PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Mentalitzem la realitat

Realitat vol dir el conjunt de les coses (res en llatí) i del que flueix (rea/riu). Real és tot allò que passa, que flueix, ja sigui fora nostre, tot allò que “ex-isteix” i també dins nostre, tot allò que “in-sisteix” íntimament.

D’acord al Model Global de la Realitat de Lluís Maria Xirinacs, coneixem la realitat només a partir del que filtra la nostra ment. El que nosaltres fem és mentalitzar la realitat, interpretem tot allò que ens passa i tot allò que rebem, que només és una part de la realitat completa. La realitat en si és inabastable i ningú no pot dir què és. La realitat ho inclou tot, és total, és totalitat. Voler arribar a tot és totalitarisme; una fantasia megalòmana. Com diu Joan de la Creu “Posa’t en el no-res i ho trobaràs tot”.

El model de pensament s’esdevé de la interacció entre la realitat i la ment. Actualment són abusivament abundants els models de pensament reduccionista de la tecnociència, pels quals només és real allò objectiu, que es veu, es toca, es mesura i descarten tot el que no és objectivable o que depèn de variables ocultes encara no descobertes. Enlloc no se sol ensenyar la vigilància i la crítica dels models emprats. Des dels nostres models, discutim les coses però no tenim per costum discutir els models des dels quals fem allò que fem.

Les pissarres mentals importen. Quan pensem solem concentrar-nos en el “què pensem” i no en el “com pensem”. Per tradició cultural usem pissarres planes. Xirinacs ens proposa una altra manera de pensar amb un altre tipus de pissarra mental, una pissarra corba, de fet una pissarra de superfície esfèrica sense punts privilegiats i on tots els punts són equidistants. Per tant, totes les informacions d’una situació han de tenir la mateixa importància i cal entendre-les com a conjunt. Aquest és un model humanista i global.

Una visió global no descuida cap part determinant, significativa. Abasta la teoria i la pràctica, l’aparent i l’ocult, el físic i el psíquic, l’objectiu i el subjectiu, i es basa en aquests dos principis: el de no-contradicció o identitat (A=A) com la ciència o la ideologia i el d’alteritat o de sí-contradicció (A=B) característic de l’art i la mística. Seguirem.

0
0
0
s2smodern

               PENEDÈS DATA           

                L'INFOGRÀFIC