PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Maria Garaña Corces

Maria Garaña Corces
Directora de Serveis Professionals per a Europa, Orient Mitjà i Àfrica de Google

 “El consumidor mai ha tingut tant poder com el que té ara”

PE 76 | En un món marcat per un canvi vertiginós, Maria Garaña Corces (Madrid, 1970) ha baixat amb tota naturalitat de la cúpula de Microsoft de Bill Gates per pujar a un dels llocs de comandament del seu rival Google de Larry Page com a directora general de serveis professionals per a Europa, Orient Mitjà i Àfrica. “Necessitava un canvi”, diu per justificar aquest pas que la trasllada a Londres amb el suport incondicional del seu marit i dels seus dos fills.

 



Defensora a ultrança de les portes obertes per Internet per democratitzar la informació, aquesta llicenciada  en Dret i Administració d’Empreses (ADE) amb dos màsters, un d’ells a la Universitat de Harvard, nega taxativament cap responsabilitat a les grans empreses d’Internet pel que fa al dret ciutadà a tenir una informació de qualitat i aconsella no creure’s tot allò que es llegeix. Amb seient als consells d’administració d’Alantra Partners, Liberbank i Dia, a María Garaña la il·lusionen els nous reptes, sense perdre de vista el seu arrelament a Astúries, on assegura que vol comprar una petita casa per llegir el que ara més l’omple fora de les seves obligacions professionals: llibres de filosofia per entendre el món que li toca viure.
 

Digui’m per què deixa Microsoft
per passar-se a Google?
És el tancament d’un cicle, una necessitat personal de canvi després de quinze anys a Microsoft, on he complert tots els meus reptes. Necessitava seguir en un projecte atractiu, i és el que m’ha ofert Google.

Un nou repte que requereix valentia.
És una qüestió més d’il·lusió que de valentia, i ho afronto amb respecte perquè arribo a un lloc en el qual no sé ni on és la fotocopiadora. I compto amb el suport incondicional del meu marit i dels meus dos fills.

En què consistieix la seva feina a Londres?
La base és a Londres, però em centraré en Europa, Orient Mitjà i Àfrica per liderar els grups que donen suport a la prevenda, venda, postvenda i el suport de solucions que ofereix Google.

Sembla una mica estrany que havent estudiat Dret i Economia s’hagi decantat per l’alta tecnologia de la comunicació.
Sempre m’havia agradat el món de l’empresa i mai em vaig veure exercint l’advocacia, encara que la carrera de Dret m’ha aportat una
gran capacitat d’abstracció i de síntesi. Vaig començar a treballar amb Accenture quan vaig acabar la carrera i vaig topar de sobte amb el món de la tecnologia. M’agrada aquesta part de l’alta tecnologia que pot ajudar la gent i no tant aquesta faceta incomprensible per al comú dels mortals que se centra en converses de tècnics amb altres tècnics.

Com ens ajudarà l’alta tecnologia?
Ja ens ajuda donant-nos un accés a la informació no somiat fa no gaires anys. A més, es tracta d’una comunicació bidireccional, i això ens allunya d’aquells models en els quals eren uns altres els que triaven per nosaltres com informar-nos.

Les dades són l’or líquid de les companyies

Molta informació no significa bona informació.
És cert, però Internet és com el carrer mateix. Cal criteri per saber diferenciar el que té de bo del que no ho és tant.

Com han evolucionat les coses des que Larry Page i Sergey Brin van fundar Google per crear un cercador a Internet?
La principal evolució es va produir amb la democratització de la informació i amb la creació d’una eina que dóna accés universal a aquesta informació.

Quin és el desafiament actual?
El repte demana donar, ordenar i presentar aquesta informació d’una forma digerible. No hi ha marxa enrere. El cercador de Google és una eina que ens serveix per estar informats, però també per a la sanitat, l’educació i en pràcticament tots els àmbits de la nostra vida.

Quins són els motius pels quals Google va decidir competir amb Apple en la telefonia?
La mobilitat és un dels canvis que més han marcat aquest món de la tecnologia. Google es va adonar que el futur estava a tenir dispositius amb accés a la informació en qualsevol moment i en qualsevol lloc del món i s’ha decantat, com Microsoft i al contrari que Apple, per un model menys vertical i expansiu.

La seva decisió actual té alguna relació amb els problemes fiscals que Microsoft està tenint a Espanya per la seva tributació a Irlanda?
De cap de les maneres. Ja fa molt temps que em vaig desvincular de Microsoft a Espanya.

Potser la motiva que Android, el sistema operatiu de Google, hagi guanyat la batalla al Windows Phone de Microsoft?
Ni em motiva ni em deixa de motivar. La visió de Microsoft és diferent i no crec que estigui en aquesta batalla del dispositiu sinó en el núvol, a la tecnologia d’empresa i a portar solucions a tots els dispositius. Google, d’altra banda, és el sistema operatiu mòbil més estès de tot el mercat.

A Google li falta molt camí per recórrer per imposar-se a Apple en telefonia i en les tauletes amb les quals competeix amb els iPad?
El que penso és que és Apple qui ha de posar-se les piles. Aquí hi ha el creixement que han tingut els dispositius Android i, sobretot, al món de l’educació. Crec que Google és qui millor ho està fent.

El dret a estar ben informat no és responsabilitat de les empreses

Com es presenta la batalla de la interconnectivitat perquè els smartphones, les tauletes i els sistemes operatius interoperin?
Aquest és un tema vital. La gent vol que el seu telèfon es connecti amb el seu PC, amb la seva tauleta o amb el seu braçalet sense dependre d’un sistema operatiu o d’un fabricant. Les companyies guanyadores seran les que aconsegueixin que els seus sistemes s’interconnectin amb la resta de les plataformes. És millor tenir un trosset petit del tot, que no pas tenir una gran part de res.

Cap on va la Internet de les coses per solucionar els nostres problemes quotidians?
Això no ha fet res més que començar. Aquí hi ha la Internet de les coses, el big data i la intel·ligència artificial. Hi ha moltes dades que es recullen en diferents aparells i ofereixen conclusions que ajuden a entendre determinades qüestions o fins i tot a visionar i predir el futur.Com ens pot ajudar? A tenir millor experiència com a client, a avançar en el món de la sanitat, que és pura estadística, i en el de l’educació, i fins i tot a aconseguir més eficiència energètica quan una nevera o una rentadora ens avisi que l’estem programant per al moment del dia amb la tarifa energètica més cara.

L’historiador britànic Neil Ferguson acaba de denunciar el monopoli que les grans empreses tecnològiques exerceixen sobre les dades privades cedides gratuïtament a Google o Facebook, perquè són un bé públic. Quina és la seva opinió sobre aquest tema?
El dret a la privacitat és importantíssim i li asseguro que les empreses s’ho prenen molt seriosament, entre altres raons perquè al març entrava en vigor una legislació de la Unió Europea d’obligat compliment que estableix com s’ha de gestionar qualsevol dada procedent dels consumidors i es fixen multes de fins a un quatre per cent de les seves vendes per a aquells que la incompleixin.

Em preocupa més que la gent es creGui tot el que llegeix a internet

Com l’entén, vostè, la privacitat?
Per a mi la privacitat és fer amb les teves dades el que vulguis. A les xarxes socials, per exemple, la gent s’exposa lliurement.

Són les dades la mina d’or del futur?
Sens dubte, i ja ho són del present. Les dades són l’or líquid de les companyies. Ara del que es tracta és de no acumular cada vegada més dades sinó d’esbrinar com treure conclusions d’aquestes dades, actuar i aconseguir prediccions.

Microsoft ha arribat a insinuar que les dades en poder de Google no estan segures. Vostè haurà de canviar el xip, en passar de viure de la tecnologia a Microsoft a viure de la venda de dades i de la publicitat a Google?
Microsoft és una companyia que té més el seu model de negoci al món de la venda de tecnologia a empreses, i Google està més enfocada al consum i a la publicitat. No crec que hagi de canviar gaire el xip.

Les empreses d’Internet estan substituint els mitjans de comunicació tradicionals en convertir-se en distribuïdors dels seus continguts a canvi d’unes engrunes que posen en risc el sector de la premsa. Vostè té aquesta preocupació?
Miri, el món dels mitjans de comunicació tradicionals va canviar amb l’arribada d’Internet, i el que crec que passarà és que al final hi haurà un model de competència i de cooperació entre aquests mitjans tradicionals i les empreses d’Internet.

Però és una competència en la qual no es juga en igualtat de condicions.
Hi ha periòdics que ja només surten en el mitjà digital, però és cert que l’arribada d’Internet va enxampar gairebé tothom amb el peu canviat, i no només els periodistes, també la banca, la sanitat i moltes altres indústries. El que sí que li puc assegurar és que a Google no hi ha periodistes.

No creu que s’estan utilitzant Internet i les xarxes socials per dividir la població en bombolles incomunicades que es radicalitzen gaudint de la salsa que els agrada?
La gent sempre s’ha unit al grup on sent més filiació, aquest és un assumpte tan antic com el món. Cal aprendre a diferenciar i saber que tenir mil amics a Facebook no és com tenir-ne cinc de debò. En realitat, no crec que hi hagi segmentació. És el que ha passat sempre, però ara a través d’un altre canal.

Aquesta segmentació que vostè rebutja augmentarà la desigualtat perquè dividirà la gent entre una elit que estarà ben informada i una majoria que estarà fora de la realitat, segons alguns analistes.
No crec que això passi. Internet dóna l’opció a tothom d’estar informat. Em preocupa més que la gent es cregui tot el que llegeix a Internet. No m’interessa posar portes al camp sinó que la gent arribi millor preparada per distingir un arbre d’un altre. Aquesta és una assignatura de l’escola, de la família i de la vida mateixa.

Què han d’aportar les grans empreses d’Internet per fer efectiu el dret ciutadà a estar ben informat?
Aquesta no és una responsabilitat de les empreses. Cal fomentar l’hàbit de lectura, però això és una responsabilitat personal. Cal llegir i desenvolupar un esperit crític per tenir opinions pròpies.

Li sembla seriós el sistema de mesurament de l’audiència a Internet pel nombre de clics, quan és sabut que allà on es fan més clics és habitualment el més extravagant o el més repulsiu?
Aquests clics no mesuren la qualitat de la informació sinó l’audiència. Així és la vida, i aquests clics estan relacionats amb la societat en la qual vivim i amb els valors de la gent.

És possible que els bloguers i els ‘influencers’, o que les tècniques SEO de titular les notícies per ser millor reconegudes i posicionades pels algorismes dels motors de cerca d’Internet, condueixin a una societat més ben informada?
L’única cosa que puc assegurar és que la gent ara està molt més informada, i millor, que abans. Està millor informada que quan no existia el SEO? Jo crec que sí. No és una qüestió només de notícies sinó de saber on són els millors hotels, quin temps farà i mil coses més.

Aquest fenomen disruptiu afecta moltes altres facetes de la vida quotidiana. Li agrairia, per favor, que em digués fins a quin punt l’amoïna la responsabilitat social d’aquestes gegantines corporacions que tendeixen a abastar pràcticament totes les activitats i que en el límit es convertirien en un monopoli mundial que ens deixaria a tots sota el seu control, i que d’entrada ja imposen les seves regles pel que fa al pagament dels impostos.
He estat en nombroses companyies i mai he sentit parlar de plantejaments de supercontrol de res ni de ningú. Les coses són més senzilles, el consumidor mai ha tingut tant poder com el que té ara, i per això les empreses es prenen molt seriosament la seva responsabilitat social. L’opinió dels consumidors repercuteix ara mateix com mai ho havia fet en els productes.

La robòtica i la informàtica augmenten la productivitat però no el nivell salarial, motiu pel qual hi ha qui reclama un nou contracte social en l’era digital.
Penso que tant la robòtica com la domòtica ens porten cap a un model productiu amb ocupacions millor retribuïdes i de millors oportunitats de futur. És cert que es perden ocupacions, com va passar en altres èpoques de la història, però la intel·ligència artificial ens obre la porta a conrear més la intel·ligència emocional, que ens hauria de portar a desenvolupar una capacitat crítica per enfrontar-nos a la vida. Sap que en el meu temps lliure mai llegeixo res d’empreses o tecnologia?

Què llegeix?
Llibres filosòfics.

Parli’m de la seva experiència. Què és el més important que ha après en una vida professional tan apassionant com la seva?
El més important que he après és a gaudir de l’aprenentatge per sentir-me en un constant progrés. A més, m’he adonat que cal no posar mai tots els ous en el mateix cistell, i que no es pot celebrar exageradament els triomfs ni enfonsar-se excessivament pels fracassos. Cal tenir autocontrol, i per a mi és molt important l’arrelament.

 

 

 

0
0
0
s2smodern