Planificar a llarg termini

    Hi havia una vegada... Un ancià que estava fent cua per pujar a l’autobús i un jove que estava darrere d’ell li va preguntar:
    - Perdoni, té foc?”
    - No!, Li va contestar una mica enfadat l’ancià.
    El jove va pensar: “No em mosseguis” i va demanar foc a una altra persona.
    Uns minuts més tard, l’ancià que tenia davant va encendre una cigarreta! ... Així que el jove li va dir:
    - Escolti, per què m’ha dit que no tenia foc quan està clar que sí?
    - “Veurà vostè” -va respondre l’ancià:

    Si li hagués donat foc, és probable que vostè i jo ens haguéssim posat a parlar. I si ens haguéssim posat a parlar, és probable que haguéssim acabat asseient-nos junts a l’autobús; és probable que haguéssim acabat conversant. Vostè sembla un tipus agradable i és probable que m’hagués començat a caure bé i llavors podria haver-lo convidat a baixar a la meva parada per venir a casa a sopar. I si vostè hagués vingut a sopar, és probable que hagués conegut la meva filla; i si hagués conegut la meva filla, és probable que hagués sortit amb ella. I si hagués sortit amb ella, qui sap, una cosa porta a l’altra, i és possible que tot hagués acabat en casament ...
    I jo no vull que ella es casi amb algú que ni tan sols pot comprar-se un encenedor!

    Divertit i irònic relat d’Hanock Mc Carty sobre la por al futur entre d’altres coses.
    Particularment, em considero una persona reflexiva i planificadora, previsora i que pensa en el futur, sí.
    No obstant això, i amb el pas dels anys, penso que realment hem de viure més el present. Tots ho sabem: hi ha molta literatura i filosofia sobre “viure el present”.
    I és que certament, la planificació a llarg termini, és més fàcil en un entorn social i econòmic estable.
    Avui, vivim en una situació tan ràpidament canviant que potser no valgui la pena invertir en planificar tant a llarg termini.
    Professionalment, veig també aquesta transformació. La planificació anual s’ha convertit en semestral, de vegades trimestral, i revisable en qualsevol moment! Tot és molt més immediat!
    Estem perdent en “paciència”. El temps d’adaptació, d’aprenentatge,... és quelcom desvalorat de la mateixa manera que el cicle de vida d’un producte o servei és cada vegada més curt.
    Avui es pretenen, i es busquen obsessivament, els famosos resultats immediats.

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu