“Donem suport a les persones i als col·lectius que més ho necessiten”

Gemma Sivill Coral
Presidenta de la Fundació Pro-Penedès

Gemma Sivill és, des del 1995, la directora de la Fundació Pro-Penedès, una entitat amb més de 30 anys d’experiència dedicada a la promoció econòmica i social del Penedès. Des de la seva incorporació, Sivill ha liderat l’organització en el desenvolupament d’una tasca constant al servei de les persones, les empreses i el teixit productiu de la comarca, treballant de manera consensuada amb el teixit empresarial, els sindicats i l’administració pública per impulsar projectes que generin impacte positiu al territori.

Com van ser els inicis de la fundació i els teus primers passos com a directora?

Vaig començar a treballar a la Fundació Pro Penedès l’any 1990, quan la directora era la Josefina Casanovas. En aquell moment, l’entitat ja impulsava cursos i jornades formatives, però els projectes eren molt diferents dels que desenvolupem avui. La Fundació estava especialment centrada en la formació i en l’organització d’activitats adreçades al món empresarial.
Els meus primers passos van estar molt vinculats a la programació i l’organització de jornades, un àmbit en el qual m’havia format prèviament, sobretot en màrqueting i organització d’esdeveniments. Aquella etapa va ser clau per entendre les necessitats del territori i per començar a construir una manera de treballar basada en la proximitat, el contacte directe amb les empreses i la capacitat d’adaptació.

Quin són els principals objectius?

La nostra principal funció és donar suport a les persones i als col·lectius que més ho necessiten, especialment a través de programes d’orientació laboral, inserció i acompanyament personalitzat. Però la Fundació Pro Penedès és també molt més que això: som un motor d’idees, de projectes i d’iniciatives que busquen preparar el territori per afrontar els reptes socials, econòmics i laborals del futur.
Som una entitat que ha sabut evolucionar amb el pas del temps, adaptant-se a noves realitats i necessitats. No solucionem tots els problemes, però escoltem, acompanyem i, sobretot, generem espais perquè passin coses, perquè es creïn oportunitats i aliances que beneficiïn el conjunt del Penedès.

De quin àmbit eren els primers projectes que vau realitzar i com han evolucionat?

Els primers projectes estaven molt enfocats a la formació de directius i gerents, i ho fèiem en col·laboració amb institucions de prestigi com ESADE, l’EADA o l’Institut Català de Màrqueting. Parlem dels anys noranta, quan la formació contínua encara no estava gaire estesa. Molts directius no provenien d’estudis superiors, sinó que havien crescut professionalment dins les mateixes empreses.

La meva feina consistia, literalment, a anar a veure’ls i explicar-los la importància de formar-se, reciclar-se i adaptar-se als canvis. Va ser una època molt enriquidora, perquè molts directius del Penedès van passar per la Fundació i es van formar aquí, contribuint després a modernitzar les seves empreses i el teixit econòmic del territori.

També vau impulsar jornades d’economia molt reconegudes.

Sí, vam impulsar les primeres Jornades d’Economia, que van tenir diverses edicions i un gran reconeixement. Durant molts anys vam fer moltíssimes activitats en aquest àmbit. Amb el temps, el format ha anat evolucionant, però les jornades mai s’han deixat de fer.
Actualment són més sectorials i estan més centrades en problemàtiques concretes del territori.

Quan vam detectar que els directius i els treballadors d’un nivell mitjà-alt ja disposaven d’altres vies de formació, sobretot amb l’aparició del FORCEM i la formació gestionada pels sindicats, vam fer un gir estratègic i vam orientar els esforços cap allà on realment calia formació i acompanyament: les persones en risc d’exclusió social.

Com comença aquest treball amb col·lectius vulnerables?

Entre els anys 2000 i 2007 vam començar a fer una tasca important d’informació i sensibilització a les empreses sobre la llei de discapacitat. Més endavant, l’any 2012, vam entrar als programes Incorpora i Reincorpora de la Fundació “la Caixa”.
Vam presentar el nostre projecte, van confiar en nosaltres, i des de fa gairebé quinze anys, treballem plegats sota un conveni molt rigorós, que ens exigeix qualitat, seguiment i resultats. Aquest pas va marcar un abans i un després en la consolidació de la Fundació Pro-Penedès com a agent clau en la inserció laboral de col·lectius vulnerables al Penedès.

A quantes persones ateneu actualment?

Cada any recollim totes les dades a la memòria anual. El 2024, per exemple, vam realitzar 1.115 tutories individuals i vam atendre 230 persones. D’aquestes, 117 eren persones amb discapacitat, 42 persones privades de llibertat i 72 persones en risc d’exclusió social.
Tot i que treballem amb programes diferenciats, per a nosaltres totes formen part del mateix col·lectiu: persones que necessiten suport, orientació i oportunitats reals per accedir o retornar al mercat laboral.

Com és el primer contacte amb una persona que arriba a la Fundació?

El primer que fem és escoltar: entendre què li passa, quina és la seva situació personal, social i laboral. No tothom està en condicions d’anar a treballar de manera immediata, i és important dir-ho amb honestedat.
Si cal, derivem la persona a serveis socials, salut mental o altres recursos especialitzats. Per això treballem amb psicòlegs i orientadors formats. A la Fundació Pro-Penedès treballem per i amb les persones, i això requereix empatia, sensibilitat i compromís, però també saber posar límits i aprendre a no endur-te els problemes a casa.

En els darrers anys heu apostat pels joves i la innovació.

Exacte. Amb el concurs de joves talents i innovació Insight Penedès hem fet un salt molt important. El primer any hi anàvem amb una certa por, però la resposta ha estat espectacular. Aquest any, de fet, hem passat de 13 a 17 finalistes perquè hi havia projectes de molta qualitat.
Algunes d’aquestes idees han tingut recorregut posterior: s’han implementat, han aparegut als mitjans o han generat nous projectes. Nosaltres premiem la idea, però el desenvolupament i els drets són sempre de la persona creadora, i això és molt important per nosaltres.

La Fundació també té una forta vocació social.

Totalment. El vessant social és irrenunciable. Però això no és incompatible amb treballar altres àmbits com els joves, la innovació, el canvi climàtic o el territori. En aquest context també neix la Càtedra de la Vinya, el Vi i el Canvi Climàtic, amb la Universitat Rovira i Virgili, concedida per al període 2025-2028.
Un dels nous focus d’aquest any és la lluita contra el sensellarisme. Tenim persones sense llar al territori i no podem mirar cap a una altra banda. Per això, i per encàrrec de la presidència de la fundació, estem realitzant un estudi conjuntament amb la Creu Roja, amb el suport de la Fundació “la Caixa”, per conèixer qui són aquestes persones, d’on venen i quines necessitats tenen.

Quin és el seu objectiu?

L’objectiu principal és tenir dades reals per poder actuar. Tres voluntaris de la Creu Roja estan fent el treball de camp diari durant aquest mes i al març presentarem els resultats en una jornada que farem a Vilanova i la Geltrú, amb tres mirades complementàries: la tècnica, la política i la territorial.
Volem posar el problema sobre la taula, generar debat i buscar respostes conjuntes que permetin avançar cap a un Penedès més just i cohesionat.
El que és evident és que a la vegueria Penedès la problemàtica existeix i no la podem ignorar.

Com s’estructuraran les jornades?

Hi haurà la ponència d’un especialista en sensellarisme i hi participaran polítics, tècnics i directors. Volem que hi siguin representades tres mirades: la de les persones que treballen a peu de carrer, la dels responsables polítics que han de prendre decisions i la d’una visió territorial que vagi més enllà de Vilafranca i abraci tota la vegueria del Penedès.