PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Martí Gironell i Gamero

Martí Gironell i Gamero
Periodista i escriptor guanyador del Premi Ramon Llull 2018

 “Jean Leon representa valors com la constància, la tenacitat o el sacrifici”

PE 78 | Gràcies a una bona dosi de tenacitat, sacrifici i esforç, Ceferino Carrión, un jove fugitiu de l’Espanya franquista, va acabar convertint-se uns anys més tard en Jean Leon, un dels empresaris més admirats de Hollywood. Una vida que el periodista i escriptor Martí Gironell ha novel·lat sota el títol La força d’un destí (Columna Edicions), obra guanyadora del Premi Ramon Llull 2018. Precisament fins al celler Jean Leon, situat a Torrelavit i fundat pel protagonista del llibre, es va traslladar l’escriptor per presentar la seva publicació el passat 7 de juny.

 



Martí Gironell (Besalú, 1971) és llicenciat en Filologia Anglesa i en periodisme. Ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunta Ràdio i TV3.
Actualment col·labora de manera habitual en mitjans de comunicació com El Punt Avui, El Món, el Mundo, Nació Digital, Diari ARA, la revista Sàpiens i el programa Divendres de TV3.
Entre els seus llibres publicats, destaquen El Pont dels jueus (2007), que ha venut més de 100.000 còpies i que ha estat traduït a diversos idiomes. La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica el 2008. L’arqueòleg (2010), L’últim abat (2012) i El primer heroi (2014) que també han estat traduïts a diverses llengües. El 2015 va publicar Strappo, la novel·la de l’espoli del romànic català i el conte infantil El nen dibuixat. Al 2016 va publicar Once upon a time…Històries de Vila Conte un conte que és el catàleg de l’exposició que va crear l’artista Narcís Gironell.
 

Com li arriba a les mans la història de Ceferino Carrión, posteriorment conegut com Jean Leon?

Vaig conèixer la història d’en Jean Leon en un dinar del diari El Mundo a Catalunya, en el qual estàvem convidats cinc escriptors: en Victor del Árbol, l’Albert Espinosa, la Cristina Fernández Cubas, la Carme Riera i un servidor. A tots ens havien adaptat una novel·la en algun format: teatre, còmic, cinema, televisió... Abans de començar ens van posar una ampolla de vi Jean Leon sobre la taula i ens van explicar que darrera d’aquell nom hi havia una història que també es podia adaptar a qualsevol format. La vida d’un home, Ceferino Carrión, que havia fugit de Santander i havia arribat a Los Angeles passant per Barcelona, França i Nova York, i que allà havia conegut Frank Sinatra, James Dean, Marilyn Monroe, J.F. Kennedy, Ronald Reagan, etc. Una bona colla de secundaris de luxe. Vaig preguntar si algú altre estava interessat en aquell personatge i davant la negativa, l’endemà mateix, vaig començar a capbussar-me en la vida de Jean Leon.

 

Com és el procés de documentació per una biografia d’aquest tipus?

Vaig tenir la sort de poder contactar de seguida amb familiars i amb persones que l’havien conegut i havien treballat amb ell. A part de consultar documentals, documentació de l’època, hemeroteques de diversos mitjans, com el Angeles Times, el New York Times  o el Washington Post, i biografies de totes aquestes estrelles, per contrastar moltes històries i rumors que existeixen sobre elles; van ser molt importants les converses amb l’Ana –la Chiqui a la novel·la, una de les seves germanes que encara viu a Barcelona; el seu fill, Jean Leon Jr – José Antonio en el llibre-, que actualment viu a Tailàndia però ve bastant sovint a Barcelona; i en Jaume Rovira, aleshores un enòleg de les caves Nadal amb qui Jean Leon va aconseguir el somni de fer un vi al Penedès. Aquestes persones m’han explicat les tres cares del personatge: el germà, el pare i l’empresari.

 

Ens van posar una ampolla de vi jean leon sobre la taula i ens van explicar que darrere d’aquell nom hi havia una història que es podia adaptar a qualsevol format

I un cop tens tota la informació, què t’enamora d’ell?

Uf, moltes coses! Jean Leon és un lluitador, un somiador, un aventurer i una persona que creu en si mateix. I representa valors com la constància, la tenacitat o el sacrifici; ingredients que el self made man necessita i requereix. La força d’un destí explica precisament la voluntat d’un home que creu en ell mateix i que les seves idees, projectes i somnis poden fer-se realitat. A més, té l’empenta necessària per animar la gent que l’envolta perquè li donin la força que requereix per canviar el seu destí, malgrat que és conscient que serà un perible llarg, amb moltes complicacions i giragonses. Jo em vaig encomanar de la seva força. I, sobretot, em va fascinar la seva energia, perquè malgrat venir d’una família de perdedors, de republicans, en una Espanya grisa i franquista fosca, sempre té l’empenta suficient per tirar endavant i sortir-se’n.

 

L’èxit també demana sacrificis. Quina és la part fosca de Jean Leon?

La novel·la explica l’aventura vital de conversió de Ceferino Carrión a Jean Leon, però també presenta aquest aspecte. De fet, la Katie, la seva dona, és la gran damnificada d’aquesta història. Sempre ens fixem en el triomfador quan arriba al final del seu trajecte, però poques vegades ens parem i fixem la vista enrere per veure aquell revolt, renuncia o peatge que hem pagat. I, tot això, de forma explícita també hi és a la novel·la. Es veu com Jean Leon crema etapes a costa de què i de qui. I aquesta part de la seva vida no s’amaga perquè ell volgudament va fer una aposta pel seu somni, la seva feina i la seva empresa sabent que hi hauria danys col·laterals. Això el fill ho explica amb un punt de rancúnia, però tothom és amo del seu destí i tothom decideix què sacrifica.

 

Un percentatge molt alt d’escenes i de diàlegs són reals i extrets d’una biografia descatalogada

A La força d’un destí hi ha més ficció que realitat?

Estic enamorat d’una frase d’Umberto Eco que diu: “la ficció és una gran eina per comprendre la realitat”. I aquesta és la premissa que sempre he aplicat a les meves novel·les. Tu parteixes d’un personatge que pots situar històricament en un context, ja sigui l’època neolítica, la medieval o la contemporània, i a partir d’aquest t’emportes el lector de bracet a viure la història. La feina de l’escriptor de novel·la històrica és ficcionar la història, si el lector vol buscar paràgraf per paràgraf què és i què no és veritat no en gaudirà. De fet, en aquesta novel·la, a diferència de les altres vuit que he publicat, no destaco volgudament que és històric i que no perquè ens movem en el terreny del cinema, de les il·lusions i dels mites. Ara bé, confesso que un percentatge molt alt d’escenes i de diàlegs són reals i extrets d’una biografia descatalogada i escrita per Sebastian Moreno que es diu El rey de Hollywood.

 

Per què la història d’un home que té el seu nom en una ampolla de vi fins ara no havia estat novel·lada?

No ho sé! La història m’estava esperant a mi o la resta de persones a qui se’ls va proposar no la consideraven prou interessant. De fet, fora de l’àmbit del vi la història de Jean Leon tampoc és tan coneguda.

... i amb aquest llibre arriba el Premi Ramon Llull.

Rebre aquest premi és un reconeixement que em fa molt de respecte i il·lusió per a la projecció que suposa per a la novel·la. Des del 2007, amb El pont dels jueus, he recorregut el país compartint amb la gent aquelles històries que a mi m’han encuriosit i emocionat. I ara, amb aquesta empenta, encara tinc més visibilitat, més possibilitats d’anar arreu, més audiències i més lectors. Ser guanyador del Premi de les Lletres Catalanes també  vol dir representar a l’estranger una cultura i un país. I, finalment, suposa un reconeixement a la feina d’aquests deu anys picant pedra per un somni, a l’estil Jean Leon.

 

La seva carrera va començar en el món del periodisme, se sent més escriptor que periodista?

Sóc les dues coses. Periodista o escriptor, l’ordre dels factors no altera el resultat. El periodisme m’ha donat un domini del llenguatge que ara no tindria. Ser escriptor és un ofici que vas aprenent al llarg dels anys. El periodisme també m’ha ajudat a connectar més amb la gent. Per mi el llibre és un mitjà de comunicació més a través del qual explicar històries i coneixement. He optat per deixar el periodisme en actiu, però no em tanco a fer col·laboracions a mitjans.

0
0
0
s2smodern