Hi havia una vegada, a l’antiga Xina, un extraordinari pintor de gran fama. A les vigílies de l’any del Gall, un ric comerciant va pensar que li agradaria tenir un quadre que representés un gall, pintat per aquest fabulós artista.
Així que es va traslladar on vivia el pintor i li va oferir una molt generosa suma de diners per la tasca. El vell pintor va accedir immediatament, però va posar com a única condició que havia de tornar un any més tard a buscar la seva pintura. El comerciant es va amargar una mica. Hi havia somiat amb tenir el quadre com més aviat i gaudir-lo durant l’any signat per aquest animal. Però com la fama del pintor era tan gran, va decidir acceptar i va tornar a casa sense protestar.

Els mesos van passar lentament i el comerciant esperava que arribés l’anhelat moment d’anar a buscar el seu quadre. Quan finalment va arribar el dia, es va aixecar a l’alba i va acudir al lloc del pintor immediatament. Va tocar a la porta i l’artista el va rebre. Al principi no recordava qui era.
- “Vinc a buscar la pintura del gall”, li va dir el comerciant.
- “Ah, és clar!”, Va contestar el vell pintor.
I allà mateix va estendre un llenç en blanc sobre la taula, i davant la mirada del comerciant, amb un fi pinzell va dibuixar un gall d’un sol traç. Era la senzilla imatge d’un gall i, d’alguna manera màgica, també tancava l’essència de tots els galls que existeixen o van existir mai. El comerciant es va quedar bocabadat amb el resultat, però no va poder evitar preguntar-li:
- “Mestre, si us plau, respongui’m una sola pregunta. El seu talent és inqüestionable, però ... calia fer-me esperar un any sencer?”
Llavors l’artista el va convidar a passar a la rebotiga, on es trobava el seu taller. I allà, l’ansiós comerciant va poder veure cobrint les parets i el pis, sobre les taules i amuntegats en enormes piles fins al sostre, centenars i centenars d’esbossos, dibuixos i pintures de galls, el treball intens de tot un any de recerca.
Bonic relat anònim on s’evidencia que la genialitat és el resultat d’un dur treball previ.
Hem de transmetre a les generacions més joves que inverteixin en la seva pròpia preparació, que no confiïn en la sort o en la inspiració d’un moment ja que davant de qualsevol èxit hi ha sempre darrera una gran preparació.
Una bona nota, una bona conferència, un gran concert, una bona intervenció quirúrgica, un gran gol, ... i tants i tants exemples que responen sempre a una bona preparació prèvia. Estudi, pràctica, assaig o entrenament en cada cas... No hi ha més secrets.