PENEDÈS ECONÒMIC

Marta Casas Jorba
Enòloga del celler Parés Baltà

Marta Casas va ser nomenada millor enòloga de Catalunya de l’any 2024 pel Master of Wine britànic Tim Atkin. Dona inquieta per naturalesa, no ha deixat de formar-se en el món del vi. Al gener va obtenir el diploma WSET (Wine & Spirit Education Trust) i la distinció per la tesi doctoral Weinakademiker sobre la “premiumització” del Penedès (Revolution & Premiumisation of Penedes Wine Industry). També és professora d’agricultura biodinàmica a diferents universitats i membre de l’associació Cava Women.

Vas passar dels estudis de farmàcia als d’enologia. Quan i per què vas decidir fer aquest salt?
Durant els meus estudis de farmàcia a la Universitat de Barcelona vaig conèixer al que seria el meu futur marit, el Josep Cusiné, que em va despertar la fascinació pel món del vi. Jo treballava a la farmàcia de Canyelles, però vaig decidir cursar els estudis d’enologia, i el juliol del 2003, vaig deixar de treballar-hi, perquè no podia estar cada any demanant festa per la verema. Aleshores el meu sogre, que va ser molt hàbil, em va animar a fer les pràctiques de la carrera al celler. I, vint-i-tres anys després, encara estic de pràctiques (riu).

“No em penedeixo d’haver deixat la farmàcia, perquè l’enologia ha esdevingut la meva passió” 

I l’any passat vas ser reconeguda com la millor enòloga de Catalunya.
l.Sí, va ser un honor molt gran que un Master of Wine britànic tan reconegut digui que els 17 vins que va tastar de Parés Baltà els va trobar tots excel·lents. Va ser un premi a la constància, a la feina de formiga que fa tants anys que fem.

Et va costar canviar de sector professional?
Sí, em va costar una mica prendre aquesta decisió, però porto 23 anys i no em penedeixo, perquè és un goig viure aquesta experiència. Ara miro enrere i veig com m’ha canviat la vida, ja que m’ho passo molt bé treballant i viatjant a zones vitivinícoles, visitant cellers. Hem pogut fer moltíssimes coses, vinificacions molt diferents. La vinya que tenim ens ho permet, perquè tenim 200 hectàrees dividides en cinc finques amb diferents alçades, diferents microclimes, i diferent manera de treballar-les.

Com us ha afectat el canvi climàtic a la vostra producció i productes?
Amb el canvi climàtic ens hem vist obligats a fer molts canvis de tractament respecte al sistema d’emparrat o treballar algunes vinyes en vas.  També estem recuperant varietats ancestrals, perquè són més resistents i l’equilibri entre graduació alcohòlica i l’acidesa és molt millor que altres varietats.  El Penedès era un jardí varietal que tenia de tot: merlots, cabernets, garnatxa, chardonnays, carinyena blanca, sumolls, malvasia de Sitges, etc. Aquestes varietats van tenir èxit, però ara amb el canvi climàtic pateixen moltíssim. Fan molt de grau i molt de sucre, i la gent no vol vins amb tant de grau. I després l’acidesa queia en picat, i s’havia de corregir. En canvi, les varietats antigues ens donen una graduació molt moderada, d’entre 11 graus i mig i dotze.

Tot i que aquest any plou força, portem tres anys de sequera. Us preocupa que l’any que ve també pugui passar?
Ens preocupa moltíssim, principalment perquè significa que estàs fent la mateixa feina per obtenir menys quilos, que vol dir menys litres de vi. A més hi ha plantes que es moren, que les has de replantar. Arran de les darreres pluges, sembla que les reserves per la brotada del 2025 seran molt bones i que podríem pronosticar que la planta respondrà, ara sí, a un bon creixement vegetatiu. Esperem una producció adequada que trobem a faltar des de fa tants anys, tot i que tenim els dits creuats perquè si segueix plovent es generarà míldiu.

El Penedès està apostant per la qualitat.

Sí, entre els anys 80 i 90 la gent del Penedès s’emmirallava en l’exterior per veure què s’havia de plantar. Ara comencem a creure que tenim una zona increïble, amb un paisatge fantàstic, i una bona temperatura mitjana. El que sí que ens havíem de creure eren les varietats pròpies, principalment el xarel·lo. Des de fa 40 anys hi ha evidències flagrants que es pot fer molt tipus de vinificacions amb aquesta varietat, que pot anar sol, amb bombolles, criar-se en barrica, en àmfora, i fins i tot hi ha qui ha fet vins dolços amb ella. És molt versàtil i a més la DO Penedès n’ha fet bandera en els darrers anys. 

Què prefereixen els consumidors avui dia?
Ara els consumidors volen vins lleugers, amb poc grau alcohòlic, amb una acidesa fresca, lleugers de color i amb poca fusta, justament al contrari dels que preferien fa 20 anys. Per això, aquestes varietats ens van molt bé per poder donar aquest estil de vins, i que a més ens donin personalitat, que és el que ens faltava.

Voleu recuperar varietats ancestrals, com han fet altres cellers com Família Torres o Albet i Noya?
Família Torres fa 30 anys va començar a buscar varietats perdudes i quan ho van tenir tot el procés, van entregar-ho a la DO Penedès, que va autoritzar dues varietats, la moneu i la forcada. Nosaltres les vam comprar al viverista que les va reproduir, les vam plantar, i ja fa quatre anyades que les elaborem.

Quins són els pròxims projectes?

De moment enguany no estudiaré res més, perquè la tesi em va ocupar molt de temps.  Espero que el meu treball serveixi per posar el Penedès al mapa. De fet, tinc l’esperança que al Penedès ens ressenyin als llibres del WSET, ja que la DO Penedès i els viticultors del territori han fet un gran esforç per apostar per la qualitat dels nostres vins.