PENEDÈS ECONÒMIC

Andrés Torres Argudo
Xef del Restaurant Casa Nova i guanyador de l’Estrella Michelin 2024

El xef del restaurant Casa Nova de Sant Martí Sarroca, Andrés Torres, va recollir el 25 de novembre a Múrcia una estrella Michelin, la primera del restaurant i la tercera que ha obtingut l’Alt Penedès en la seva història. L’estrella Michelin no sols reconeix la seva excel·lència culinària, sinó també el compromís amb el medi ambient i les pràctiques sostenibles. L’establiment, regentat pel xef Andrés Torres, ja va rebre una estrella verda Michelin l’any passat per despuntar a l’àmbit de les pràctiques sostenibles.

Què vas sentir quan vas a recollir l’estrella Michelin?
És una satisfacció enorme, perquè és fruit de l’esforç que estem fent al restaurant. Nosaltres treballem per donar satisfacció a la gent quan ve, a que visqui una experiència gastronòmica i de vida. De fet, nosaltres no buscàvem l’estrella, el que volem és que la gent surti contenta del restaurant i remoure consciències amb tot el que està passant fora. Per tant, seguirem fent les coses com les estem fent o millor si cap. Que després vingui un reconeixement pel menjar i el treball que fem, benvingut sigui, perquè al final el Restaurant Casa Nova ha aconseguit posar el Penedès al mapa.

I també l’estrella Michelin atraurà més gent.
Sí, hi ha molt de turisme a la nostra zona, perquè hi ha restaurants i cellers molts bons, que atrauen a foodies a qui els agrada menjar bé. Tenim molt turisme estranger i veïns de la comarca que venen sovint i que se sentiran orgullosos que tinguem una estrella Michelin.

També tindreu molta repercussió mediàtica.
Sí no parem, però estem contents d’explicar la nostra història, del que hi ha darrere de la nostra manera de treballar i quin és el nostre objectiu.

Voleu sensibilitzar la gent a través del menjar?
Això és el que ens agrada fer. Aquí es ve a viure una experiència gastronòmica, no només a menjar, i fruit d’això molts clients aporten donacions econòmiques a l’ONG que presideixo des de fa 30 anys, Global Humanitària, per poder continuar fent projectes als països on treballem.

Explica’ns com és aquesta experiència culinària.
Els clients arriben aquí després de reservar dia i hora i els companys els mostren tot allò que tenim fora: l’horta, l’hotel d’insectes, el treball de biomassa per escalfar les sales, la sal que elaborem portant aigua de mar de Vilanova i la Geltrú i deixant que s’evapori, o com fumem el menjar. Aquest sistema que utilizem és el que fa que després, quan els clients estiguin davant del plat, sàpiguen què estan menjant i per què.
Teniu un sistema circular, on tot s’aprofita.
Efectivament. Fins i tot hi ha alguns plats que tenen a veure amb els projectes amb els quals treballem. Per exemple hi ha una sala on elaborem xocolata inspirada en els projectes de cooperatives de dones a Guatemala. Moltes comunitats ens ensenyen a nosaltres com fer les coses i nosaltres els apliquem aquí. De fet, jo m’autoanomeno “l’alimentador d’ànimes”, perquè alimentem ànimes aquí i fora. Intentem que el client, quan ve a dinar, li puguem explicar les històries que hem viscut en els viatges per què està menjant això i quin sentit té.

Com va néixer l’ONG Global Humanitària?
Jo vaig ser corresponsal de guerra durant molts anys i després del que vaig veure  quan cobria conflictes arreu del món, em vaig interessar pels problemes i situacions difícils que viuen moltes famílies. Més tard,  vaig decidir fer-ne alguna cosa. Per això vaig crear l’ONG. Ara tinc un equip molt gran a tots els països i a l’oficina principal  a Barcelona.

Quin tipus d’accions realizeu exactament i a on?
Recollim fons i els destinem a projectes d’obra social d’una quinzena de països, entre els quals menjadors i horts escolars, campanyes de salut, construcció d’escoles, dotar de material escolar els nens,  etc. També actuem en els projectes d’emergència, com  per exemple a Ucraïna, on hem estat onze vegades. Allà  hem donat de menjar a moltes persones  en zones que han estat envaïdes per l’exèrcit rus, i hem construït un búnquer per a 1.500 infants, perquè s’hi puguin refugiar si hi ha alertes de bombes mentre estan estudiant.
Una de les darreres accions que hem impulsat, tant des de l’ONG com des del restaurant, va consistir en pujar en un avió militar jordà per sobrevolar Gaza per llançar 30 tones de menjar en paracaigudes. També hem fet dos viatges al Líban per atendre els refugiats del sud i portar-los a la capital.

Feu algun tipus d’accions solidàries conjuntament amb altres cuiners?
No, l’única acció social que hem fet en comú va ser el 13 de desembre quan cuiners de diferents ciutats d’Espanya i d’Europa ens vam unir per cuinar per al projecte que lidera a València Ricard Camarena. A Barcelona vaig  cuinar al costat del reconeguts xefs com Joan Roca, el Nandu Jubany o el Jordi Cruz, entre altres, per recaptar prop de 250.000 euros per al projecte.

Quan fa falta, es demostra la solidaritat de la gent.
Sí, al final el poble és el que ajuda al poble, perquè els polítics han fet ben poc i tots ho sabem. En el sector de la gastronomia que tots ens unim per treballar pels damnificats està molt bé, perquè avui ha tocat allà, però amb el canvi climàtic, pot tocar aquí. Que tots plegats ens poguem unir per fer un bé per a la població és per aplaudir.