les llogateres.
Tanmateix, el director de l’Àrea d’Habitatge i Ciutat de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona, Jaime Palomera, considera que aquesta llei “està plena de forats”, tal com va subratllar el 19 de setembre al programa Cafè d’Idees de RTVE. Palomera critica que la llei deixi fora la regulació del lloguer de temporada i d’habitacions i els usos turístics. Alhora, demanava que hi hagués mecanismes per poder fer complir aquesta normativa a totes les comunitats autònomes, que són les encarregades d’aplicar la llei.
Pel que fa als buits de la llei d’habitatge dels quals parlava Palomera, aquest mes de setembre el Congrés dels Diputats va votar l’admissió a tràmit d’una proposició de llei per regular els lloguers de temporada, un tipus de contracte que està tensant encara més el mercat en els darrers anys. Això no obstant, la iniciativa no va prosperar pels vots en contra de Vox, Junts, PP i Unió del Poble Navarrès. La proposta contemplava modificar la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per equiparar els lloguers de temporada als habituals limitant-los a sis mesos. En cas de superar aquest període de temps, el contracte es consideraria d’arrendament habitual. L’administració buscava, d’aquesta manera, evitar que els propietaris s’aprofitessin del buit legal que oferia el lloguer de temporada per apujar el preu any rere any o expulsar l’inquilí, tal com apunta Magallón: “Busquen treure més rèdit econòmic oferint un lloguer de temporada a gent que, a diferència de col·lectius com el d’estudiants, sí que busquen residència estable”.
El fet que no avancés la proposició de llei fa que Magallón es mostri escèptic respecte al futur dels preus: “Estem confrontant el dret a l’habitatge, que és una qüestió de primera necessitat, a l’especulació. I els interessos econòmics no poden estar al mateix nivell”. Per rematar, expressa que l’emergència habitacional ha fet que els “projectes de vida” es converteixin en “projectes de supervivència”.
Al seu torn, Max Jané també pensa que, en l’àmbit de la regulació legislativa, s’han de tenir en compte els drets dels propietaris. “Quan et deixen de pagar el lloguer i denuncies, trigues molt a poder recuperar el teu habitatge. Els jutjats estan saturats i això genera una situació d’indefensió jurídica que fa que molts propietaris prefereixin posar el pis a la venda en comptes de llogar-lo per estalviar-se mals de cap”, constata el gerent de Fusiona Penedès, qui considera adient fer “lleis més fortes” perquè no hi hagi gent que s’aprofita del sistema, ni per una banda ni per l’altra, i, així, ajudar a regular el mercat.
Els habitatges d’ús turístic
Una de les alternatives per la qual han optat alguns propietaris en els darrers anys és donar-li un ús turístic a la seva vivenda per “raons de rendiment econòmic”, tal com afirma Magallón, qui comenta que la manca de regulació d’aquests pisos o cases afavoreix “la gentrificació”. És a dir, la transformació urbana produïda pels efectes del capitalisme, que acostuma a suposar el desplaçament de la població original.
El gruix dels habitatges d’aquesta mena al Penedès es troben a la costa. El Garraf suma 1.677, dels quals més de la meitat es troben a Sitges, mentre que el Baix Penedès en registra 1.227, la majoria a Calafell, Coma-ruga i Sant Salvador. Pel que fa a l’Alt Penedès, la xifra és molt més reduïda, tal com comenta el gerent de Fusiona Penedès i confirmen les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, que recullen que el febrer d’aquest any n’hi havia registrats 204.