“El 80% dels elaboradors de la DO Cava venen el cava a preus ridículs”

Josep Anton Vendrell
President de l’Associació de Viticultors del Penedès

Josep Anton Vendrell és el president de l’Associació de Viticultors del Penedès (AVP), una associació sense ànim de lucre fundada a Vilafranca del Penedès l’any 1974 per un grup de viticultors preocupats pel futur vitícola de la comarca. 
El seu objectiu és establir la qualitat com a base per a obtenir el prestigi i la valoració dels raïms i els vins del Penedès amb la premissa que, si el viticultor es guanya la vida, podrà millorar la qualitat de la matèria prima, que és el raïm.

Com valora la situació actual del sector vitivinícola al Penedès?

És complicada. Molt complicada. Hi ha molts fronts oberts, uns més generals i altres de particulars del territori. Estem en un moment en què s’han de prendre decisions importants que afectaran, no només els viticultors sinó el Penedès en general i les futures generacions.

Quins són els principals reptes que afronta la pagesia i el cultiu de la vinya?

La llista és llarga, però per ordre d’importància podríem dir que el primer és el canvi climàtic, el relleu generacional, l’excedent de raïm a la DO Cava i la tendència que hi ha a consumir cada cop menys vi. Estem davant un paradigma que haurem de saber gestionar molt bé o canviaran moltes coses.L’impacte del canvi climàtic ja es fa notar a les vinyes del Penedès.

L‘impacte del canvi climàtic ja es fa notar a les vinyes del Penedès. Quines mesures s’estan prenent per adaptar-se a les noves condicions climàtiques?

Bé, actualment s’estan provant diferents coses: noves plantacions dissenyades per millorar la captació de l’aigua i amb menys densitat de plantes, i nous clons més resistents a la sequera, però potser el més important és que s’està creant la Comunitat de Regants del Gran Penedès. L’Associació de Viticultors és una part molt activa i involucrada perquè representa tots els viticultors de l’Anoia, el Baix i l’Alt Penedès i el Garraf. S’ha de fer bé, sense pressa però sense pausa.

Com afecta la fluctuació dels preus del raïm als viticultors? Creu que hi ha un desequilibri entre el preu pagat i el cost de producció?

Afecta molt. En primer lloc el cost augmenta i augmenta molt. I aquí hem d’incloure l’augment del cost dels insums, l’augment dels salaris i cotitzacions, l’augment de burocràcia que ens fa dedicar-hi més hores i en un futur la disminució de la jornada laboral. Tot això encareix moltíssim el cost de producció d’un quilogram de raïm. D’altra banda tenim el preu de venda que si bé és ben cert que ha augmentat els últims anys a causa de la manca de raïm, també és ben cert que la producció ha minvat molt i això fa que una explotació hagi facturat el mateix produint la meitat de quilograms però amb els costos d’una collita normal. Això és insostenible. A més a més tenim moltes barreres que no ens permeten modernitzar-nos i ser més competitius, com per exemple els impostos que paguem en la compra de tractors i altra maquinària, o el preu del gasoil i sobretot la burocràcia.

Quina és la relació actual entre els viticultors i les grans empreses elaboradores de cava i vi de la zona?

Aquí entrem en un terreny complicat. La major part del raïm que es produeix aquí acaba com a vi base pel cava. Parlem de més del 70% de tot el raïm. I, per tant, estem en mans de la DO Cava que no ha estat  mai  al costat dels viticultors. La prova és que mai hem aconseguit un preu digne per al raïm, fins el punt que, en el moment en què hi ha hagut dèficit, s’ha permès l’entrada de raïm d’altres comunitats amb parcel·les i varietats no adscrites a la DO Cava, i sense donar cap dada de compres, vendes, hectàrees que s’han veremat a fora ni cap preu orientatiu de compra. I ara, a sobre un elaborador, el principal, i els seus treballadors, demanen obertament flexibilitat a la DO Cava per tal de portar el raïm més barat d’on sigui. Això és un despropòsit. Les DO’s existeixen per garantir que un producte està lligat a un territori, una matèria primera determinada, una forma de fer les coses, un patrimoni… Proposar això és carregar-se el territori, els viticultors i l’essència del cava.

Els productors tenen prou força dins la cadena de valor?

No. El 70% del raïm va a la DO Cava i el 80% de la DO Cava són 2 o 3 elaboradors que venen el cava a preus ridículs. Per tant, no poden afrontar un preu del raïm just. A les primeres de canvi un d’ells va retirar més de 30 milions d’ampolles de la DO Cava per tal de comprar raïm més barat i produir un escumós sense cap control de cap denominació d’origen. Controlen els preus de compra i manipulen el lliure mercat amb la convivència de la DO Cava. El raïm ha passat a ser una comodity. Si està bé de preu el compro i si és massa car, el busco a un altra banda, encara que això comporti sortir de la denominació d’origen.

Quines estratègies poden ajudar a prestigiar encara més els productes del Penedès?

Ens hem de creure que els productes elaborats al Penedès són de la màxima qualitat. Tant la DO Penedès, Clàssic Penedès, com la DO Cava o Corpinnat tenen el terreny, el clima, els coneixements, la tecnologia i la tradició, ho tenim tot i això no ho poden dir moltes regions. Encara pensem que allò que ve de fora és millor, quan el millor s’elabora aquí. Falta molta promoció, estratègies a mitjà i llarg termini i pressupostos més elevats. Ens hem d’agrupar i ajudar entre nosaltres.  Tots hem d’anar a l’una: Administració, elaboradors i viticultors i hem d’involucrar la població.

Com veu el futur del cava en el context de la competència amb altres escumosos internacionals?

La competència és bona per a tots els sectors i el mateix passa amb els escumosos. Tots tenen el seu mercat, el seu públic, però en el cas dels nostres escumosos, hem de saber arribar al mercat i transmetre allò que ens fa únics, que ens fa diferents. Ni millors ni pitjors. Tenim un producte espectacular, si ens ho creiem i anem tots a l’una aconseguiríem moltes coses i totes millors.

Què es pot fer per protegir la identitat i la qualitat del cava català?
A Catalunya conviuen diferents escumosos. El cava, el Clàssic Penedès o Corpinnat i tots són productes excel·lents, però ens falta comunicar-lo bé; hem de buscar el nostre lloc. A més a més, en el cas del cava i després de la segmentació que es va dur a terme hauríem d’aprofitar-nos i explotar el nom Comtats de Barcelona. Tothom admira i coneix Barcelona, però els elaboradors no l’utilitzen. No sabem vendre’ns.

Hi ha relleu generacional al camp?

El relleu és molt complicat i actualment quasi inexistent. Ens estem quedant sense gent que vulgui treballar el camp. Tothom diu la seva, hi ha infinitat de propostes i algunes molt creatives.

Personalment penso que quasi sempre les coses son més fàcils de solucionar del que semblen i en aquest cas crec que si el pagès es guanyes bé la vida, si tingués uns ingressos estables, si no tingués la competència deslleial d’altres mercats i una burocràcia com qualsevol empresa i no el despropòsit que tenim ara hi hauria molt jovent que voldria dedicar-se a la pagesia.

Què demanaria a les administracions per garantir la viabilitat del sector?

Les administracions són part del problema i no pas la solució. Com a viticultors, com a pagesos que som no volem ajudes, volem viure de la nostra feina, de vendre els nostres productes al preu que toca. Volem treballar el camp i no passar hores i hores fent papers. Un pas important seria establir qui és viticultor professional i dedicar els esforços a ajudar aquest col·lectiu. En definitiva, treure burocràcia i ajudar el pagès.