Les darreres dades de l’Agència Tributària posen de manifest un considerable contrast entre les comarques del Garraf i el Baix Penedès
Sitges és el 10è municipi de Catalunya amb la renda mitjana anual per llar més elevada, amb 53.866 euros, segons les darreres dades publicades per l’Agència Tributària, corresponents al 2022. Aquesta xifra el situa com a primer municipi de les comarques penedesenques, entre les quals el Garraf destaca per sobre de l’Alt Penedès i, sobretot, del Baix Penedès.
El coordinador general de la Mancomunitat Penedès-Garraf, Isidre Also, exposa l’habitatge com a un dels principals motius que eleven Sitges fins a la primera posició de la vegueria. “L’escassetat de sòl disponible per a usos residencials, la forta demanda existent i l’exigència d’una determinada tipologia d’habitatges per part dels mateixos demandants han provocat un encariment del preu que fa que molts habitatges siguin inaccessibles per a rendes discretes”, detalla Also. Per aquest motiu, els “nous residents de Sitges s’emmarquen majoritàriament en un perfil de rendes entre mitjanes i altes”, segons comenta el coordinador general de la Mancomunitat en referència a l’estadística.
L’escenari il·lustrat per Also ajuda a explicar les diferències entre el Garraf i el Baix Penedès. Totes dues comarques es troben entre els territoris de Catalunya amb major creixement demogràfic per l’arribada de residents d’altres indrets geogràfics, però el perfil d’aquests nous habitants no és el mateix. “Els nivells de renda no són equiparables entre les dues comarques, la qual cosa genera una asimetria en l’estructura social i econòmica”, posa en relleu el mateix Also. Un indicatiu de la situació és que tots els municipis del Garraf es troben entre els 152 primers de Catalunya, mentre que el poble amb la renda més alta del Baix Penedès ocupa la posició 242 (Llorenç del Penedès).
Per la seva banda, Román Catasús, advocat laboralista (Graduat Social) a Advocatium, afegeix que “el comerç està molt més actiu al Garraf” que a les altres comarques penedesenques, al mateix temps que apunta al turisme com un sector clau per interpretar les dades de l’Agència Tributària.
Això no obstant, l’índex de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) posiciona les comarques de l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf en la meitat alta del conjunt de les comarques catalanes en termes de competitivitat. “Els factors competitius de totes tres comarques i els indicadors comparatius avalen aquest posicionament, sobretot en el cas del Garraf i l’Alt Penedès, tot i que el Baix Penedès enregistra una millora progressiva que ben aviat pot situar la comarca en el terç capdavanter, a prop de les altres dues”, subratlla des de la Mancomunitat Isidre Also.
Renda mitjana per llar dels municipis de més de 1.000 habitants
Rendes a l’Alt Penedès i Garraf
Si bé Sitges destaca molt per sobre de la resta de municipis penedesencs amb una renda mitjana de 53.866 euros, hi ha d’altres entre els cent primers de Catalunya, com Olèrdola (35.259 euros), Olivella (35.043 euros), Sant Pere de Ribes (34.738 euros) i Sant Sadurní d’Anoia (34.552 euros). Pel que fa a les capitals de comarca, Vilanova i la Geltrú es troba en la 113a posició, amb 34.181 euros, i Vilafranca del Penedès se situa com a 204è municipi de Catalunya, amb 31.506 euros.
Also explica que l’assignatura pendent per a les comarques del Garraf i l’Alt Penedès és “aprofitar els factors competitius i els avantatges comparatius per créixer econòmicament i sobretot millorar en els apartats de sostenibilitat social i mediambiental, aspectes en els quals s’evidencia molt marge de millora”. Per aconseguir aquest objectiu, indica que és necessari realitzar una planificació en aquesta línia i desenvolupar “una gestió estratègica”.
El coordinador general de la Mancomunitat Penedès-Garraf apunta que no es pot fer una valoració “unívoca” per l’heterogeneïtat de la vegueria, però, en conjunt, el Penedès és un territori que, per la seva ubicació geogràfica, prop de la regió metropolitana de Barcelona, “rep amb escreix l’impacte expansiu d’aquesta supra-demarcació”. Per aquest motiu tots els municipis estan entre el 50% de Catalunya (amb un total de 947 municipis) amb la renda mitjana més elevada. “Els creixements hi són i els nivells de renda ho evidencien”, subratlla Also. Això no obstant, considera que caldrà “acoblar els indicadors qualitatius de benestar, convivència i sostenibilitat”.
Pèrdua de poder adquisitiu
L’advocat Román Catasús assenyala que els contractes indefinits han augmentat amb la reforma laboral, però observa que també està havent-hi força acomiadaments. Alhora, subratlla la importància de l’augment del salari mínim interprofessional, que actualment se situa en els 1.134 euros, dividits en 14 pagues, però apunta que aquestes pujades no han estat proporcionals a “l’increment brutal de preus dels últims anys”. “El poder adquisitiu ha baixat molt”, comenta el mateix Catasús.
L’advocat laboralista defineix tres principals problemes, un dels quals és la inestabilitat laboral i la “por” arran de la desaparició dels contractes per obra i servei, ja que, de retruc, l’escenari actual ha provocat un increment rècord dels contractes fixos discontinus i que també augmentin els acomiadaments i baixes en períodes de prova, tal com assenyalava Javier Esteban en un article d’El Economista.
El segon problema que detecta Catasús és l’elevat preu de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, la qual cosa impossibilita hipotecar-se molta gent jove. “Els joves acaben optant pel lloguer perquè no tenen més remei i, així, perden gran part de la renda”, posa en relleu.
La crisi de l’habitatge està directament relacionada amb el tercer problema que defineix Catasús: els ingressos insuficients. Si bé els salaris han pujat en els darrers anys, els elevats preus de l’habitatge, de l’energia i de molts productes de primera necessitat han comportat que la renda, encara que hagi crescut, no permeti assolir el nivell de benestar desitjat.
L’advocat considera que el problema encara “està lluny de solucionar-se”, però manté l’optimisme per l’estabilització de l’IPC en els darrers mesos i la baixada dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu, la qual cosa suposarà un alleugeriment en la quota mensual per a aquelles persones amb una hipoteca variable.
Aquestes dues qüestions poden anar acompanyades en un futur d’altres relatives a l’habitatge, ja que el govern espanyol i el català estan buscant la manera de capgirar la situació, sigui legislant o invertint per ampliar el parc públic d’habitatge.