L’Anna és una jove, emprenedora, dinàmica, inquieta que amb només 25 anys ha aconseguit, ja a hores d’ara, ser la referent de la disciplina de les teles aèries a la comarca. Li agraden les acrobàcies aèries i el món artístic, la dansa i ha decidit posar les seves idees sobre paper i fer de tot això un projecte de vida.
Anna, en quin moment decideixes que el que vols és treballar per tu mateixa?
Vaig començar fent de professora de teles com a hobbie i com a activitat extraescolar a l’escola Montagut. Ben aviat vaig veure que agradava molt i que hi havia molta demanda. De fet jo vaig conèixer les teles quasi per casualitat quan feia INEF i em va agradar tant que tenia necessitat d’ensenyar-ho i transmetre-ho.
I així em vaig anar endinsant en aquest món, aprenent i ensenyant. I quasibé sense adornar-me’n vaig acabar creant la meva pròpia empresa.
Què és exactament aquesta activitat dels aeris i les teles acrobàtiques?
Són una modalitat del circ aeri que permet fer acrobàcies a l’aire mitjançant una tela penjada del sostre. Permet fer caigudes, pujades i baixades i fins i tot coreografies amb el propi cos sempre a l’aire.
La pràctica de les teles agrada tant perquè són molt versàtils. Aporten molts beneficis al cos, tant a nivell físic moltes (donen molta força, flexibilitat equilibri, resistència, agilitat, coordinació..) com a nivell artístic i d’expressió corporal. Et fan agafar consciència del cos, del ritme de la creativitat. Però també aporten habilitats psicosocials. El repte de pujar i fer activitat dalt la tela et fa créixer com a persona, permanentment t’estàs autosuperant. I aprens també a compartir, a treballar amb el grup i en equip i això t’ensenya a volar
Estem acostumats a moure’ns per terra i aquesta disciplina et permet descobrir el teu cos a l‘aire i aquest descobriment aporta molta adrenalina.
I el fet de muntar un negoci, amb tot el que comporta, et fa volar o et fa tocar de peus a terra?
Està molt bé volar i tenir idees i pensar amb la imaginació però cal saber adaptar-se i tocar de peus a terra i cal fer les coses molt ben fetes per triar endavant el projecte.
Crear el teu propi Canvas, fer un bon pla d’empresa i econòmic que et garanteixi que l’empresa serà rendible.
La inversió inicial em fa por... És la part que em fa més por.
Sóc molt jove i és la primera vegada q m’endinso al món econòmic, però d’altra banda penso que el fet de ser jove m’ajuda perquè tinc molts anys per endavant.
És un risc però la intuïció em diu que em funcionarà.
Però explica’ns què és exactament la Vertical i què hi passarà allà?
Serà una escola d’aeris on s’hi practicaran modalitats aèries del circ com ara les teles, la corda llisa i les verticals, el trapezi fix, aeroioga, acroioga i més disciplines que tenen en comú et giren de cap per avall fent una vertical.
Va adreçat a nens i nenes des de 6 anys fins a l’edat que vulguis, sense límit.
Actualment ja treballo amb gent fins a 50 anys que s’han animat a provar el món de les teles i agrada molt.
Estarà situat al carrer Sant Fèlix 10, molt aprop del centre i obrirem a partir del mes de gener del 2019. És una nau que té més de 100 anys i que l’estem reformant per conservar la seva essència i història, des de les pedres fins a les encavallades de fusta.
Què és el que t’està resultant més difícil de tot el procés?
D’una banda el risc econòmic que implica el projecte perquè es una inversió gran a fer i per l’altra se’m fa difícil el fet de ser jove i tenir poca experiència en el món empresarial i qualsevol gestió administrativa fiscal se’m fa molt gran
Jo sóc professora soc “inefa” i el q m’agrada é el moviment i m’agrada molt dirigir el projecte i encarar-lo però em trobo aspectes que se’m fan complexes pel desconeixement.
Recomanaries a altres joves el camí d’emprendre un negoci propi?
El projecte de la Vertical capta joves potents i gent molt maca i amb molta energia... Hi ha molta gent que s’estima el projecte.
Jo el que diria és que si t’agrada molt allò que vols obrir, et venen ganes de compartir-ho amb els altres. Crec que és fonamental escriure les idees pròpies. Jo animaria a tothom que tingués el seu projecte propi. És una gran experiència que et fa créixer i et dona la possibilitat de treballar del que t’agrada. Hi ha molt poca gent que ho pugui fer...
Com veus el futur?
Veig una macroescola d’aeris on es puguin fer aeris que ara ni conec. Potser n’acabem inventant i tot, amb gent molt professional i bons educadors i alumnes molt potents i amb gent maca al voltant animant a que creixi si érem petits i ara som mitjans, jo ho veig com una cosa molt gran, en constant evolució.
Qui t’ha ajudat en aquest procés?
He tingut un gran suport a nivell familiar... La meva germana Gina, que és la meva mà dreta, s’estima el projecte com jo. I la meva família (pares i avis) sempre m’han vist molt motivada i disfrutant amb el q faig i ara quan veuen tot això, són els primers en recolzar-me. És bàsic per mi tenir-los al costat, com la meva parella l’Edu que sempre em dóna un suport incondicional.
1- La necessitat i ganes d’aprofundir en un tema que t’apassiona t’impulsen a anar creixent. La passió per aprendre junt amb la força de la inquietud per posar-ho en pràctica són un gran impuls pel projecte.
2- Somiar el projecte ben gran diuen que tot es crea dues vegades, la primera en la imaginació i la segona a la realitat. Imaginar un futur en evolució ens ajuda a aconseguir les nostres fites.
3- Preparar el projecte: Tenir dibuixat el model de negoci i un bon pla d’empresa permeten “equivocar-se sobre paper” i aprendre’n.
4- Suport de l’entorn: És bàsic per emprendre, tenir el recolzament de la gent que està més aprop. És la força necessària per avançar.
5- Força i alegria: L’Anna és una dona amb una força vital i una alegria que la converteixen en una gran emprenedora, en un fantàstic exemple per a molts joves. Molts èxits!!!!!
