PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Actuo jo, teatre sense moure’t de casa

ENTREVISTO el Toni Regueiro, actor de teatre, cinema, tv i director. M’explica que és actor per accident. Es va presentar a un càsting del Bigas Luna i el van agafar. El CAEP li va oferir la següent oportunitat i una llarga trajectòria de formació, reciclatge i experiència l’avalen.
El fet que la seva mare fos “taquillera del Casal” ha fet que hagi viscut des de la infància envoltat de cinema i també de teatre. Des de ben petit, diu que jugava a fer pel·lícules, i repartia papers entre els seus amics... Havia de ser...
Però possiblement per a molts és el Toni de Cal Cuscó. Allà el veiem, sempre atent, darrere el taulell.

Toni, quines coses estàs fent en aquests moments a nivell professional en el món del teatre?
Doncs estic molt content, el juny vaig estrenar un Pirandello, un d’aquells autors clàssics de teatre que resulta molt gratificant de fer per un actor de teatre. He estat molts anys en direcció i produccions i ara fer de nou interpretació m’il·lusiona molt.
Hem estat fent una setmana de representacions a Sabadell i de cara a la temporada vinent voldríem fer temporada a Bcn.
A banda, al Vijazz vam fer a la sala de tast un maridatge amb contes eròtics que va funcionar molt bé.

Explica'ns què és la proposta Actuo jo? 
La proposta va sortir per casualitat. Tinc un amic que es dedica a cuinar per les cases i el seu projecte es diu Cuino jo. Em coneix i sabia de la meva afició pel món del teatre i un dia em va proposar, “per què no fas un Actuo jo”? Portar el teatre a casa en comptes d’anar tu a teatre. És una proposta en format de monòleg. Tenim el web Actuojo.com on la gent pot contactar-nos i triar quin és l’espectacle que vol, encara que sempre acabem contactant i els clients es deixen aconsellar sobre quina és la millor proposta per a l’esdeveniment que celebren.
Som diferents actors la Laia Cruells, la Maria Rodríguez, en al seu moment la Marina Mestres i jo mateix.

O sigui que si us vull convidar en un sopar familiar i fer una sorpresa als comensals, apareixeu i ens feu un monòleg? 
Efectivament, s’adreça a gent que organitza un esdeveniment, pot ser una festa, una trobada de feina, una celebració i regala un espectacle. Tria un personatge i aquell personatge apareix.
Hi ha un stripper, que acaba sobreprenent, un cap de protocol, un humorista famós, una parella que es dedica a netejar les cases... diferents personatges i cadascun d’ells s’adiu més a un tipus o un altre de celebració.

L’Actuo jo ja té uns anys, però com ho heu fet per donar-vos a conèixer? 
Creiem que els personatges estan ben traçats i la gent en surt molt contenta. I és ben bé que un ho diu a l’altre. Tenim la nostra web però ha estat sobretot una cursa de fons i de fer les coses ben fetes. Les propostes han anat creixent i els personatges s’han anat consolidant.


A Vilafranca et coneixem perquè fa molts anys que treballes a Cal Cuscó i a més vas ser pregoner de la Festa Major del 2008. Com ha influeït la teva feina en la teva professió com a actor? 
Jo crec que molt. Sempre he estat una persona molt tímida i com que des de molt jove he tractat amb molta gent per la meva feina, això m’ha ajudat molt en la meva feina com a actor. Amddues són feines de cara al públic i et fa estar pendent de què vol la persona que tens davant. Quan actuo sempre hi penso, són ells que han de disfrutar i crec que això t’hi acosta molt.
I pel que fa al tema del pregó, i com a vilafranquí, per a mi hi ha hagut un abans i un després a nivell personal i emocional, A nivell professional es un salt, jo no en vaig ser conscient fins al moment. Ha estat una de les millors experiències de la meva vida. Des del moment en què m’ho van proposar i vaig acceptar, vaig començar a pensar en com fer-lo, sóc molt creatiu i volia que la gent ho gaudís.

Què ha estat per a tu el més difícil en tot aquest temps? 
Doncs, possiblement el fet d’haver-ho compaginat amb la meva feina ha fet que tot el trajecte hagi estat molt tranquil, sense les presses d’haver de dependre de l’Actuo jo per viure. A més, ha anat molt en paral·lel a la meva feina artística. He disfrutat i disfruto molt quan construeixo els guions i veig que es van consolidant.
Es molt habitual, com a actor esperar trucades. Un actor o director o creatiu sempre espera que algú pensi en ell i el truqui per ofereir-li un paper o un projecte. L’Actuo jo busca justament el contrari. En aquest sector nostre no pots estar mi quiet. Ara estic fent un nou Videobook per tornar a trucar directors de càsting.
Demana estar constantment renovant-te i formant-te...

Què li recomanaries a algú que vulgui tirar endavant el seu projecte? 
Doncs senzillament que hi cregui, que contrasti si allò pot funcionar i que ho intenti. Em sembla molt important la suma de la il·lusió i alhora de la racionalitat per veure si pot tenir sortida o no allò que estàs pensant.

Com et veus d’aqui 5 anys?
Em veig dalt d’un escenari i tenint contacte amb la gent.
M’encantaria poder seguir fent el que faig.

Et consideres una persona emprenedora? 
Tinc moltes ganes de fer coses. Sóc una persona inquieta i crec que creativa... però surt de mi, és innat, natural no sóc conscient del que faig perquè em surtin les idees.
No sé estar-me quiet. Quan he estat més parat jo m’he buscat la feina. Hi ha espectacles que els he creat jo... i crec que això és fonamental.

Què podem aprendre d’aquesta experiència? 

1- En comptes d’anar a teatre, el teatre ve a casa. Aquesta és una proposta trencadora i provocadora. Sovint les idees de negoci més originals venen d’alguna provocació a les coses rutinàries i habituals.
2- La mirada empàtica cap al client resulta essencial per construir propostes que agradin al nostre públic.
3- L’actitud proactiva que mostra el Toni marca la diferència. Inventar projectes i propostes i provar-les és la millor garantia d’endevinar-la.
4- Un cop més, la il·lusió és la força motriu d’un projecte. El Toni la transmet quan parla del teatre i també de la seva feina habitual. És bàsic!

0
0
0
s2smodern