“El meu amic té una granja. Com li encanta fer les coses a l’antiga, no posseeix cap equip mecànic i utilitza un cavall per llaurar el seu camp. Un dia, mentre estava llaurant, el cavall es va desplomar, mort. Al poble tots van compadir al meu amic.

-Oh, que terrible que li hagi passat això! -li van dir.
Ell es va limitar a contestar:
-Veurem.
Estava tranquil i en pau, i admiràvem tant la seva actitud que ens vam posar d’acord i li vam regalar un cavall. Llavors la reacció general va ser exclamar:
-Quin home de sort!
I ell va dir:
-Veurem.
Uns dies després el cavall, que encara desconeixia la granja, va saltar una tanca i va escapar, i tots van exclamar:
Oh, pobre home!
-Veurem -va dir ell de nou.
I el mateix va repetir una setmana després, quan el cavall va tornar seguit per una dotzena de poltres sense domar.
Al dia següent, el seu fill va sortir a passejar a cavall, va caure i es va trencar la cama.
-Pobre noi! -es va compadir tot el poble.
I el meu amic va dir:
-Veurem.
Pocs dies després va arribar al poble l’exèrcit, per reclutar tots els joves en edat de prestar el servei militar, però al seu fill el van deixar perquè tenia la cama trencada.
-És un noi amb sort! -van comentar els veïns.
I el meu amic va dir:
-Veurem.”

És un fragment de l’obra “Amor, pau i autocuració” de l’escriptor americà Bernie S. Siegel.

Davant de qualsevol projecte de llarg recorregut, cal tenir aplom i aprendre a fer si cal un pas enrere per fer dos endavant. No cal córrer. La precipitació sol ser un mal company. Cal ser pacient, observador, i analític. Saber escoltar, i pensar abans de parlar. Les reaccions impulsives, solen ser precipitades.

Qualsevol procés com la vida mateixa, està marcat per alts i baixos, cal saber prendre distància i dir “veurem”.
Res en si mateix és bo o dolent, just o injust, i qualsevol cosa pot ajudar-nos a entrar novament en harmonia amb el projecte.

La paciència l’exercita la persona que creu en si mateixa i en el que fa, que mai perd de vista les seves metes i té les forces per superar les situacions adverses que es converteixen en obstacles per a l’assoliment de les aspiracions, i que poden afeblir les fortaleses emocionals dels emprenedors, que són aquells que tenen somnis i treballen per fer-ho realitat.