“Estem en plena cultura de l´envàs. El contracte de matrimoni importa més que no pas l’amor, el funeral més que el mort, la roba més que el cos i la missa més que Déu.”

Es tracta d’una breu reflexió d’Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià (1940-2015), que ens parla de la cultura del consum a la societat d’avui. De la importància que adquireix avui dia l’embolcall davant del que és veritablement essencial.

Viure en aquesta cultura de l’envàs vol dir que es prioritza l’aparença superficial davant del contingut real. No hem d’oblidar mai que els aspectes més valuosos de la nostra vida no s’haurien de mesurar pel seu embolcall exterior.

I, és que, efectivament considero estem massa enfocats en les aparences menystenint sovint els continguts.

La indústria del perfum, per exemple, sol invertir més en el packaging que en el propi perfum. I això és motivat a què molt sovint el comprador sol primar més l’envàs que el contingut. Així, hi ha estudis de mercat que indiquen que un 72% dels consumidors afirmen que l’elecció del producte està influenciada pel disseny del packaging.

Solem dir també que es menja tant o més per la vista que per la boca, ...
També ens enamorem abans de l’aspecte físic que de la manera de ser de les persones.

Encara que sabem que no hauria de ser així, classifiquem les persones pel seu aspecte o primera impressió,... i tants i tants d’altres exemples!

La realitat és que al món en el qual vivim prima allò atractiu així com allò immediat, sense donar-li major i merescuda importància al que veritablement s’ho mereix.

Tornant a aspectes més materials i tangibles com la que ens ofereix la cultura de l’envàs, dir que hi ha dissenys que fins i tot prevalen l’aspecte a la seva correcta funcionalitat.

La gran quantitat de productes i serveis que convergeixen en un mercat cada cop més competitiu, obliga les marques i les empreses a desenvolupar constantment noves propostes per tal de diferenciar-se a partir d’aquest primer aspecte.

L’envàs ha adquirit tant protagonisme en les nostres vides que el que és superficial ens sembla suficient. 

La nostra capacitat crítica de pensament es veu ocupada per perjudicis implantats per una societat de consum que pretén que ens fixem en allò superficial i no aprofundim en allò essencial i important.