Dues de cada tres persones aturades són dones, amb major presència de les més grans de 55 anys i les que tenen estudis generals o inferiors a la mitjana
L’atur afecta la població de manera desigual i, tot i trobar-se en una situació amb dades més favorables que les de 2023, 12.182 persones continuen aturades a l’Alt Penedès i el Garraf. Aquest percentatge suposa un 9,2% de mitjana de taxa d’atur residual entre aquestes dues comarques, sent més baixa la penedesenca (8,60%).
L’informe d’atur elaborat per la Mancomunitat Penedès-Garraf no és esperançador per a les persones majors de 45 anys, ja que són els principals afectats per falta de treball en la zona, copant el 63,2% del total. Més de 6 de cada 10 persones aturades a l’Alt Penedès o al Garraf tenen una edat superior a 45 anys i, en termes generals, gairebé 2 de cada 3 persones aturades són dones.
L’analista de dades de la Mancomunitat Penedès-Garraf, Ester Masana, així ho confirma, “el perfil majoritari de les persones aturades de llarga durada són dones, fet que evidencia una major vulnerabilitat d’aquest col·lectiu en termes d’inserció laboral, especialment en sectors tradicionalment feminitzats o amb una alta precarietat. Per nivell formatiu el 88% té estudis generals o inferiors, fet que limita l’accés a llocs de treball qualificats i augmenta el risc d’exclusió laboral en un mercat que cada vegada demanda més competències especialitzades”.
Per altra banda, el sector més afectat aquest novembre ha estat el dels serveis. En concret, al Garraf el 76,9% de les persones desocupades (5.691) treballaven en el sector dels serveis i a l’Alt Penedès un 68%, és a dir més de 3.000 persones. L’altra cara de la moneda l’encarna el sector agrari, una de les potències econòmiques del Penedès. Aquest sector representa 67 persones aturades del Garraf (0,9%) i 172 persones a l’Alt Penedès (3,6%).
En aquest sentit, l’estacionalitat del turisme té un impacte “significatiu en les xifres d’atur al Garraf, ja que es tracta d’una comarca amb una economia altament basada en el sector serveis, especialment vinculat al turisme”, diu Masana. Aquest fenomen provoca fluctuacions periòdiques en el mercat laboral que afecten tant les oportunitats d’ocupació com l’estabilitat laboral de molts treballadors. L’estacionalitat fa que la mà d’obra del sector turístic sigui més precària, amb contractes temporals i condicions laborals menys estables. En canvi, l’Alt Penedès, on hi ha una “diversificació econòmica entre turisme i indústria”, aquest efecte d’estacionalitat és menys marcat, explica l’analista de dades.
En termes municipals, la població que manté una proporció d’aturats més alta en relació amb els seus habitants és Torrelles de Foix amb gairebé el 16%. El segueix Pontons (15,1%), Mediona (12,6%) i Sant Quintí de Mediona (11,8%). Posant la mirada al Garraf, la metròpoli amb la taxa d’atur més alta és la capital, Vilanova i la Geltrú amb el 10,9%, més de 3.500 persones.
Els tres municipis amb menys atur (de la mateixa manera que succeeix amb els de més taxa d’aturats) són de la comarca de l’Alt Penedès; Santa Fe del Penedès (5%), que equivalen a 7 persones; Torrelavit amb el 5,2% (42 persones) i Sant Cugat Sesgarrigues (6,1%), que suposen una trentena d’habitants desocupats. La població, de les 6 que conformen la comarca costanera del Garraf, amb la taxa més baixa d’atur és Sitges amb el 6,9% (958 desocupats).
En trets generals, la taxa d’atur a l’Alt Penedès a novembre de 2024 s’ha trobat un 2,3% per sota interanualment i al Garraf un 1,3% per sota que el novembre del 2023. Aquesta tendència regressiva va iniciar a principis del 2021, darrer punt àlgid en termes d’atur a les dues comarques que, en aquell moment, sumaven prop de 20.000 desocupats. Avui en dia, hi ha gairebé 8.000 persones menys aturades que en aquell pic de tres anys enrere.
Per combatre l’atur des de la Mancomunitat Penedès-Garraf i, a través del Servei d’Iniciatives Econòmiques “oferim suport en el procés d’emprendre, oferint assessorament per a la creació d’empreses ja sigui per necessitat o per oportunitat. Orientem a persones que davant la manca d’opcions laborals decideixen emprendre com a via per sortir de l’atur. També donem suport en l’avaluació de la idea de negoci i en l’elaboració del pla d’empresa per garantir-ne la sostenibilitat”, assegura Masana.
Gràcies al foment d’aquesta emprenedoria, “cada any unes 150 persones creen una empresa” al territori, motiu pel qual impulsa a la comarca del “Garraf per sobre de la mitjana catalana” en proporció d’autònoms (2 de cada 3 ocupats ho són), explica la treballadora de la mancomunitat.
Per altra banda, l’especialista en dades va parlar sobre la previsió de l’atur en els pròxims anys, on augura una “evolució positiva, sempre que es mantingui el creixement econòmic actual i es continuï treballant amb polítiques actives d’ocupació i suport al teixit empresarial”. L’expansió de “sectors clau”, com el turisme sostenible, la indústria tecnològica i els serveis, “contribuirà a generar ocupació estable i de qualitat”.
“Si es mantenen els índexs de creixement i es promouen noves inversions, la demanda del mercat de treball continuarà estable. Els factors claus per a la disminució de l’atur són, el creixement econòmic sostingut, la innovació i digitalització, les polítiques actives d’ocupació i la dinamització del teixit empresarial. No obstant això, s’haurà d’abordar reptes com l’adaptació al canvi climàtic i a la sostenibilitat, que comportarà canvis estructurals en alguns sectors tradicionals i possibles riscos d’estancament econòmic, derivats de factors externs com la inflació o possibles crisis globals”, preveu Masana.