“Des del Govern volem una indústria que ajudi al reequilibri territorial”

Xavier Roca Ramon
Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya

L’enginyer vilafranquí Xavier Roca va ser nomenat l’1 de juliol director general d’Indústria. Ara té per endavant el desenvolupament del nou Pla Nacional d’Indústria 2026-2030, que el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, va presentar el 25 de setembre. El pla, que té com a objectiu enfortir la indústria catalana, inclou gairebé 170 actuacions i compta amb una inversió prevista d’uns 4.400 milions d’euros en els propers cinc anys. 

Quines són les principals prioritats del Director General d’Indústria per als propers anys a Catalunya?

La prioritat principal és enfortir la indústria catalana, com no pot ser d’una altra manera, i ho farem a través d’un nou Pacte Nacional per a la Indústria 2026– 2030 en el qual ja hi estem treballant intensament (espero que es pugui aprovar abans de finals d’any). Aquest nou Pacte pretén establir les bases per a la prosperitat i la competitivitat sostenible i incorporar les darreres tendències en política industrial, amb l’objectiu final de fer efectiva una reindustrialització verda i digital, competitiva i resilient. Per aconseguir-ho hi proposo gairebé 170 actuacions diferents, amb una inversió prevista d’uns 4.400 milions d’euros en els propers 5 anys.

L’objectiu general és contribuir, des de les polítiques públiques, a la reindustrialització de Catalunya. Tot i mantenir el pes del VAB (Valor Afegit Brut) del sector industrial en el conjunt de l’economia a l’entorn del 20%, cal aprofundir en el suport a la transformació de la indústria, perquè aquesta guanyi competitivitat i valor afegit mitjançant l’aposta continuada per la digitalització i la millora en la sostenibilitat ambiental de les activitats. Tot això ens permetrà millors llocs de treball i més qualificats, contribuint a la redistribució de la riquesa.

Com es pretén impulsar la reindustrialització a territoris com el Penedès, tradicionalment forts però afectats per la deslocalització?

De la mateixa manera que ho fem al conjunt del país, reconeixent la singularitat industrial que té aquest territori, mitjançant el suport a les inversions productives de renovació de maquinària, mitjançant el seguiment i implementació de projectes de reindustrialització, i dins de la nostra capacitat impulsora davant els altres departaments del govern i administracions públiques. Es vol afavorir un marc regulatori de les activitats que permeti el creixement empresarial sense limitar-lo, complint, evidentment, els aspectes mediambientals i de sostenibilitat.Des del Departament d’Empresa i Treball, a on es troba la Direcció General d’Indústria, apostem per la reindustrialització de tot Catalunya.

De quina manera?

En aquest tema cal situar-nos en els paràmetres que veiem en el nostre entorn europeu, protegint la nostra indústria i treballant per garantir la nostra autonomia industrial. I també cal destacar que en aquests darrers anys Catalunya ha crescut en industrialització. I ha crescut generant llocs de qualitat estables i equilibri territorial. Apart, cal seguir liderant les taules de reindustrialització quan, malauradament, es produeix algun tancament d’empreses industrials. Aquest instrument té per objectiu trobar alternatives de continuïtat de l’activitat industrial i la maximització de l’ocupació dels treballadors que s’han vist afectats per la mesura. En els darrers anys s’ha actuat en diversos casos com per exemple el de Robert Bosch.

Com es pot fomentar que la indústria es mantingui arrelada al territori i contribueixi al desenvolupament econòmic local?

Bàsicament consolidant els projectes industrials que ja tenim, i intentant que alguna nova activitat tractora s’instal·li i generi una capacitat arrossegadora en el conjunt de PIMES del sector industrial. Per exemple els dos darrers anys (2023 i 2024), les empreses industrials de la Vegueria Penedès han fet un total de 31 projectes de millora de la seva competitivitat que ha comportat una inversió de prop de 40 M€, un ajut de la Direcció General d’Indústria proper als 6,8 M€ (cada € públic genera gairebé 7€ de mobilització privada), i el que es més important,  el manteniment de 2.371 treballadors i la generació de 181 nous llocs de treball.

Un altre aspecte rellevant que fem des de la Direcció General d’Indústria, per arrelar la indústria al territori, és el seguiment dels polígons d’activitat econòmica per tal de disposar d’espais adequats pel desenvolupament de l’activitat industrial. A la Vegueria Penedès, tenim 155 polígons així com 13 sòls classificats per activitat econòmica (potencials nous polígons) que encara s’estan desenvolupant urbanísticament. S’ha d’aconseguir modernitzar els polígons i fer-los més atractius (més serveis) per a inversió industrial que aporti un alt valor afegit.

S’estan explorant incentius o projectes tractors per atraure empreses industrials innovadores al territori?

La política pública industrial de suport sempre busca atraure projectes d’inversió, amb la creació de llocs de treball estables i qualificats corresponent. No sempre és fàcil donat que de vegades manca sòl industrial ja finalista (preparat per implantar-s’hi) i per tant cal explorar la reinversió de les empreses que ja tenim al territori i han de tancar per la raó que sigui. Per exemple, tal i com he comentat, recentment hem dut a terme una operació de reindustrialització a l’antiga planta de Robert Bosch a Castellet, amb l’entrada de Gestora Catalana de Residus (GCR), empresa capdavantera en la fabricació de plàstics de base reciclada. Així mateix també hem procedit a la reindustrialització d’un dels emplaçament de MHALE a Vilanova, amb l’empresa MSTECH, especialitzada en la fabricació de béns d’equipament en l’àmbit dels circuits impresos i l’electrònica.

Si posem números, enguany les empreses de Catalunya poden optar a dues convocatòries d’ajuts impulsades per la Direcció General d’Indústria per valor de 40 milions d’euros destinades a promoure projectes industrials. Una de les línies, dotada de 35,5 milions d’euros, està destinada a projectes d’inversions productives que millorin la competitivitat, l’impacte en el grau de sostenibilitat ambiental i la digitalització d’empreses industrials. L’altra convocatòria, per valor de 5 milions d’euros, s’adreça a la reindustrialització i manteniment d’activitat industrial en situació de dificultat a Catalunya.

El Penedès ha estat històricament vinculat a la indústria agroalimentària i vitivinícola. Com pot reforçar-se la seva competitivitat dins d’un context industrial més tecnològic?

El Departament d’Empresa i Treball està al costat de les empreses per aconseguir que siguin més competitives dins d’aquest context industrial de transformació. En el cas de la indústria agroalimentària i vitivinícola, s’està donant suport a iniciatives que contribueixen al desenvolupament i modernització del sector agroalimentari català. D’aquesta manera, el Govern reforça la promoció de projectes empresarials innovadors que generen ocupació de qualitat, impulsen la sostenibilitat i s’aposta per un model econòmic diversificat que beneficia tot el territori.

Voldria aprofitar l’ocasió per destacar que el sector de l’automoció també és molt rellevant al nostre territori. Cal ajudar a la transformació d’aquesta indústria (electrificació) per a que sigui competitiva en un món global, certament més tecnològic però gens diferent del que ha estat des de sempre l’automatització dels processos industrials. La millora de la competitivitat sempre passa per la inversió en el capital i la retenció del talent per tal de disposar de treballadors qualificats.

Quin suport ofereix el Govern a les empreses del Penedès que volen fer el salt cap a la indústria 4.0?

La indústria actualment està vivint una transformació important i des de la Generalitat se la vol acompanyar en tot aquest procés. La prioritat és modernitzar el teixit productiu català i per això cal buscar, fomentar i provocar les oportunitats de desenvolupament i de creixement econòmic. És fonamental posicionar Catalunya com un dels grans motors mundials de la indústria 4.0. Tenim línies especifiques d’ajuts per a la modernització dels actius productius, així com instruments de finançament per l’aplicació de tecnologies facilitadores de la industria 4.0 on, per exemple, l’Institut Català de Finances concedeix un préstec i des de la Direcció General d’Indústria bonifiquem el tipus d’interès.

Hi ha sinergies entre les diverses comarques del Gran Penedès que es puguin aprofitar per generar una estratègia industrial conjunta?

Per descomptat que les sinergies hi són, i el que cal es potenciar-les des de les administracions sense forçar res que sigui antinatural. L’empresa normalment mira cap a dins de la seva activitat, i des de la política de clústers (més sectorials i de demanda final de client, que no pas territorials), les hem d’acompanyar a que comparteixin inquietuds i trobin solucions conjuntes a les seves necessitats. Aquestes no son gaire diferents en aspectes com l’energia, el talent dels treballadors, l’impacte ambiental o la implementació de nous models de negoci.

En el cas del Penedès, quin paper creu que pot jugar el territori en el futur industrial del país?

Sens dubte un paper cabdal i rellevant, en cap cas inferior al que ja ha desenvolupat fins a la data. Des del Govern volem una indústria que ajudi al reequilibri territorial i per això es necessari el desenvolupament d’infraestructures de mobilitat i de connectivitat, entre d’altres, i per descomptat que el territori no s’oposi a aquesta transformació industrial que requereix d’espais, d’empreses i de treballadors. Un exemple d’això seria si ens situéssim a mitjans-finals dels anys 80 i miréssim l’evolució que ha comportat la implantació de l’IDIADA al territori. Segur que hi havia veus discordants, però estem parlant d’un model d’èxit que tant de bo, en un curt termini, pugui encara incrementar la seva presència al Penedès amb la seva ampliació (IDIADA II).

Com poden les indústries catalanes fer la transició cap a un model més sostenible sense perdre competitivitat?

Reitero que cal inversió en la millora dels processos productius i en els models de negoci per a fer-los més eficients i sostenibles. Podem trobar-nos amb indústries que tot i tenir-ne la intenció, no saben com fer-ho. Aquí és important que es deixin ajudar i assessorar. Tenim moltíssimes eines a Catalunya per acompanyar i ajudar en la transició industrial. Començant per les mateixes oficines de la Generalitat, passant per ACCIÓ, per les Cambres de Comerç, pels Serveis de Promoció Econòmica d’Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals, per les Federacions i Associacions Empresarials, arribant fins i tot a Col·legis Professionals (i segur que me’n deixo algun). Tots aquest organismes poden donar un cop de mà si és el cas. A d’altres llocs del món ja ho estan fent i Catalunya no pot quedar enrere.